Sant Pere de la Goda

La ruta esta gravada desde La Goda fins a la carretera C241-C. Es a dir del final de l'excursió al inici. Per anar-hi el cotxe cal deixar-lo entre el km. 14 i 15 i fer la ruta a l inversa.
Sortida fàcil per anar a veure el poble de La Goda, totamment enrunat i gairebé menjat per la vegetació i l'esglesia de Sant Pere de la Goda, enanxada a les cases.
La Goda és un antic poble del municipi d'Argençola, a la comarca de l'Anoia. Està situat al sud del municipi, sobre un turó de 706 m d'altitud a la caplçalera del Torrent de la Goda.
L'església té una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella.
La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós. El campanar, restaurat, és de doble espadanya.
En el seu interior no hi ha cap element.
Es tracta d'una obra romànica força tardana, bastida segurament a finals del segle XII o XIII. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat.
Aquesta església es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia, però la perdé posteriorment per passar a sufragània.
La primera vegada que es cita el terme és l'any 960, en què el Comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el Castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda ( Orto de Goda).
L'existència de l'església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable  entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145.
Després deixa d'aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així entre els segles XIII i principis del XIV passà a ser sufragània de Fiol.” (Descripció treta de la web catalunyamedieval.es)