Sant Pau d'Ordal . Cova de Miserachs - Torre de la Guardia . Monestir de Sant Sebastiá dels Gorgs

Sant Pau d'Ordal - Cova de Miserachs -Torre de la Guardia- Monestir de Sany Sebatiá dels Gorgs
EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY DE MUNTANYA JOSEP CASTELLS
Avui fem una ruta circular de Sant Pau d'Ordal a Sant Sebastià dels Gorgs es una ruta planera i agradable enmig de vinyes, Ara és època que els ceps comencen a treure les fulles i els camps del Penedès van prenent una tonalitat diferent. És agradable caminar per entre vinyes de la primavera fins l’agost i cap a la tardor, perquè sempre presenten aspectes de contrast. Però ara tot just entrada la primavera es encara massa aviat per poder-les veure a verdejar.
Diversos torrents drenen el territori i conflueixen prop del poble. Aquesta confluència genera uns gorgs que són els que donen el nom al poble. Les aigües d’aquest torrents formen part de la conca de I'Anoia i per tant, tot i el territori cobert de conreus, passem per curts indrets del tot ombrejats sovint per vegetació de ribera.

El poble de Sant Pau d’Ordal, cap de municipi, és situat a 243 m d’altitud, a la part meridional del terme. Sant Pau forma conurbació amb el llogaret de Cantallops, del terme municipal d’Avinyonet del Penedès. El 2005 tenia 586 h. L’església parroquial de Sant Pau d’Ordal, molt antiga, s’esmenta el 1059. De la primitiva obra romànica només queda el sector de la portada, la base del campanar i una pica baptismal d’immersió, adossada al mur meridional de l’església. A l’exterior hi ha un sarcòfag exempt de pedra, buidat interiorment en forma antropomorfa. N’hi ha de semblants a Olèrdola i a Sant Pere Molanta i cal aclarir que no s’han de confondre amb les tombes antropomorfes excavades en un sòl petri. L’església de Sant Pau depenia dels senyors del castell de Subirats, els quals l’any 1095 la donaren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs i, des d’aquella data, fou considerada com una quadra del dit monestir. A la primeria del segle XV, quan Montserrat adquirí el priorat de Sant Sebastià, la quadra de Sant Pau d’Ordal passà així mateix a dependre de l’esmentada abadia benedictina de Montserrat. A l’inici del segle XX es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament. Segons el fogatjament de vers 1365-70, 25 focs corresponien a Sant Pau d’Ordal.
Gràcies a la seva situació, ben comunicada, la població es va mantenir i fins i tot va augmentar, de manera que és el nucli més actiu i poblat del terme de Subirats. A la rodalia resten vestigis d’una torre defensiva al puig de la Guàrdia (388 m). Hi passarem en l'excursió d'avui.

Sortim de Sant Pau d'Ordal i sempre de pujada anem a veure si trobem la Cova de Miserachs.
Es tracta d'un conjunt de galeries estructurades sobre diàclasis, llevat de la més inferior, la qual aprofita un pla d'estratificació. Hi ha punts en que forma dos pisos superposats degut als blocs encastats a les parets. La cavitat es troba en un avançat estat de descalcificació, d'on fàcilment es desprenen blocs en alguns punts. El nom de la cova li ve donat pel cognom del masover de la masia en aquells temps:
'Miserachs'. Aquest fet sembla ser que no és ben vist pels propietaris de la masia de can Mata del Racó, i hi ha qui ha proposat canviar-li el nom pel de 'cova de Can Mata del Racó', aquest nom però es relativament modern, ja que la masia data del segle XV i originàriament es deia Mas de Mata. També representaria un greu problema el canvi de nom, degut a que aquesta cova està profusament documentada a nivell arqueològic al tractar-se d'una estació neolítica.

Ara seguim l'itinerari i passem per La Torre de la Guàrdia és una torre de guaita al cim de la Guàrdia, al terme municipal de Subirats (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local. Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre. Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de Subirats, creiem que les restes actuals, malgrat el topònim de la Guàrdia, pertanyen a una obra d'època molt més recent. En els vestigis de la torre resten traces en construcció moderna, almenys del segle xix. Les restes es troben dalt d'un turó de 385 metres d'altitud i prop del nucli de Sant Pau de l'Ordal. La torre és de planta quadrada, d'uns dos metres d'alçària, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció. Crida l'atenció la forma quadrada de l'obra, no gaire comuna en la rodalia.

Ens dirigim al priorat de Sant Sebastià, nom que no se li va donar fins el segle XV. Es tracte d’un priorat que es regia per l’ordre de Sant Benet. Es de petit format perquè des d’un primer moment es va construir com a priorat benedictí la qual cosa vol dir que va ser pensat per pocs monjos. Justifica la situació per la visió directe que té de Montserrat on hi havia una gran comunitat benedictina. Parla d’una comunicació visual – espiritual.

