Sant Pere de Torelló - Santuari de Bellmunt - Sant Pere de Torelló

Ruta atractiva que surt del municipi osonenc de Sant Pere de Torelló i puja fins a una de les balconades centrals catalanes amb més vistes: el Santuari de Bellmunt.

La ruta comença al Carrer de les Alades de Sant Pere de Torelló i baixa fins a la carretera vella d'Olot, la que puja a la Collada de Bracons. Es fa un petit tros de carretera, direcció a Bracons, i al primer revolt a la dreta, es deixa la carretera i s'agafa la pista de l'esquerra. Un rètol indica Fontdevila, Sant Roc... De seguida s'arriba a Fontdevila -un parell de cases amb granges de bestiar boví- i ara, sempre seguint les indicacions del rètol es travessa la Riera de Pedroses, un petit rierol que baixa amb molt poca aigua. Passada la riera se segueix el Camí del Serrat, un camí àrid, eixut i pedregós que guanya altura al costat d'uns prats d'herba pasturats per unes vaques molt desconfiades.

Aquest camí és una drecera que puja pel Serrat de Sant Roc fins a l'ermita de Sant Roc.A l'esquerra de l'ermita hi surt un corriol que passa pel Pla dels Roures i arriba a un mas espectacular envoltat de prats i emparat per la Muntanya de Bellmunt: el Serrat de Nespla.

Passat el mas se segueix per una drecera (sempre seguint els senyals blanc-i-grocs del PR)que va zigzaguejant la Quintanada del Veïnat del Serrat. És una drecera amb prou bones vistes del pla de Sant Pere i de les muntanyes de Cabrera.

A mig camí de pujada es troba una bifurcació. Hi ha un camí que puja a l'esquerra i un altre que segueix per la dreta. El de l'esquerra va a Bellmunt i el de la dreta a Vidrà. COMPTE!!! que aquesta ruta segueix a la dreta pel que va a Vidrà perquè s'enfila a Bellmunt per la Portella. És el Camí del Serrat dels Cristians Vells al Ges que puja fins que es troba una entrada al bell mig de dues pedres que han separat la cinglera en dues parts: és la Portella. (En aquest punt nosaltres ens vam equivocar i vam continuar la drecera avall. COMPTE!!! No s'ha de baixar! A l'esquerra hi ha una fita que s'enlaira per una pedra gairebé megalítica i que té un senyal de color vermell. És molt descolorit. Cal anar en compte i fixar-s'hi molt bé).

S'ha de "grimpar" aquesta pedrota i seguir els senyals vermells que no són gaire visibles tot i que el camí no és gens perdedor. És el camí que puja pel Serrat dels Cristians Vells. És un camí tècnic on tan aviat hi ha drecera com cal grimpar pedres que pengen verticals oferint als excursionistes unes vistes espectaculars de les valls i muntanyes que fan de frontera amb Vidrà i amb la Garrotxa. Es visiona una verdor policromàtica que extasia i magnifica les forces dels senderistes. És un tram que aconsellem moltíssim (cal, però, anar en compte si es porta mainada perquè podria ser perillós; no cal tenir por amb el vertigen, tanmateix).

Després d'aquesta pujada s'arriba al Collet de Font de Xeca. Aquí el camí roba les vistes dels precipicis, deixa els senyals vermells i recupera els senyals blanc-i-grocs del PR. En aquest punt no s'aconsella gaire mirar enlaire per no ullar la pujada vertical que espera fins a dalt. És una pujada espectacular, una paret que s'enfila sense miraments fins al Serrat dels Cristians Vells. En aquest punt es troba la carretera asfaltada que puja a Bellmunt. I... encara resta un bon tram de pujada per assolir l'objectiu.

Es puja un tram de carretera i s'agafa una drecera a la dreta ben visible des de l'aparcament de cotxes. La drecera també molt dreta i difícil s'enfila ja, sense pèrdua, fins al Santuari de Bellmunt. Abans de visitar el Santuari, la ruta visita la Mare de Déu de les Alades, al cim de Serragrenyada. Es desfà el camí breu i es visita el Santuari de Bellmunt des d'on excel·leixen cims mítics com Montserrat, el Pedraforca, el Cadí, el Puigmal, el Canigó, Cabrera o el Montseny per a destacar-ne alguns.

Visitat el Santuari es baixen les escales, es pot visitar la Font de Sant Marc, i se segueix el camí principal asfaltat(com si es volgués tornar a Sant Pere de Torelló). Uns metres enllà surt un camí a la dreta (senyals vermells) que cal seguir tot crestejant la cinglera de Bellmunt. Les vistes són extraordinàries i les fagedes... (ja se sap que ens encanta caminar per les fagedes!); però ara que comencen a verdejar... la bellesa és incontestable!

La ruta segueix els senyals vermells sense pèrdua i deixa enrere el Collet de les Alades (maltractat per unes torres farcides d'antenes que desllueixen la idiosincràsia natural), el Collet del Cabrit, el Puig de Serragrenyada; cims tots ells de la Serra de Bellmunt.

El camí comença a baixar i quan acaba de passar el Collet de la Balma de Migó comença a descendir. És una descens agradable que passa per l'extrem de les balmes de Migó fins al Coll de Duec. En aquest coll, la drecera desemboca en el Camí de Saderra a Bellmunt que cal seguir cap a l'esquerra. És una pista de terra que arriba a una cleda per al bestiar. Es passa la cleda i se segueix la pista breument fins que es torna a trobar la carretera asfaltada, el Camí de Bellmunt. Se segueix en línia recta fins al revolt. No s'agafa el revolt i se segueix per un camp. Aquí el camí no està gaire visible. Es va baixant seguint el caminoi que passa al voltant dels camps que verdegen paral·lels al Camí de Bellmunt: són una part dels Quintans de la Redortra.

Al capdavall dels Quintans, a mà dreta, hi roman la casa, la Redortra, que no cal passar. En aquest punt cal anar pujant i baixant els turonets que es presenten. El corriol és visible i previsible i Sant Pere de Torelló ja és a tocar. Quan es veu el cementiri a sota, cal anar cap a l'esquerra, cap al Pedronet i a la dreta ja es troben les primeres cases i el Carrer de Bellmunt. Es va baixant aquest carrer i el primer que tomba a l'esquerra és el Carrer de les Alades on s'acaba aquest recorregut.

El Senyderistes ilusos esperem que us decidiu a fer-la i a gaudir-la com vam fer nosaltres. A gaudir-la!!!

AMUNT QUE FA BAIXADA!