TURÓ DEL SAMONT DES DE SANT PERE DE VILAMAJOR-ERMITA I TURÓ DE SANT ELIES-CASTANYER GROS D'EN CUC-SANT SALVADOR DE TERRADES

Senzilla ruta que transcorre majoritàriament per pistes i corriols fressats de la zona sud del Parc Natural del Montseny. Sortint de la població de Sant Pere de Vilamajor remuntarem la vall de la Riera de Canyes, visitarem després la ermita de Sant Elies i pujarem als turons de Sant Elies, de la Cova i del Samon, seguint gairebé sempre el PR C 139, a més a més de veure interessants indrets com el Pou de Gel d'en Vesa, el Castanyer Gros d'en Cuc i la ermita neogòtica de Sant Salvador de Terrades a la segona part del recorregut.
Sortim del pàrquing a tocar de l'església de Sant Pere i la imponent Torre Roja de la població de Sant Pere de Vilamajor. Ja d'inici, es tracta de seguir les indicacions del PR C 139 o Sender del Pi Novell. Nosaltres el vam enllaçar a la cruïlla dels carrers Nou i Can Llobera, però vam trobar dificultats en trobar un tancat per obres a l'alçada del pontet que creua la Riera de Canyes a la primera cruïlla que trobem al Carrer Ripoll a la dreta. Per tant, el millor és seguir sempre les indicacions del PR que segueixen recte pel Carrer Ripoll, pel qual tornarem i que continuar fins enllaçar al Carrer Can Llobera a l'alçada de l'institut de la població. Un cop allà, seguint a la dreta arribarem al carrer Nou que és per on nosaltres vam arribar. Es segueixen sempre les indicacions grogues i blanques del PR, passant pel Pont de Can Gras, el mas de Can Gras d'Amunt i el de Can Perera de Canyes, on un poc abans d'arribar passarem per una monumental alzina surera. Passat aquest darrer mas, el PR continua passant un tancat pel ramat i seguint a la dreta per un corriol que puja i ens deixa per primer cop a la pista que seguim a l'esquerra. Deixem el mas de Can Planell a la dreta i alternant el corriol i la pista passarem pel Pla Saperera i per altra arbre monumental, una alzina, que ens queda a al dreta, l'alzina rodona. Poc després, per pista, acabem arribant a la ermita de Sant Elies, i una mica abans si anem a l'esquerra, podem apropar-nos al Turó de Sant Elies (999 m), on trobem una caseta de vigilància forestal. Del s. SVII, aquesta petita ermita, de nau petita i senzilla, està coronada amb una volta de canó i acabada amb un petit absis. Només s'obre el dia de l'aplec, que es celebra el dia 25 d'abril. Allà, podem trobar un panell informatiu on s'ens explica la història i les llegendes associades a aquesta ermita situada en un indret molt bonic al bell mig del Montseny. Seguim el PR que passa deixant a l'esquerra la ermita i que baixa fins al Collet de Sant Elies, deixant-lo allà altra cop per agafar una drecera que torna a enfilar-se de valent per la Carena de la Cova, passant pel Turó de la Cova (1101 m), on trobem un banc i un màstil amb senyera. La pujada segueix passant pel Turó de la Moixa i pels prats Fondo i Fondo de Dalt consequtivament, abans de pujar els últims metres abans d'arribar al vèrtex geodèsic del Turó del Samon, que amb els seus 1273 m forma part del catàleg dels 100 cims de la FEEC. En un dia clar, com va ser el cas, les vistes del Massís del Montseny són amplíssimes, destacant el Turó de l'Home, les Agudes i el Matagalls, a més a més del proper Sui. Si baixem a la dreta del vèrtex geodèsic segons arribem, i baixem uns metres fins a un promontori fitat, tindrem magnífiques vistes de la vall, del poble del Montseny, i a la sortida de la vall, tocant a Sant Marçal, podrem veure també les muntanyes de les Guilleries i l'icònic Sant Miquel de Solterra. Mirant a l'altra banda, ens apareixen els Cingles del Berti, el Tagamanent i darrera, les Muntanyes de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, veient-se fins i tot més enllà la muntanya de Montserrat. Cap al sud, destaca la Serralada de Marina i la Serra del Montnegre Corredor, destacant els cims, fàcilment identificables, del Castell de Burriac, el Turó d'en Vives o el Montalt, entre molts altres. Deixem enrera el Samon seguint el corriol a l'esquerra que passa pel Coll del Pi Novell i després, a tocar del Turó del Pi Novell, on si ens enfilem, hi