Sant Pau de Pinós – Riera de Merlès – Santa Maria i Sant Martí de Merlès – Serrat de Camprodon

Comencem la caminada a l’ermita de Sant Pau de Pinós seguint una pista asfaltada mentre gaudim d’unes bones vistes sobre el Pirineus ben nevats, i passant per les masies de cal Miquel, ca l’Anglada i el Puig, fins arribar a l’ermita de Santa Maria de Pinós o Mare de Déu de Ginebret, ja que aquesta ermita està situada al costat d’aquesta masia. Deixem la pista i seguint el GR-4 baixem a trobar la pista que ve de Puig-reig, on girem a la dreta seguint per sobre la riera de Merlès.

Mentre seguim la pista ben enfangada per les rents pluges, anem baixant a veure els diferents salts i gorgs, especialment el bonic gorg Blau i en un replà de pedres al costat del gorg, aprofitem per esmorzar. Quan reprenem la marxa, passem a l’altre costat de la riera pel pont de can Sicull i anem remuntant, tot passant per la Torre de Merlès, el Molí del Mas, on hi ha una bonica resclosa i seguint sempre al costat de la riera, arribem al pont de Sant Martí, que no creuem, ja que seguint un corriol a l’esquerra anem a Santa Maria de Merlès.

Desprès de visitar aquesta petita població, retornem per darrera l’hostal nou, creuant un camp amb porteries de futbol al bonic pont de Sant Martí, contemplant des de sobre el pont, la resclosa i el bonic salt d’aigua que ens ofereix la riera de Merlès i un cop passat el pont, anem fins a propera l’ermita de de Sant Martí de Merlès, on hi ha un càmping pràcticament al costat.

Girem a la dreta, tot seguint una pista que passa per diferents masos i a tocar de la riera, fins que arribant a la casa del Mas, agafem un camí a l’esquerra que s’enfila fins arribar a la carretera BV-4401, que seguim un tram per un camí paral·lel, que finalment la creua, fins que arribem a la masia de Camprodon, pel camí de transhumància i on, ens enfilem al serrat de Camprodon, per baixar tot seguit a l’ermita de Sant Pau de Pinós, punt d’inici i final d’aquesta bonica caminada.


La riera de Merlès o riu Adest.-

És un afluent per l’esquerra del Llobregat, que es forma per la unió, prop del molí de Morata (Palmerola), al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja. Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar, i s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya.

Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera. Té una conca vessant de 173 km2 amb una pluviositat mitjana de 880 mm; el cabal és estimat en uns 0,90 m3/s. Té un règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat. Darrerament, hom ha estudiat la possibilitat d’utilitzar la seva vall per a emmagatzemar aigües del Llobregat i col·laborar a la seva regulació.

La vall de Merlès, que les comunicacions modernes no han ajudat a mantenir cohesionada, és una zona de transició entre el Lluçanès i el Berguedà pròpiament dit, el despoblament de la qual s’ha accentuat els darrers decennis. Ha estat històricament un límit de comtats (Berga-Cerdanya i Osona-Barcelona), bisbats (Urgell —després Solsona— i Vic), vegueries (sotsvegueria de Berga, a la dreta, i vegueria de Camprodon, sotsvegueria de Lluçanès i vegueria de Manresa, a l’esquerra).