Sant Pere de Reixac, turó i Rocar de Donadéu, font del Cul, directa al poblat ibèric de les Maleses i font dels Avellaners.

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Vallès podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "vallèsjsp" i us apareixeran totes.

NOTA IMPORTANT: El temps real d’aquesta excursió és de 2h 55mn i no de 2h 05mn com assenyala el wikiloc. Aquest desajust dona la sensació que vas molt ràpid quan en realitat és tot el contrari. Mentre que el temps total de 3h 34mn és pràcticament exacte, ja que vaig començar a caminar a les 8h 05mn i tornava a l’aparcament a les 11h 30mn. A vegades per donar-nos una idea aproximada del temps que durarà la caminada és molt més fiable el temps total que el temps parcial, sempre que les aturades que fem tinguin una durada raonable.

Interessant excursió que ens portarà des de l’ermita de Sant Pere de Reixac fins dalt la carena de la Serralada de Marina, per la que ens passejarem passant pel turó de Donadéu i pel desconegut Rocar de Donadéu, des d’on seguirem per una carena secundària que ens portarà fins un possible menhir partit en tres trossos i seguirem baixant per camins desconeguts i recuperats que ens situaran directament a la font de la Guineu o del Cul, des d’on recuperarem la carena pujant directament per un antic camí, també recuperat, que ens deixarà dalt del poblat ibèric del turó de les Maleses. El retorn el farem baixant per la riera de Montcada, on trobem les fonts dels Caçadors i dels Avellaners.
És una excursió fàcil, però amb una notable pujada per arribar a dalt la carena.
Durant tota l’excursió anirem sempre per camins, més o menys fresats, a la vegada que esquivarem, tant com sigui possible, les pistes i en cap moment deixarem de caminar per llocs evidents.
Serà una caminada apartada dels indrets més transitats, només al poblat ibèric hi trobarem excursionistes.
Remarcable és la panoràmica que gaudirem durant bona part de la caminada, que en dies clars ens permetran veure el Pirineu amb el Puigmal com a cim destacat (si està nevat, encara serà més fàcil distingir-lo). També veurem el massís de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, el mar i les planes del Barcelonès i del Vallès

