EL PAGO (SUBIRATS) - RUTA DE LA PEDRA I LA MEMÒRIA - CAL SALA - CONXES PORTES - COVA MISERACHS - CAN MATA DEL RACÓ - EL PAGO

Ruta curta però molt intensa i interessant, fent un tram de la ruta de la pedra i la memòria a terres de l'Alt Penedès.
Com sempre al Penedès ens acompanyaran en el nostre recorregut les construccions de pedra seca, les barraques i els marges, així com els cultius de vinyes, oliveres, ametllers i en aquesta zona de Subirats, els presseguers.

ELS PUNTS D'INTERÈS EN AQUESTA RUTA SÓN:

RUTA DE LA PEDRA I LA MEMÒRIA:
Aquesta ruta es caracteritza per dos trets diferenciadors. Per una banda, la importancia de la pedra seca amb la presència de diferents elements patrimonials com els murs de pedra seca de les vinyes de Cal Sala i les barraques al llarg del recorregut i l’altra la importància de la memòria històrica i els seus espais històrics.

La ruta transcorre per corriols que travessen valls, turons i muntanyes als voltants de Sant Pau d’Ordal i els miradors naturals de les muntanyes de l'Ordal. Nosaltres només hem fet un petit tram d'aquest recorregut, marcat amb el número 3.

Centre d’Interpretació Última Defensa de Barcelona :LA GUERRA CIVIL AL PAGO

“L’Última Defensa de Barcelona es refereix als fets ocorreguts a Subirats el 22 i 23 de gener de 1939. Seguint les línies defensives dissenyades pel general Vicente Rojo, els soldats republicans van construir fortificacions a banda i banda de la carretera N-340 des del Pago fins al Coll d’Ordal. Però l’exèrcit franquista va efectuar una maniobra d’encerclament de les tropes fidels a la República. El debilitat exèrcit republicà va resistir un parell de dies, fet que va facilitar a molts republicans la sortida de Barcelona cap a l’exili.”

LES CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA:
Quan passegem per les vinyes i els boscos de Subirats, trobem unes senzilles construccions de pedra en sec. Són rústegues, simples, i de tant integrades com estan en el paisatge, costen d’identificar entre la vegetació que sovint les recobreix i dissimula.

El municipi de Subirats es troba esglaonat des de les terres baixes de la Conca del riu Anoia fins el cim del Montcau, a les muntanyes d’Ordal. Les cotes oscil·len entre els 92 i els 653 metres, amb la conseqüent variació de paisatge resultant.

En els sòls calcaris de les nostres contrades muntanyoses l’abundància de la pedra es tan gran, que a l’hora de rabassar els boscos per la necessitat de guanyar terres de cultiu, apareix pedra per tot arreu. Aquesta pedra, localment, s’utilitza en sec, sense cap mena de ciment, morter ni cap altre tipus d’argamassa per unir les diverses peces, que es falquen amb altres de més petites. Tampoc s’utilitzen pràcticament eines, més enllà de la maceta per arrodonir arestes o punxes. Les pedres són molt irregulars, sense cares planes, i de consistència trencadissa de manera natural. Pedres, en definitiva, molt dolentes de treballar. El mèrit de la tècnica manual i tant artesanal emprada per aprofitar d’aquesta manera l’única matèria prima disponible, sense treball previ de picapedrer, es innegable i estableix diferències entre l’Alt Penedès i altres comarques.

L’ofici vinculat a la pedra en sec és el de margener. Sovint, però, els mateixos pagesos han estat també autors de les construccions i els encarregats de reparar esllavissades. La tècnica constructiva va directament associada a l’agricultura, sigui per arbres fruiters, cereals o vinyes, aquestes darreres que al Penedès constitueixen el cultiu majoritari.

Actualment ningú dubta que les construccions de pedra en sec tenen un valor patrimonial i que testimonien una forma de vida dels pagesos que, amb mitjans mínims, havien de trobar la manera de conrear una terra plena de pedres i alhora fer esdevenir aquell destorb en un element útil pel seu dia a dia. Això es combinava amb una tècnica constructiva molt elemental i característica, perfectament integrada en el típic paisatge penedesenc.

