Sant Pere de Riudebitlles/Bolet/Sant Joan/Les Deus

Cal Valls

Edifici fabril de l'any 1869 que es dedicava a la teixidura de cotó, propietat inicialment de Pere Valls i Rius, que el 1899 va adquirir Josep Calvet (pare del famós periodista Gaziel). Aprofitava l'aigua del riu la qual l'hi arribava a través d'un aqüeducte que encara es conserva, amb arcs de pedra i coronament de maó vist.

Estoses Velles

En un capbreu de l'any 1403 ja s'esmenta el topònim ("una peça de terra a les Tossas"). No sabem si d'aquí se n'ha de deduir que en aquesta època ja existia la casa. Per les seves dimensions no sembla pas un mas d'origen medieval, sinó més aviat una casa dels segles XVII-XVIII.

Estoses Noves Hostal-rural

Un lloc idíl · lic per desconnectar a només 45 minuts de Barcelona, Vilanova o Sitges.Situat en plena ruta del cava fa que sigui un lloc ideal per gaudir dels camps de vinyes i fer rutes d’enoturisme. Per la tipologia constructiva, el cos antic és probablement del segle XVIII. El cos modern, construït sobre el celler, l'edificaren els propietaris per anar-hi a estiuejar, però el van utilitzar pocs anys. El sobrenom de cal Manegues prové d'un home que vivia sol a la casa a mitjan segle XX i era originari de cal Manegues (prop del bosc de l'Ermità).

Cal Santpare

La construcció actual sembla originària dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al XIX.

Cal Manegues (bosc de l'Ermità)

Cases de tipologia més moderna que la resta d'aquest sector. Es tracta de dues cases de pagès molt modestes, que no semblen anteriors al segle XIX

Les Pareres/Ermita Sant Salvador de les Pareres

A l'extrem més meridional del terme, prop de la carretera de Guardiola a Font-rubí, hi ha el grup de masies de les Pereres, d'origen medieval. Molt a prop hi ha una petita capella, documentada des de 1596, reconstruïda després de la Guerra Civil.

Cova Bolet

Història La Cova de l'Bolet, com moltes altres grutes i coves naturals de la zona, va ser utilitzada com a refugi pels nostres avantpassats. Com a conseqüència, les restes dipositades fa més de 7000 anys i continuadament durant diversos milers d'anys, han contribuït a formar un jaciment arqueològic de cert interès. Entre els anys 1970 i 1990, la Universitat de Barcelona va desenvolupar diverses intervencions englobades dins de el programa "El Paleolític Superior i l'Epipaleolític a la Catalunya Meridional i de Ponent" de l'Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la mateixa. Entre d'altres jaciments van ser objecte d'excavacions les coves de la Guineu i de Bolet. Volten històries no contrastades, de diverses expedicions a la recerca de zones inexplorades que mai van trobar camí de retorn per la esquerpa i laberíntica morfologia interna. El lloc La cova està situada en un pendent boscosa, sota una gran llosa de pedra que acull una gran avantsala. Es pot entrar gairebé dret. El sostre és llis i s'obren un parell de claraboies naturals on la llosa és més prima. Han de ser una fantàstica xemeneia per un foc a terra, però també un perill per als que circulin per alt. La llum que entra ens mostra inicialment un recinte d'uns 30 m2, però necessitarem una lot per endinsar-nos més. La configuració de la cova és força laberíntica. La sala gran es va fent més baixa a mesura que entrem, petites obertures ens delaten altres càmeres inaccessibles i ens amaguen incògnites que encara no s'han resolt. Les estalactites i estalagmites, per cert molt danyades pel personal, han creat una crosta que en alguns casos supera el mig metre de gruix i que més tard cedit pel seu propi pes. Si es deixa enrere la sala inicial, a mà esquerra, hi ha una obertura que s'endinsa en forma de estret túnel a la terra. És recomanable no abordar-si es va sol i no es porta un mínim d'equipament, una bona lot, un casc, botes i una corda que ens faci de guia. Caldrà, en un primer tram i més endavant, arrossegar-se per terra, ja que hi ha forats on passa una persona estirada ben just. Ens trobarem sales on podrem tornar a posar drets, deixarem a dreta i esquerra altres forats inexplorats i segurament no podrem recórrer més de 60 o 70 metres. En aquestes sales menys explorades es poden trobar estalactites més ben conservades i ratpenats descansant penjats a la volta. Si no ens atrevim, no passa res, la cova ofereix a les seves sales més superficials racons i raconets per descobrir que no deixaran decebuts els excursionistes.