Per a situar-nos a l’ermita cal seguir la carretera BV-5001 de Sant Adrià del Besós a la Roca del Vallés i pràcticament al km 9 hi ha les instal·lacions del Club de Tenis Montcada i un indicador a l’ermita. La pista d’accés comença just a l’aparcament del club de tenis, amb una part cimentada i va guanyant alçada fins arribar a l’ermita, on hi ha molt d’espai per aparcar.
Sant Pere de Reixac era l'església parroquial de l'antic nucli de Reixac i està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La construcció ja és documentada l’any 963, i l’any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Ha sofert dos grans incendis, un el 1652 i l’altre el 1936 que van provocar restauracions gairebé integrals de la seva estructura. El conjunt de la planta és similar a Sant Joan de Boí i el campanar octogonal és semblant al de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) i al de Sant Celoni. És un racó molt bonic i tranquil.
L’indret és digne de ser visitat, o bé a l’anada o a la tornada. Comencem a caminar des de l’aparcament baixant a una pista que arrenca allà mateix i que passa pel peu del recinte i va baixant fins arribar pràcticament a la porta de Can Fontanet de Baix, uns metres abans d’arribar-hi surt un marcat camí per la dreta que seguirem; un camí se’ns uneix per l’esquerra i immediatament arribem a una nova cruïlla on seguim per l’esquerra i que ens apropa al torrent de Reixac; quan arribem al llit de torrent hem de girar a l’esquerra per a seguir un curt corriol que el creua i ens deixa dalt d’una pista.
La seguirem pocs metres per la dreta, ja que del segon revolt arrenca per l’esquerra un discret camí que haurem de seguir molta estona, és molt marcat i acostuma ha haver-hi una fita.
Emprenem una forta i sostinguda pujada, l’església de Sant Pere de Reixac ens servirà de referència, ja que en començar la pujada, en prou feines es veu la punta del campanar que sobresurt per sobre els arbres; però a mesura que anem guanyant alçada el campanar anirà “emergint” després apareixerà l’església i ja més amunt veurem tot el conjunt; a part de Sant Pere, també començarem a tenir una vista de tot el Vallès i dels pobles, polígons i infraestructures viaries i ferroviàries que hi ha en aquesta zona amb la muntanya de Montserrat com a teló de fons.
Després d’una forta i llarga pujada inicial arribem a una cruïlla on seguim per la dreta i la pujada disminueix fins arribar a una nova cruïlla on hi ha un camí que baixa per la dreta, que no hem de seguir, i dos que surten recta. Hem de seguir el que segueix més directament pel carenar; si seguim l’altre, situat una mica a la dreta del primer, també arribarem al mateix lloc, però fent una mica de marrada. El pendent torna a augmentar; arribem a un petit replà que ens serveix per a agafar forces per a la llarga i sostinguda pujada que ve a continuació i que ens deixa al capdamunt de la carena, indret on hi ha una torre d’alta tensió i el final de la pista que hi porta. La seguim pocs metres fins la propera cruïlla a l’esquerra on una altre pista planeja i en poques passes ens deixa dalt del turó de Donadéu també amb una torre d’alta tensió. Indret amb una panoràmica molt amplia del Vallès i també es veuen Barcelona i Montjuïc, s’entreveu el poblat ibèric del turó de les Maleses i l’ermita de Sant Pere de Reixac. A l’esquena d’aquesta vista la panoràmica queda parcialment limitada per la vegetació que no permet tenir la vista dels 360 graus.
Ens hem de situar a l’altre costat de l’esplanada i de la torre, allà veurem unes marques de pintura groga que ens assenyalen l’inici d’un corriol que baixa fins enllaçar amb un camí transversal que seguim per l’esquerra.
Pocs metres després arribem a una clariana on hi ha una cruïlla de tres camins. Tots tres ens portarien a Sant Cebrià de Cabanyes.
Nosaltres continuarem pel del mig (el menys marcat) però les marques grogues ens guiaran.
Aquest corriol ràpidament ens porta a dalt de la carena i aviat veiem unes roques que sobresurten per sobre la vegetació i poc després hi arribem.
Hem arribat al Rocar de Donadéu, primer ens hem d’enfilar a les primeres roques i després anar caminant tot contemplant aquest espectacular amuntegament de grans blocs, fa de mal caminar precisament per les mateixes roques i hem de mirar exactament on posem els peus. Anem avançant i arribem als últims blocs.
Novament la vista del Vallès des d’aquestes roques és espectacular, podem trobar-hi una estelada que encara dona més vistositat a l’indret.
Del final de les darreres roques el camí segueix carenejant i van apareixent més blocs de pedra, però no son tan espectaculars.
Poc després arribem a un petit replà on a l’esquerra i a terra hi ha tres grans pedres que encaixen les unes amb les altres que podrien formar part d’un antic menhir, o simplement és pura causalitat. A l’indret hi ha altres pedres que també semblen treballades.
Seguim carenejant per aquest camí que aviat comença a perdre alçada en direcció a una torre d’alta tensió.
Finalment hi arribem; les marques grogues giren a l’esquerra però nosaltres anirem fins la mateixa torre. L’indret és un nou magnífic mirador, principalment de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes que es veu enfonsada a sota nostre.
Ara seguim la curta pista d’accés a la torre i sortim a la pista principal que per l’esquerra ens portaria al fons de la vall i a Sant Cebrià, la seguim per la dreta, poc després fa un gir de gairebé 90 graus l’esquerra i seguim pujant, atenció al proper gir marcat aquesta vegada a la dreta, aquí hem d’estar atents a unes marques de pintura blava que hi ha a l’esquerra, assenyalem la drecera a la font de la Guineu i del Cul, si no les veiem i seguim per la pista i arribem a una cruïlla amb una torre d’alta tensió és que ens hem saltat la cruïlla, ens caldrà recular uns cent metres; però de totes maneres aquesta cruïlla a part d’estar marcada amb pintura és força evident.
Situats doncs a la cruïlla hem de seguir un antic i marcat camí que primer planeja i després comença a davallar, anem trobant marques de pintura blava; una estona després les marques de pintura sovintegen més, ens estan avisant que arribem a una nova cruïlla.