A Subirats, la pedra seca està especialment representada per barraques, marges i forns de calç.

LA COVA MISERACHS:
Anomenada també, Cova de Can Mata, Cova dels Valls, Cova de la Feixa Plana, de les Feixes dels Valls... Es troba situada sobre Sant Pau d'Ordal, en els replans rocosos entre la casa de Can Mata del Racó i el Coll de Conxes Portes. Els seus passos són estrets i molt polsegosos. Té un recorregut d'uns 70 metres de galeries. Hi ha dues galeries que surten del portal, que es comuniquen més endavant. S'hi han fet prospeccions arqueològiques que han donat troballes de ceràmica del Neolític.

A l'exterior, sobre la boca hi ha gravada una creu a la paret de roca. Hem trobat una referència històrica al llibre “Els Mons d'Isidre Mata del Racó”, que val la pena comentar. Fou publicat pels ajuntaments de St. Sadurní i Subirats i l'Institut d'Estudis Penedesencs, el 1997. Cal que ens remuntem a la Guerra del Francès, allò que en els llibres d'història en castellà es diu “La Guerra de la Independencia”. A la Creu d'Ordal hi va tenir lloc una batalla molt important el 13 de setembre del 1813. A la Creu hi havia instal·lades 4 bateries pels exèrcits anglès i espanyol, amb uns efectius d'uns 3.000 soldats. L’exèrcit francès, comandat pel General Suchet, va enviar 18.000 homes des de Sant Feliu
de Llobregat que van pujar per Vallirana i el Pont del Lledoner per atacar el pas. Amb la intenció d'encerclar-lo, va enviar uns altres 6.000 homes per Martorell i Sant Sadurní i uns altres 1.000 per Begues, Olesa de Bonesvalls passant el coll d'Esteles, que gairebé és visible des de la cova.
La batalla va ser de 3 hores molt i molt intenses. Van morir 150 soldats de cada bàndol i es van ferir uns 1.400 en total. L’exèrcit francès va guanyar i els exercits anglès i espanyol van retrocedir cap el sud. L’exèrcit francès va avançar fins Vilafranca i va establir aquarteraments a diversos pobles.
Llavors va venir la fase del pillatge. A la casa de Mata del Racó hi va arribar una columna d'uns 300 soldats. Hi eren presents tant sols el fill de la casa, que van fugir en direcció al bosc de Can Vendrell de la Codina (actual celler Albet i Noya) i el jornaler Isidre Matas, que va fugir amunt cap a la Font de Can Mata per amagar-se entre uns blocs. Allà el van localitzar els soldats i li van demanar “Arjan” (Argent, diners, en francès). Com que no en tenia, li van clavar 3 punxades de baioneta, deixant-lo moribund. La seva dona va fer que uns homes el portessin a la Cova, on va agonitzar durant dos dies. No va poder rebre cap ajuda mèdica.
Al llibre, hi ha una nota de l'Isidre Mata del Racó, que diu textualment:
“Meditant jo, amb tota reflexió, de quin modo podria perpetuizar la memòria de la cruel mort que donaren los soldats francesos al dit Isidro Matas, jornaler, he pensat fer una creu al peu dels cingles de roca sobre la font de la mia muntanyeta a on lo feririen i en fer altre creu al davant de la cova de la Feixa Plana de les Feixes dels Valls de la mia muntanya a on morí i l'any 1813. Quan mos hereus passaran per allí sabran los orígens d'estes dos creus fetes per mi, i li resaran un parenostre”.

MASIA CAL MATA DEL RACÓ:
Cal Mata del Racó és una masia de Subirats (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Cal Mata del Racó és una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Són elements remarcables les finestres emmarcades en pedra i motllures trencaaigües sobre mènsules, els arcs diafragma ogivals de l'interior i la galeria d'arcs de mig punt a les golfes. El conjunt es completa amb un baluard a l'entrada, amb arc de mig punt adovellat.

Els orígens de la masia daten del segle XII, tot i que ha experimentat diverses reformes i ampliacions al llarg del temps. En una de les finestres apareix la inscripció de 1700.