Ja veiem des de la llunyania el campanar del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. El seu origen s’explica com una construcció pagada o donada per famílies enriquides que perseguien una doble finalitat: contrarestar el mal d’ulls que feia el seu enriquiment (de fet l’església condemnava l’enriquiment) i garantir un lloc d’enterrament amb pregaries mantingudes (pactades) pel salvament de l’ànima dels allà enterrats en el cas de que l’ànima anés a parar al purgatori (això els tenia aterrats). El senyor de la zona es coneixia o es feia dir “Princep d’Olèrdola”. Aquest promotor va pactar amb els benedictins la edificació del monestir. Es tracta doncs, d’un monestir “privat” o particular. El senyor, a més de reservar-se el dret d’enterrar-se ell i la seva família solia aconseguir que li nombressin l’ abat o prior que li convenia. L’església acceptava dins del monestir les tombes dels membres principals de la família i també dels secundaris que sovint no tenien dret a l'herència i que tampoc eren massa poderosos des del punt de vista econòmic.

El monestir es pot visitar, però només el primer i tercer dissabte de cada mes, o bé trucant per concertar la visita.Visites regulars: Primer i tercer dissabte de mes (Es recomana reserva prèvia al 606 866 979 o arqueovitis.activitats@gmail.com)
Horaris: A les 11:00 i a les 12:00
Preu: General 5€ / Reduïda 3’5€ (+65 – carnet d’estudiant – joves d’entre 13 i 17 anys – carnet Jove) / Gratuïta (infants d’entre 0 i 12 anys)

Del període fundacional del segle XI en queden vestigis comptats. Els capitells del claustre es poden equiparar als capitells del interior de Sant Pere de Rodes (aquí no hi ha escultura arquitectònica com passa a Sant Pere) i podem dir que la seva línia artística ens remet al corrent o estil que venia de França (la Septimània) i que es caracteritza per fer la talla al bisell.

Del priorat també hi ha un altre moment més avançat al que pertany la portalada d’entrada i que es correspon en un moment que els Gorgs es connecta amb la línia artística que irradia des de Tolosa de Llenguadoc i que a Catalunya té escassos exemples com pot ser la portalada de Sant Martí Sarroca en el mateix Penedès. La majestat del timpà dels Gorgs va ser feta per un mestre que treballava a Tolosa concretament a l’església de Sant Serni de Tolosa. És el mestre Guilduí (?) o el seu fill.

L’escut de Montserrat es correspon amb el moment que es fa el canvi de dependència (quan de Marsella passa a Montserrat) que també coincideix amb el moment que es construeix la nova capella quadrada gòtica que serà el nou presbiteri (volta de creu). La dedicació a Sant Sebastià també és d'aquest moment. Per cert que la representació de San Sebastià és atípica: va a cavall.

Una mica més endavant hi ha la casa modernista de Can Bou. Gran edifici unifamiliar amb jardí, situat als afores del nucli. Es disposa en planta gairebé quadrada amb un nivell sobrealçat en forma de creu, un braç de la qual és una destacada torratxa, coronada, igual que els terrats, amb barana de merlets. A la reixa exterior hi ha la data de 1893.

Un cop feta la visita iniciem el retorn novament cap a Sant Pau d'Ordal, també planejant entre vinyes i torrents.
Arribats a Sant Pau donem una ullada a l'Església parroquial. Sant Pau d'Ordal és una església al nucli de Sant Pau d'Ordal al terme municipal de Subirats (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església existia ja el 1059 i depenia dels senyors de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Al segle xv, passà a mans de Montserrat fins que a principis del segle XX es fusionà amb el terme de Subirats, del que ja depenia originàriament.

Església d'una sola nau rectangular amb absis, porta adovellada i campanar a l'esquerra de la façana, molt modificada el 1910, quan s'amplià. De la primitiva obra romànica resten molts vestigis als murs, fets de grans carreus regulars. Es conserva una pica baptismal d'immersió d'època romànica situada al mur, entrant a l'església a mà dreta. El campanar és quadrat amb quatre arcs fets de carreus de pedra ben escairats, i el portal d'entrada, també d'època romànica, és adovellat. Al costat de l'església, entrant per l'arc de l'antiga rectoria, s'hi troba una tomba antropomorfa. És exempt de pedra picada buidat interiorment (encara que és semblant als d'Olèrdola i Sant Pere Molanta, no s'ha de confondre amb les tombes antropomòrfiques excavades en sòl petri). Al seus peus hi ha un tros trencat.

La pica baptismal té un perfil gairebé esfèric amb peu atalussat de 20 cm d'alçada i entornat per un bordó. L'interior del vas és tetralobulat, característica única en tot el Penedès. Aquesta pica fou localitzada any enrere tapiada en una paret de l'església, ignorant-se fins aleshores la seva existència. Lamentablement en ser descoberta mancava un tros (una quarta part, aproximadament, de la part superior del vas) i barroerament s'optà per encastar-la a la paret del baptisteri de la que en sobresurt tot just la meitat.

Informació extreta de la Viquipèdia, Turisme del Penedes, Espeleoindex i https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pau-dordal-cova-de-miserachs-o-de-can-mata-del-raco-torre-de-la-guardia-sant-sebastia-dels-gor-16034016