Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, el cim de les Guilleries (Sant Hilari Sacalm)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh.
Per fi després d’un any i mig i a causa de la maleïda pandèmia, tornem a caminar pregats els companys dels hh...ja en teníem ganes!!. Per això avui ens han acompanyat un nombrós grup d’ells que han gaudit de valent d’aquesta ruta, no gaire exigent però que ara a la tardor, potser sigui el millor moment per gaudir relaxadament amb els colors, el so i els olors que ens regalen aquest boscos.
Per realitzar aquesta interesant sortida, ens hem desplaçat fins a Sant Hilari Sacalm i hem travessat el poble seguint la carretera GI.542 (Ctra. de la Font Picant i Osor). Poc abans de sortir del poble ens desviem per la dreta seguint la carretera del Mas i urbanització de Cal Sastre. En arribar a la entrada de la urbanització, agafem l’estreta carretera de la dreta amb indicacions de “Taverna del Subirà”. Ara seguim aquesta pista asfaltada fins arribar a un pal informatiu que ens queda a l’esquerra i dona pas a una petita explanada amb cabuda per uns quants cotxes...és el aparcament de Can Calabrés i començament de la ruta. Des de la cruïlla de Sant Hilari fins l’aparcament de can Calabrés hem transitat durant 3,100 km.
Cal dir que l'anada es fa per camins ben senyalitzats. Seguim el GR 83 i, un cop enllacem amb el camí que puja des de la Font del Abeuradors, per la Ruta Sant Miquel de les Formigues, on trobarem pals indicatius a cada cruïlla. Per contra, la tornada no està senyalitzada fins que arribem a la Font de la Formiga. Des del cim fins les runes del Borrell, un corriol amb fort desnivell esdevé un xic perdedor, sobre tot si com avui està ple de fulles, sort d’alguna fita feta amb pedres amuntegades que curosament han anat creant d’altres caminadors, i que ens van guiant. A partir del enrunat mas Borrell, ja caminem per amples senders i camins que ens baixen fins la Font de la Formiga i d’aquí seguint la ruta d’aquesta font marcada amb pals indicadors fins l’aparcament de Can Calabrés.
No més començar a caminar, tenim una cruïlla on agafem el camí de la dreta amb pal informatiu de la Ruta de Sant Miquel de les Formigues. El camí ens baixa fins el torrent de la Font del Gavatx seguint marques de pintura verda i les del GR-83. En arribar al Torrent el travessem sobre un pontet o passera de fusta i al altre costat un pal indicador amb unes quantes fletxes ens indica el camí a prendre.
Seguint el GR-83, agafem una ampla pista en pujada, (feta o modificada recentment), que ens duu fins l’entrada del Mas de Can Pla, continuem remuntant amb les marques del GR-83 com a guia i trepitjant una fantàstica catifa de fulles amb colors grocs i vermells dels innumerables castanyers i perxades de castanyers situades a banda i banda del camí. Arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra (pal indicador), és el camí que ve de la Font dels Abeuradors, un altre punt d’inici de la pujada al cim de les Formigues. Un xic més amunt el Coll de Llevanyes que seguim també per l’esquerra i també amb pal indicador. Després ve una bifurcació amb dos camins i tornem a agafar el de l’esquerra i el pal informatiu ens indica que abandonem el GR-83, (aquest segueix pel camí de la dreta fins a Osor).
Pocs metres més amunt i al costat de un altre pal indicador, es troba un Auró espectacular del qual la seva fusta és apreciada per fer complements de mobles objectes luxosos i instruments de música.
Un pal indicador en una altra cruïlla ens torna a dirigir cap l’esquerra i un següent a la dreta...la catifa de fulles al terra és impressionant. Comencem a tenir alçada i ens ho recorda la tènue boira que envaeix el bosc, fent si cal més sorprenent l’indret. Un altre pal indicador ens fa seguir una darrera vegada per la dreta arribant al poc a la font de Sa Guarda, als peus del últim tram de pujada fins el cim...un corriol dins una fantàstica fageda que ens fa guanyar altura molt ràpidament entre la dèbil boira que no ens impedeix admirar l’emplaçament.
Arribats al cim, seguim un curt tram de carena per l’esquerra fins un petit replà a recers de l’aire i de la humitat. Seguim uns quants metres més amunt i arribem al cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1202 m.) on hi ha una gran creu de ferro amb tres formigues, també de ferro, a la base, que fan referència a la gran quantitat de formigues alades que envaeixen aquest indret cap al final de l’estiu. Malauradament la boira que en la pujada ens a ofert unes imatges colpidores, al cim ens a fet la guitza i ens ha deixat sense paisatge que admirar.
Tornem al petit replà on fem una parada per esmorzar i tot seguit emprenem la baixada. Ens guiem per una petita fita de pedres amuntegades situada a l’esquerra i al mateix punt on avants, arribàvem a la carena.
El corriol baixa decididament fem moltes ziga-zagues i ens obliga a anar amb molta cura de no fer cap relliscada degut a que les pedres i arrels del terra estan molles. El viarany sense ser molt definit no te pèrdua i guiats per les petites fites de pedres i pels passos evidents entre arbres que delaten el camí a seguir, anem baixant fins el enrunat mas El Borrell.
Un cop vist l’indret seguim per un camí més ample, on en el seu inici uns grans avets guien el camí. Anem baixant paulatinament entre castanyers que tornen a colorar el terra amb les seves fulles de grocs i vermells.
Després de una bona estona baixant, arribem a una cruïlla amb un pal indicador...és el camí de la Font de la Formiga. Seguim per la dreta fins arribar al paratge de la Font, situada en una fondalada, fetes les fotos tornem al camí i el seguim una estona pel mateix sentit que portàvem fins que el torrent de la Font del Gavatx el travessa, aquí deixem el camí i seguim un sender pel marge dret del torrent, que ens porta fins el paratge del salt i gorg de Sant Martí, un petit salt dins un entorn encisador. Ara la tornada la fem agafant un corriol que se enfila per sobre el salt d’aigua i fineix al camí de baixada a la font de la Formiga.
Retornem a la cruïlla amb pal indicador i seguim, ara per un bosc de ribera i camí amb força indicadors, que ressegueix el Torrent de la Font del Gavatx, passem per aquesta font i la font del Vern abans de arribar un altra vegada a la passera sobre el torrent. Només ens queda desfer el camí (ara en pujada), fins l’aparcament de Can Calabrés i per finalitzar aquesta impressionant i acolorida sortida, ens desplacem fins la Fonda Rita de Sant Hilari Sacalm per fer un bon àpat...
Salut i bones caminades!!