trobarem la fita de terme que separa els termes municipals de Sant Pere de Vilamajor i el de Cànoves i Samalús. Arribem al Collet dels Pous d'en Bessa, on trobem altra banc, i molt ben senyalitzat, l'inici del corriol que descendeix a la dreta cap al Pou de Neu d'en Vesa o del Diable, on val la pena apropar-se i llegir el plafó informatiu d'aquesta magnífica construcció. Fet l'anada-tornada al pou de gel, tornem al collet i agafem el fressat corriol fitat que baixa cap al Sot de la Baga d'en Cuc. Entrem al terme municipal de Cànoves i Samalús. Inicialment és un corriol que baixa fort i que ens acaba deixant a una pista que fent ziga-zagues descendeix fins arribar a una cruïlla on farem un anada- tornada per apropar-nos a visitar l'impressionant Castanyer Gros d'en Cuc i agafar aigua de la Font de les Acàcies. El Castanyer de Can Cuch o Castanyer Gros de la Casa del Bosc (Castanea sativa) és un arbre monumental situat a l'indret de la Baga d'en Cuc (a 780 m) en el terme municipal de Cànoves i Samalús, el qual és l'arbre més gruixut de tot Catalunya amb diferència. L'any 1960, un carboner va aprofitar la seva cavorca per instal·lar-s'hi durant un any i mig,la qual cosa dona una idea de la magnitud de l'interior de l'arbre. Visitat el magnífic i concorregut castanyer, tornem enrera i a la primera bifurcació baixem per creuar el Sot de la Baga del Cuc i apropar-nos a agafar aigua de la Font de les Acàcies que ens queda a l'esquerra segons baixem i que tot i el llarg periode de sequera dels darrers temps, rajava amb força aigua. El track continua descendint uns 200 metres per anar a trobar una pista que ens hauria d'haver portat cap a la ermita de Sant Salvador de Terrades, però es trobava força embardissada, així que, vam decidir tornar enrera, fins al punt marcat com anada-tornada al castanyer Gros d'en Cuc i la Font e les Acàcies. La pista, planeja fins arribar al Hotel Can Cuch, que deixem a l'esquerra per continuar deixant a l'esquerra el racó de la Font de la Moixera, que al nostre pas no rajava. Uns 700 metres després, arribem a la singular ermita neogòtica de Sant Salvador de Terrades. Construida per caprici de Rafael Morató Senesteva, acaudalat industrial barceloní amb interesos tèxtils i naviliers, va ser començada a construir en 1930, al lloc, on es té constància havia hagut una antiga ermita des del 1226. Deixem enerera la ermita i continuem seguint la pista a la dreta que deixa al mateix costat la propietat privada de Can Quintana. A la següent bifurcació anem a l'esquerra fent un gir de 180 º per continuar per la pista que puja de manera suau i que hem de deixar a l'alçada d'un forquilla on a la dreta veiem un corriol a un nivell inferior de la pista. Prenem aquest corriol que s'endinsa a un bosquet d'alzines i a partir d'aqui comencem a baixar pel mateix de manera evident. Passem el Coll de la Pedrera i al poc sortint a la clariana herbada de les Artigues d'en Quintana. Entre un bonic bosc d'alzines passem per l'emboscat Puig Cogull (783 m) i continuem baixant creuent dues vegades la pista i seguint l'evident corriol fins acabar a sortir a la pista que gira a l'esquerra. Agafem el corriol que baixa a la dreta i que ens deixa a les primeres cases de la urbanització de Can Volard, pertanyent al municipi de Cànoves i Samalús. No entrem a la zona asfaltada, sino que agafem la pista que gira a l'esquerra i que s'endinsa al bosc i que baixa creuant el Torrent de Can Volard. A un revolt deixarem la pista i a l'alçada d'una fita de terme entrarem a un corriol i també altre cop al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. El corriol ens endinsa al Sot del Duc fins sortir a una pista que prendrem a la dreta i que ens porta al Bosc Gran. Seguim la pista i arribem a la cruïlla dels Qautre Camins, anant a l'esquerra i deixant unes primeres cases a la dreta. A la següent cruïlla tornem a enllaçar amb les senyals del PR, anant nosaltres a la dreta, ja pel Carrer Ripoll en un tram comú amb la part inicial fins arribar a l'aparcament de l'església de Sant Pere i la Torre Roja.

IBP INDEX 134 (HKG) (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).