Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues), des de Sant Hilari Sacalm [17/10/2021]

Ruta. Sant Hilari Sacalm, la Fossa de la Minyona, aparcament de Can Calabrès, Torrent de la Font del Gavatx, Font del Vern, Font del Gavatx, Font de la Formiga, Salt de Sant Martí, el Borrell, Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues), Serra Gran, el Soler, Font del Faig, les Illes d'Amunt, Riera d'Osor, Pou de glaç de la Font Picant, Font de l'Albert, Font de l'Andreu.

Accés. Accés fàcil per carretera fins a Sant Hilari Sacalm. A partir d'aquí, cal dirigir-se al Polígon industrial Mas Garriga, i des d'aquí dirigir-se a la urbanització de Cal Sastre. Abans d'arribar-hi, un desviament a la dreta mena cap a la carretera de Sant Hilari Sacalm al Castell de Vilavèquia, que al cap de pocs metres deixa de ser pavimentada i arriba a la cruïlla on es comença la ruta. No hi ha aparcaments en aquesta zona, i la carretera és força estreta, de manera que es pot decidir deixar el cotxe a la urbanització de Cal Sastre, o esperar a trobar algun marge de la carretera que es consideri prou ample.

Senyalització. Marques blanques i vermelles de GR (GR 83) fins poc després de l'aparcament de Can Calabrès, on es passa a seguir unes marques liles que arriben fins a la Font de la Formiga. A partir d'aquí, s'abandonen les marques i es puja amunt sense camí senyalitzat fins al Borrell (seguir mapa). Des del Borrell, cal seguir un corriol molt dret que abandona la pista i seguir fites de pedra fins al cim de Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues). Ja de tornada, i baixant del cim, cal seguir la carena en direcció nord fins arribar a la pista, trobant diverses fites de pedra, i també algunes marques vermelles i algunes de blaves, però sense continuïtat. A partir d'aquí cal continuar per pista no senyalitzada (seguint el mapa) fins al Soler, on es poden començar a seguir els cartells de la ruta BTT 11 fins que es troba la carretera asfaltada. Cal girar a l'esquerra i fer un petit tram de carretera fins que, just després de passar les Illes d'Amunt, es pot creuar la carretera i anar a enllaçar amb el GR 178-2. Des d'aquí, marques vermelles i blanques d'aquest GR (Ruta d'en Serrallonga) fins al punt d'inici.

Tipus de terreny. Majoritàriament pista i senders amples, però també amb alguns corriols i trams careners. També hi ha un tram molt petit de carretera asfaltada.

Trams complicats. El tram de fort pendent que s'agafa just després del Borrell, un tram esllavissadís i una mica perdedor que hi ha durant la carena (baixant del cim), el tram de carretera asfaltada (cal anar amb compte amb els vehicles), i la passera que hi ha per creuar la Riera d'Osor prop de la Font Picant (cal escollir el pas amb menys aigua).

Ombra. Ruta majoritàriament ombrívola i fresca, amb l'excepció d'algunes obertures i del cim.

Aigua. Durant el recorregut es passa per diverses fonts, com ara la Font del Vern, la Font del Gavatx, la Font de la Formiga, la Font del Faig, la Font de l'Albert i la Font de l'Andreu. També es creuen diverses rieres i rierols, com ara la Riera d'Osor. Finalment, hi ha la possibilitat de proveir-se d'aigua i menjar al poble de Sant Hilari Sacalm.

General. És una ruta molt fresca i tranquil·la on tant boniques són les vistes des del cim com el propi recorregut, immers en l'exuberant vegetació d'aquesta zona. Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues) és el sostre de les Guilleries, i des del cim es pot gaudir de fabuloses panoràmiques. Com si fos part d'un pessebre, també és preciós el paratge on rau la Font de la Formiga, amb la possibilitat d'acabar d'acostar-se a l'indret on hi ha el Salt de Sant Martí. En aquest punt cal dir que, quan s'abandona aquest indret i es comença a pujar cap al Borrell, el camí s'ha trobat tallat per un arbust que barrava el camí; en aquest cas s'ha salvat l'obstacle passant pel mig de la zona boscosa, però també es pot recular una mica i anar a buscar el següent desviament a la dreta per recuperar el camí. La part inicial de la ruta es troba molt ben senyalitzada (compte en no confondre's de GR a l'inici!), i fins i tot compta amb alguns cartells informatius interessants, com ara el de la llegenda de la Fossa de la Minyona. Tanmateix, hi ha altres parts que poden ser una mica més perdedores i on cal estar atents al mapa; n'és un exemple el tram de carena baixant del cim que, tot i ser força divertit, no es troba massa ben senyalitzat. En arribar al Soler, poc després d'haver gaudit d'una bona panoràmica en un revolt, s'han trobat un parell de gossos (un d'ells deslligat i desconfiat), i un senyor no massa simpàtic amb una escopeta a la mà. Un altre dels trams a tenir en compte és el de la carretera asfaltada, ja que no hi ha massa marge a les vores i els vehicles (cotxes, i sobretot motos) s'acosten a velocitats perilloses. Finalment, un cop passada la resclosa que hi ha prop de la Font Picant, cal creuar la Riera d'Osor. Si se segueixen les marques de GR, el camí porta cap a una passera que pot trobar-se força inundada (així ha sigut en aquest cas). Si es torna enrere, es pot observar el tronc d'un arbre col·locat a mode de passera entre una riba i l'altra, però aquesta possibilitat també sembla bastant complicada. L'opció més simple és recular una mica i passar pel punt on hi ha menys aigua. Generalment, doncs, és una ruta que combina un bon recorregut, acompanyat de diverses fonts que són tan típiques de la zona de Sant Hilari, amb bones vistes de les Guilleries i de més enllà.