Sant Pau D´Ordal, Ordal, Cresta Bocs, Sant Pau D´Ordal 22-06-13
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 10.24 mi
- Elevation gain
- 2,110 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 2,110 ft
- Max elevation
- 1,836 ft
- TrailRank
-
49
4.3
- Min elevation
- 811 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 3 hours 25 minutes
- Coordinates
- 1120
- Uploaded
- June 23, 2013
- Recorded
- June 2013
near Sant Pau d’Ordal, Catalunya (España)
Viewed 2660 times, downloaded 35 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Provisioning
1,385 ft
ORDAL
Ordal és un nucli de població que pertany al municipi de Subirats al nord de la comarca del Alt Penedès a uns 420 metres d'altitud. Ordal està envoltat de muntanyes i amb una temperatura agradable a l'estiu i més aviat freda a l'hivern. La població aproximada és de 650 habitants. La festa major es celebra cada primer diumenge d'agost. Al poble hi ha una intensa vida socio-cultural, amb una implicació activa per part dels seus habitants. Trobem diferents entitats socials com ara l'Ateneu Ordalenc, la companyia de teatre Criatures, l'Esplai Sol Naixent, els Diables i l'Escurcerot, els Capgrossos i els Gegants, el grup excursionista Crestabocs i molts d'altres. La distància fins a Barcelona és de 32 km i 20 km fins a la capital de comarca, Vilafranca del Penedès.
Summit
1,653 ft
CRESTA-BOCS
El Crestabocs no és el cim més alt de la seva carena. Ho és el turó de les Mentides, pocs metres més elevat i ben proper, tot i que és cobert d’arbres que li tapen perspectiva. El Crestabocs, això sí, és el gran mirador de la zona, encarat cap a la plana penedesenca que es presenta com un grandiós mosaic de conreus, masies i nuclis disseminats. Aquesta caminada, que es pot fer en un matí o en una tarda —quan el sol és a punt de pondre’s a l’horitzó—, té el seu inici a Sant Pau d’Ordal, cap administratiu del municipi de Subirats, terra de vins i caves, on arrela també el sucós préssec d’Ordal.
Provisioning
865 ft
Sant Pau D´Ordal
Història[modifica] Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l'etapa romana i visigoda fins a l'entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer fogatge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s'hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants. Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l'emigració cap al regne de València i Mallorca. Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d'arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió. L'any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi. Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fisonomia. L'any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població. Subiratencs il·lustres[modifica] Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, Filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Fòu president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedes, i fundador i president del Centre Agricola de Vilafranca. Al 1925 és anomenat Director del Laboratori Quimic de Vilafranca del Penedés. Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a Canciller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), anomenat pel rei Alfons XIII al 1919. Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç amb Amèrica de vins i caves. Ennoblit el 1912 pel Rei Alfons XII amb el títol de Comte de Lavern. Entre d'altres fou vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès per donar pas a en Pompeu Fabra. Va ser escollit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Fou un gran mecenes i entre daltres donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi feu construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou en un magnífic panteó obra de Josep Llimona. Domènec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928) - Barcelona 2011: compositor, organista i prevere.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta muy interesante, por sus vistas y paisajes