Sant Pere de Copons o de Comalats

De bon matí 20 veterans de l’Uecanoia ens plantem, dit col·loquialment, al petit poble de Sant Pere de Copons o de Comalats. Comencem a caminar i al cap de poc passem pel costat del Serill. Més endavant trobem la gran masia de Comalats i poc després Can Vicenç i les cases noves de Comalats. Aquestes serien noves quant els hi van posar aquest nom, però en l’actualitat estan sense sostre i mig enderrocades. Anem fent camí i aquest va guanyant alçada des que hem sortit de Sant Pere. Ja quasi al final de la pujada veiem que surt del camí per on anem una bifurcació, a la nostra dreta, que porta en un moment a la masia del Cal Cansat. Aquest edifici va ser restaurat recentment. Les obres van estar sota la direcció de l’arquitecte Xavier Andrés. En Xavier a realitzat diversos projectes entre ells el del restaurant i hotel del Somiatruites.
Arribem a d’alt de la carena de Serra Morena i aquí esmorzem acompanyats per unes extenses vistes tant a l’est com a l’oest. Continuem per la carena i més endavant trobem la barraca de Cal Teixidor dels tres pins. Edifici en ruïnes, hi veiem las restes d’una cisterna i d’una menjadora. En arribar a prop de Cal Martí, agafem un camí a la nostra dreta que progressivament va davallant. S’ha de vigilar amb les petites pedres del terra per evitar les relliscades. A mitja baixada trobem la font del Junqueret, seca com tantes altres.
Ja som novament a Sant Pere. Un amable veí ens ha obert la porta de l’església romànica de Sant Pere inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Visitem el seu interior on destaca un interessant retaule barroc. Acabem fent una passejada pel poble i veiem les cases bastides majorment a meitat del segle XVIII i actualment restaurades, s’anomenen: cal Siscu, cal Ros, cal Soques i cal Solà.
Ja només queda agrair al vocals Joan Mayolas i Pere Victori per aquesta tranquil·la i agradable matinal que ens han proporcionat.
Josep Balada
Foto: Dolors Vives