Font de Conilles

Història La finca de l'Bolet ha passat per diverses mans, però moltes de les reformes, basses i fons es deuen a la gestió del Sr. Ramon Vila, gendre d'un antic propietari; M. Fernando Paretes. Entre altres reformes fer construir les basses de la finca, a la Casa Nova i en Bolet, va electrificar la casa nova mitjançant energia eòlica i va reformar de forma important la font de Conilles, tal com la coneixem actualment. La mina existent d'on també brollava aigua, va ser enfonsada encara més en el marge i es va fer una volta de canó amb maó. Aquí es protegien les ampolles de "champagne" els dies de festa perquè fossin ben fresques. Totes aquestes reformes es van dur a terme a finals dels anys 50 i principis dels seixanta. El conjunt de la font va ser construït per un paleta anomenat Ramon, que pujava de Sant Joan de Mediona. Sobre la porta de la mina es llegeix la data 1961. A la font, gravat amb una cal·ligrafia perfecta es distingeixen vagament les inicials: FP. Segur les inicials de l'antic propietari, just a sota es pot veure una data que sembla dir 194?. Potser correspon a l'època de la primera construcció. Actualment la finca és conservada pels copropietaris actuals, que resideixen en les dues cases que té la finca. El lloc La font tal com la coneixem, respon a la configuració de la típica font de mes acomodada. Un lloc on poder seure i estar a l'ombra els dies d'estiu. Molts grans masies de Penedès disposaven d'un petit paradís sota els plataners una mica allunyat de la casa, amb taules i bancs per seure i clar, una font on refrescar-se. Els materials utilitzats són la pedra i el maó els que formen bancs taules i petites tanques que envolten els arbres. Una taula rodona presideix el conjunt, envoltada per un banc circular d'obra. En una banda, una bassa també rodona recull l'aigua que brolla de la font. La mina, tancada per una porta de ferro, alimenta la font. De base rectangular, el cos de la font està coronat per la típica tejadillo de canó. És molt bonic la deu de ceràmica verda que representa un peix. També de gran bellesa, un mosaic de 12 rajoles presideix la font, en ell es representa un sant pintat a mà amb un anyell als peus, el que podria representar un Sant Joan o Jesús encara jove.

Parc/Rentadors de Sant Joan

El Casal

Castell de Mediona

SENDERISME Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut. NATURA I ESCALADA Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels… També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat. HISTÒRIA Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades. CULTURA El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes…) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel·lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses…). REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS… Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, la galería del pis superior de l’església o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.

Santa Anna

La masia de Santa Anna, al costat de la qual hi ha la capella, està situada en un congost del riu Mediona, entre Sant Quintí i el castell de Mediona. A començament del segle XXI va ser totalment restaurada, igual que la capella, situada dins del jardí particular de la masia. La capella té el seu origen al segle XIII, però ha estat molt modificada amb posterioritat. És un edifici de nau única, coberta amb un embigat de fusta sostingut per uns arcs diafragma ogivals. El portal és adovellat, de punt rodó. El campanar, de tres ulls, ha estat afegit en la reforma.

Cal Mallofré de Les Parellades

Les Deus, Cova dels Barris

Descripció Cova força gran situada a la roca de travertí, al sector nord de les Deus. La cova forma una cavitat en forma de mitja cúpula (amb algunes estalactites), amb un espadat a la part davantera (sobre un dels pèlags) i accés des dels laterals. Pel mig de la cova hi passa el rec de l'antic molí de les Deus. El rec entra a la cova (procedent de la riera) per una mina, travessa la cova i continua en direcció sud-est per una altra mina. A la part de ponent la cova té una cavitat de forma arrodonida, a la qual s'hi accedeix per unes escales esculpides a la roca. En aquest extrem de la cova es conserven restes d'un mur que possiblement la tancava. En el sostre, al bell mig de la cova, hi ha un forat per on baixava la canonada de la turbina de la fàbrica del Barris. La fàbrica estava situada just al damunt, i la turbina era a l'interior de la cova. Història En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes de les Deus ni en aquesta cova. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. La fàbrica de les Deus es construí entre 1854-56.

Les Deus

Les fonts de les Deus són brolladors d’aigua que provenen de la riera de Mediona o del riu de Bitlles. Principalment n’hi ha un de destacat, distribuït en 23 brocs que aboquen l’aigua al riu Mediona. A partir d’aquests brolladors hi ha una petita ruta per fer un recorregut ben senyalitzat. Una petita passejada pel paratge proper als brocs ens condueix de les Deus a la cova de les Deus, amb importants estalactites i estalagmites, a més de corrents d’aigua subterranis. Més endavant, caminant un parell de minuts, es poden trobar el pèlag de les Deus i el pèlag del degotalls. Aquest últim amb la seva cova, anomenada també dels degotalls. Seguidament podem trobar la zona rocosa, on un petit circuit d’aventura guarneix l’abrupte congost que ha creat l’aigua al llarg del temps.

Les Deus

Les Deus

Pèlag de Les Bruixes

Safareig del Sol de la Vila

Ca l'Hortolà

Pont del Camí de Les Maioles

Pont del Camí de Les Maioles

Lago

Lago

Ca l'Oliver

Cases i Molí de l'Oliver

Molí de Ca l'Oliver del segle XVIII-XIX, estat de conservació dolent, especialment al sector nord i est, on hi ha les parets més altes, amb grans esquerdes i amb greu perill d'esfondrament. Sostres caiguts. El primer molí documentat en aquest indret era fariner, posteriorment transformat en la fàbrica tèxtil. Els molins paperers van començar a edificar-se pels volts de 1703, segons indica la inscripció marcada en una de les arcades de l'entrada. (És la referència més antiga que es té de l'existència d'un molí paperer a Sant Quintí). L'any 1775 el molí de Josep Oliver figurava en una llista dels 100 principals molins paperers de Catalunya. Produïa 2.200 resmes anuals i era sens dubte el nucli paperer més important de Sant Quintí. Les seves instal·lacions constaven de dos molins de paper blanc, dos molins de paper d'estrassa i un molí fariner. L'any 1788 el propietari era Josep Oliver, paperer, baró de la quadra de Pareras i senyor jurisdiccional del castell de Bolet, el qual va entaular una querella contra l'ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles amb motiu de la reconstrucció de la resclosa del rec comunal de Sant Pere. La disputa es va allargar força anys, fins ben entrat el segle XIX, ja que Josep Oliver i després el seu fill ensorraven les preses que s'anaven reconstruint. En definitiva, els molins de ca l'Oliver constitueixen el conjunt arquitectònic més interessant i singular que es conserva a Sant Quintí d'aquest tipus d'edificacions.

Pèlag Blau

Pont

Pont

Carrer del Trull