Sant Miquel del Mont (100 cim)

L’església de Sant Miquel del Mont s’aixeca al cim de la muntanya homònima, a 793 metres d’alçada, al terme municipal de la Vall de Bianya (Garrotxa), tractant-se d’un temple romànic d'una sola nau rectangular, absis semicircular i campanar d'espadanya, edificat sobre un d’anterior, consagrat l’any 958. Al seu costat hi trobem un vèrtex geodèsic i una mica per sota unes antenes, que la fan identificable des de bona part de la comarca. Hi ha rutes força curtes per a pujar-hi, bàsicament des de la vall del Riudaura, a partir de la N-260a, i fins i tot s’hi pot arribar en cotxe per la pista de les antenes, però si estàs a la zona i disposes de tres hores, val la pena invertir-les en seguir el recorregut circular que s’exposa, exempt de dificultats tècniques, perfectament senyalitzat de dalt a baix, sempre per camins i corriols fressats, on el principal esforç físic el trobarem en la pujada al cim des de l’encreuament amb el mas de Can Xec, amb un sender força costerut per dintre una fantàstica i ombrívola roureda, on hi ha trams amb un pendent superior al 20%, però de molt bon fer.

Es pot deixar el cotxe al mateix nucli de l’Hostalnou de Bianya, però en el nostre cas hem seguit pista amunt uns metres més i hem estacionat a la zona habilitada pels visitants dels laboratoris per a la sanitat animal AM Animalia. Reculem uns metres per on hem vingut i seguim el trencall que, també per pista, ens durà a l’església de Santa Margarida de Bianya, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, temple romànic que correspon al segle XII, amb elements anteriors, doncs ja existia al segle IX. Annexionat hi trobem el mas de la Ferreria, restaurat i convertit en hotel de quatre estrelles, que data del 1399.
D’aquestes dependències seguim per un ample camí, sempre guiats per les marques grogues, ja que es tracta d’un recorregut inclòs a la xarxa de senders d’Itinerànnia, travessant la roureda de la Torre, esclarissada però amb uns exemplars molt antics i monumentals. Deixem un pal indicador, seguim recte, trobem la font de la Torre i, en uns 200 metres, veiem a l’esquerra el corriol que ens enfilarà fins a la collada de Bastons. De camí, però, visitarem en un racó obac, al mig del barranc, la font de Can Xec. Més endavant ens incorporarem per molt poca estona a una antiga pista que per l’esquerra porta al mas del Guitart. El camí segueix sent costerut, però suaument ens aboca finalment a la collada de Bastons.

Trobem la pista que duu a les antenes, que seguim uns metres a l’esquerra, fins que un nou rètol i les marques grogues, ens fan marxar amunt i a la dreta per un corriol que s’enfila pel mig d’una fageda combinada amb roures, fins arribar a les runes del mas de Cal Menut. Trepitgem de nou la pista, però pràcticament res, ja que un camí fa drecera, travessant-la, deixant-nos finalment al capdamunt de Sant Miquel del Mont, excel·lent balconada sobre el sector de l’Alta Garrotxa i el vessant més oriental del Pirineu (un panell informatiu ens identifica les principals muntanyes que es veuen des del vèrtex).

Marxem del cim pel cantó contrari al que hem vingut, carena avall, seguint un camí fressat, que segueix el fil del cordal de la serra, amb una lleu tendència a anar pel vessant de Riudaura. Després d’un tram de baixada, arribem a un encreuament, anem a la dreta, però al poc hem de parar compte a les senyals, que ens fan marxar a l’esquerra i cap avall, per un sender pendent i força aixaragallat, que ens deixa a una cruïlla molt definida, on veurem uns rètols verds. El que assenyala la direcció a Sant Miquel i el que ho fa en sentit contrari cap a Sant Andreu i el Castell del Coll, que és el que agafem, passant al costat de la font dels Saiols, molt propera a
l’església romànica de Sant Andreu del Coll, que pertany al municipi d'Olot, que el té protegit com a bé cultural d'interès local. Aquest temple data del segle XII, però també se’n té constància de l’existència d’un anterior citat el 953. El seu entorn ha estat recuperat i es veu molt ben cuidat. Marxem pel costat de la porta de l'ermita per un camí que més endavant s’incorpora a una pista i que ens porta a un altre vestigi històric de la contrada, el castell del Coll, fortificació medieval de planta quadrada, documentada ja al 1132 i que ha estat declarada bé cultural d'interès nacional. El seu aspecte, més que de castell, és de finca senyorial, a l’haver estat convertida en la casa pairal dels senyors del Coll.

250 metres més enllà del castell arribem a un encreuament de pistes, agafant la que marxa a l’esquerra, que travessa un camp de conreu, i ens introdueix de nou al bosc, per un bonic camí, que conserva un tram de l’antic empedrat, anant per una barrancada que ens queda a la nostra dreta. Poc a poc sortim de la torrentera, en marcada diagonal a l’esquerra, fent un canvi de direcció cap al NW, apropant-nos cada cop més al mas del Colomer, gran casa pairal datada del segle XIII, on, després de passar per un filat elèctric, enllacem amb la pista que ens durà fins on hem estacionat el cotxe, visitant abans l’antic molí de la casa, amb una llinda del 1790.