Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (des de la carretera d'Osor a Sant Hilari)

Sant Miquel de Solterra o de les Formigues és una d'aquelles muntanyes que hi pugis per on hi pugis, sempre et deixa un bon gust. En aquesta ocasió s'ha optat per un inici una mica diferent dels tradicionals, ja que és a la carretera d'Osor a Sant Hilari, concretament entre els punts quilomètrics 18 i 19, on hi ha el pont de la riera del Gavatx. En aquest punt, hi ha un petit trencall i un espai per aparcar.

La ruta comença per la carretera en direcció a Sant Hilari, es travessa el pont i de seguida es pren un camí que surt a l'esquerra i comença a pujar. Es va remuntant la vall de la riera del Gavatx que gira a la dreta i llavors ja planeja més. Aviat es troba el salt de Sant Martí i la font de la Formiga, una mica més amunt. Per anar-hi, cal fer un anar i tornar per l'altre costat de la riera.

Es retorna al mateix indret i es continua la ruta per aquest costat de la riera, tot i que també es pot anar per l'altre ja que hi ha un camí, que fins i tot està en més bon estat i que una mica més endevant, caldrà prendre després de travessar la riera. A partir d'aquí, es troben dues fonts més, la del Gavatx i la del Vern, una mica més apartada. Al final de la vall, un camí indica a l'esquerra per pujar cap a Sant Miquel.

Es pren i hi ha un primer tram de bona pujada. Apareixen les marques del GR que cal seguir. Es passa pel costat de les fontiques de Can Pla i aquí es fa una dracera per evitar una corba del camí. Es passa per una casa, amb unes vistes magnífiques sobre le cim. Finalment, s'arriba a la pista que puja de la font dels Abeuradors, la ruta clàssica d'ascensió a Sant Miquel, i aquí es gira a l'esquerra.

Aquí un munt d'indicadors fan impossible perdre's. Es va guanyant alçada, ara de manera més moderada. La pista arriba fins a la font Saguarda, on cal prendre un corriol a l'esquerra. La pujada per aquest corriol és de bon fer, excepte algun tram al final, curt, que fa bufar una mica. I la recompensa final és el cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, coronat per la creu característica i unes vistes de 360º espectaculars.

Per la baixada, es desfà un tram del camí i es pren un corriol a l'esquerra que baixa de manera endimoniada. El corriol està molt ben fresat i balisat amb pedres, cosa que és d'agrair. Es travessen algunes pistes abandonades fins que s'arriba a les runes del Borrell. A partir d'aquí el camí es converteix en una pista de molt bon fer per dins del bosc, fins que s'arriba a la impressionant masia del Soler.

A partir d'aquí, la pista es fa més ampla i també més avorrida, amb alguns revolts amples per guanyar (en el nostre cas, perdre) alçada. Fins que de seguida s'arriba al punt de sortida.

És una ruta molt recomanable, sobretot pel premi del cim. Pel que fa a la dificultat, és moderada a causa dels trams de pujada que hi ha i també del desnivell, així com el corriol de baixada des del cim fins al Borrell. Pel que fa a l'orientació, doncs hi ha de tot, trams amb molta abundància de marques i rètols indicadors, i d'altres amb absència total. Per aquest motiu, molt recomanable l'ús de GPS, ara que, a la vall de la riera del Gavatx m'ha fet una mica el boig, suposo perquè és tan tancada.