Sant Pau de Seguries; el Puigsacreu, fagedes, fonts i miradors

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot l’àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh.
Semblava que aquesta sortida tenia malastrugança per nosaltres, perquè l’any passat vàrem anul·lar-la un parell de vegades per pluja...però diuen que la tercera sempre és la bona i la expressió a complert amb la dita i hem pogut gaudir d’aquesta, dins un entorn fantàstic i amb l’espectacle d’unes fagedes embolcallades dels colors de la tardor, caminant sobre una catifa de fulles vermelles, sent aquestes fagedes, els principals actors de la ruta; la de Can Mic, la del Vedat i la de l'Empriu. Complementen la ruta, la pujada fins el cim del Puigsacreu, una talaia amb unes vistes espectaculars com també ho són el mirador del Gueri i el de les Pedroses i, com a cirereta, la descoberta de fins a set fonts de muntanya...no son unes fonts espectaculars però tenen l’incentiu de la seva recerca.
Hem seguit la ruta d’en Jordi Freixa Sala; “Sant Pau de Segúries-Ruta de les Set Fonts i les Tres Fagedes”, gran coneixedor de la zona i al que donem les gràcies per fer-nos descobrir aquest fantàstic indret...
De la ruta; aparquem a l’entorn del restaurant Can Pruna, on després de la caminada dinarem, creuem la carretera C-38 (Sant Joan de les Abadesses-Molló) i travessem el poble direcció sud (Sant Joan de les Abadesses), a la sortida seguim el nou tram de via verda fins el primer pont on tornem a travessar la carretera i seguim un camí cimentat amb marques de pintura de GR-1 a més de grogues de la xarxa Itinerannia.
Arribem a una porta metàl·lica (dreta) que traspassem seguint les marques de pintura, a les quals s’han afegeix també la banca/verda del sender local. Passem un segon portal metàl·lic i entrem al bosc. En arribar al rec de la font de la Puda (pal indicador) i ja dins la fageda de Can Mic, abandonem el GR-1 i seguim dins el rec (esquerra) fins la Font de la Puda situada a la llera del torrent, on un mur fa de protecció a la font en cas d’avinguda forta d’aigües i a la vegada pot servir com a seient, el broc allargat surt d’una estructura arrodonida semblant a una petita roda de molí o d’un esmeril. Al costat de la font i sobre el mur està gravat el nom de la font de la Tosca situada a un parell de metres més amunt, també dins del rec.
Abans de sortir del torrent un rètol situat al començament de un repetjó amb els noms de la Font del Camí i la Font Fresca ens fa dubtar del rumb a seguir, cosa que fem remuntant el curt però fort desnivell. A dalt seguim marques de pintura verda situades al tronc dels faigs que ens guien en la bona direcció, ja que les fulles no deixen veure el camí traçat. Tot fent ziga-zagues arribem al rec de Can Mic on comença una forta pujada que finalitza en una pista de desemboscar i que seguim per l’esquerra un parell de minuts on trobem una cruïlla fem un puja i baixa (dreta) per visitar la Font del Mig
Un cop retornats a la cruïlla baixem per la pista fins la Font del Camí, després un rètol ens indica la direcció de la Font Fresca, tot continuant amb la recerca de les marques de pintura verda i que ens pujarà fins aquesta font.
Seguim dins la fageda de Can Mic envoltats dels colors vermells provinent de les fulles, amb tocs del verd dels florits grèvols. Més amunt, arribem a un camí que seguim a l’esquerra fins trobar la pista forestal que baixa fins a Sant Pau de Segúries (pal indicador i marques del sender local), seguim per la dreta amunt fins el Pla de Can Petit on el deixarem momentàniament per acostar-nos al mirador d’en Gueri amb fantàstiques vistes de la Vall de Bianya i part de l’Alta Garrotxa. Estem al vessant sud-est i es nota el canvi de vegetació.
Retornem al Pla de Can Petit i continuem pujant per una pista cimentada... si girem el cap veurem que sobresurt d’entre les muntanyes el Pedraforca i on també destaquen el Coll de Jou, situat entre el imponent Taga i el Puig de Sant Amand.
En un tres i no res arribem al cim de Puigsacreu, un magnífic mirador on podem albirar des dels Pirineus fins la marina. Als seus peus, fem us de la zona de pícnic amb una barbacoa i taules amb bancs per esmorzar.
Recuperades les forces de la pujada, reprenem el camí tot seguint unes marques de pintura blanca situades a les soques dels pins (seguim caminant per la vessant sud-est) i que ens fa arribar al tercer mirador, el de les Pedroses amb vistes també de la Vall de Bianya i l’Alta Garrotxa.
Continuem la baixada prenent un corriol que un tram més enllà es desdobla, on marxem per l’esquerra (continuen les marques de pintura blanca). Quasi al final del descens, es troba la Font dels Avellaners i un xic més avall la Font del Com. El camí fineix a una pista forestal que seguim per la dreta, començant aquí una altra pujada.
Un rètol situat al mig de una corba, ens indica que estem al Coll Salarca i que tenim prohibit el pas, seguim per un camí que neix a l’esquerra, tant punt surts d’aquesta corba i que ens fa arribar a la segona fageda, la d’El Vedat. Fageda que anem remuntant seguint un agradable camí que ens fa gaudi de la travessa.
Arribem a una pista sota una gran torre de línia elèctrica que, en baixada (esquerra) ens portaria fins el poble, estem al Serrat del Pedrós, nosaltres ens dirigim cap a la torre per prendre un corriol en baixada que ens durà fins la Via Romana, vial per el que transitem uns 130 metres fins arribar a la Collada de Capsacosta.
Deixem la Via per continuar en lleugera pujada, un sender que més tard va de baixada a trobar la fantàstica i última fageda, la de l’Empriu, colgada de fulles al terra que ens fa anar amb molta cura de on trepitjar per no tenir cap ensurt.
La fageda fineix al Coll Pregon on tenim una bella fotografia de la vall, enquadrada entre muntanyes.
Seguim el camí que ens porta a pujar el Cim de l’Empriu amb una altra gran torre elèctrica a seu petit cim (és la mateixa línia elèctrica situada al Serrat del Pedrós) Des de aquesta talaia també tenim unes bones panoràmiques.
Estem acabant la ruta, tenim el poble a tocar...passem per la casa de l’Hostal de Dalt, l’església de Sant Pau Vell i seguim el perímetre del càmping Els Roures abans de arribar al aparcament i el restaurant Can Pruna on finalitzem aquesta fantàstica sortida després de un bon dinar...fins la propera
Salut i bones caminades!!