Arribem a aquesta cruïlla a la dreta i perfectament senyalitzada, aquí iniciem una recuperada drecera per un antic i ample camí abandonat de feia temps i inclús amb marges de pedra al costat esquerra.
Sentim gossos i veus que venen de la font i restaurant dels Castanyers, que podem veure en alguns moments.
Seguim aquest camí i poc després enllacem amb el que puja des de Sant Cebrià; aquí s’acaba la baixada i momentàniament les marques blaves; el seguim per la dreta, anem entrant a l’obaga i la vegetació i la humitat van augmentant fins que arribem a la font de la Guineu o del Cul.
No té pèrdua mentre hi hagi el cartell perquè la font i el “cul” poden passar desapercebuts.
La font pròpiament dita està en una raconada lleugerament separada del camí, on en una roca hi ha pintat el nom i a sota s’intueix el forat del brollador.
Però la característica d’aquesta font rau en un cul (amb una inscripció) que hi ha clavat en una roca a ran de camí. Segons sembla algú de Badalona es va fer un motlle del seu cul i el va fer fondre en ferro i el va col·locar en aquest indret a principis del segle passat. Les motivacions i les raons de tal acte i del perquè col·locar-lo precisament en aquest lloc, son desconegudes.
La inscripció gravada a la pedra és pràcticament il·legible, el que es veu millor és la data del 24 del 6 del 26, aviat farà cent anys. Inicialment (quan les fonts rajaven) hi havia un caneló que portava l’aigua de la font al cul i la feia sortir pel forat del cul. Una excentricitat o demostració que les llevantades o garbinades també afecten tant o més que la tramuntana a l’Empordà.
Contemplada la “font” el camí segueix pujant, primer el pendent és pronunciat, després s’aplana una mica i torna a passar per una obaga on la vegetació estreny molt i només deixa un pas molt estret; passada aquesta zona hem d’estar atents a la dreta doncs aviat tornaran a aparèixer les maques blaves que ens assenyalen l’inici d’un corriol que s’enfila muntanya amunt i que en pocs minuts ens deixa davant d’una torre d’alta tensió; la travessem i seguim la curta pista que hi mena.
Desemboquem a la pista principal de Sant Cebrià a la Coscollada; però simplement la travessarem perquè les marques blaves segueixen pel corriol que arrenca just davant nostre. Un curt trajecte per aquest corriol i arribem al camí que va del turó de Donadéu a les Maleses.
Aquí s’acaben definitivament les marques blaves. Girem a l’esquerra i només ens resta fer la darrera i forta pujada que ens deixa a un extrem del poblat ibèric del turó de les Maleses.
Poblat llarg i estret, amollant-se a la forma de la muntanya. La punta per la que hem sortit, és potser la que té més bona vista, ja que és com la proa d’un vaixell encarada al nord, amb grans vistes; és un dels punts des d’on es veu el Pirineu.
Podem passejar-nos per les ruïnes del poblat ja que l’hem de travessar de punta a punta, a l’altre extrem hi ha el senyal geodèsic de la Generalitat de Catalunya de Les Corones que es troba dalt de les roques més altes del poblat.
Molt a prop del vèrtex hi ha gravada l’escut de la cartoixa de Montalegre amb típica creu grega amb els dos xiprers a cada costat que deu marcar un dels límits del monestir.
Cada any l’INS Montserrat Miró de Montcada i Reixac hi fa una campanya per anar desenterrant noves restes i consolidant les que ja hi ha.
Visitat el poblat ibèric continuem caminant per costat oposat al que hem arribat (que és el camí principal d’accés al recinte).
Seguim aquest camí i deixem a l’esquerra el trencall que ens portaria al turó de la Coscollada i a Can Ruti.
Nosaltres seguim recta i aviat emprenem una forta davallada. Passem per diversos punts, des d’on es gaudeix d’una gran vista sobre el Barcelonès i part del Vallés.
Després d’aquesta forta i sostinguda baixada arribem al caire superior de la pedrera de la Vallensana i ens unim al camí que ve del coll de les Maleses.
Seguim aquest camí per la dreta i anem vorejant l’esmentada pedrera.
Finalment l’abandona i comença a davallar en direcció a l’església de Montcada.
Quan portem una estona baixant arribem a una cruïlla senyalitzada amb un jaló, hem de seguir per la dreta en un gir de gairebé 180 graus.
Seguim baixant, més avall arribem a una nova cruïlla, i seguim a l’esquerra, fins que acabem desembocant en una pista, que seguim a la dreta i immediatament arribem a la font dels Caçadors.
Aquesta font està situada a uns tres metres a la dreta de la pista; si la meteorologia és propicia pot ser que del broc brolli aigua, L’indret convida a descansar-hi. Reprenem la marxa seguint la pista i passem pel costat d’una antiga pedrera.
Si seguíssim íntegrament aquesta pista passaríem per la cruïlla on hem començat la forta pujada al turó de Donadéu, i acabaríem arribant a la carretera de la Roca.
Però hem d’estar atents perquè poc després d’haver passat pel costat d’un roure monumental hi ha una desviació a l’esquerra senyalitzada amb un jaló d’on arrenca un camí que baixa de nou fins la riera de Reixac i en pocs minuts arribem al bonic indret de la font dels Avellaners, situat precisament a la mateixa riera. Com a la font del Caçadors, si l’any és plujós la font raja.
Un nou indret obac i acollidor que convida a fer-hi una nova aturada.
Una vegada ens decidim a reprendre la marxa, el camí segueix per darrera mateix de la font i emprèn una suau pujada que s’acaba en desembocant en una ampla pista, que seguim a la dreta i que ens deixa davant l’església de Sant Pere de Reixac; uns metres abans ens desviem una mica a la dreta per anar al petit turó on hi ha una bonica i gran creu de terme.
En aquesta creu hi ha varies representacions, a dalt hi ha en relleu, una representació de Crist Majestat crucificat en una cara, i a l’altre les claus de Sant Pere. A mitja alçada hi ha representats els símbols dels quatre evangelistes.
Baixem de la creu i ja som novament a l’aparcament.

HORARIS:
De l’aparcament al turó de Donadéu: 55mn
Del turó al Rocar de Donadéu: 10mn
Del Rocar a la font de la Guineu o del Cul: 35mn
De la font al poblat ibèric del turó de les Maleses: 30mn
Del turó de les Maleses a la font dels Caçadors: 25mn
De la font dels Caçadors a la dels Avellaners: 10mn
De la font dels Avellaners a l’església de Sant Pere de Reixac: 10mn
TOTAL: 2h 55mn