Sant Pere de Vilamajor – Sant Elies

Caminada des de Sant Pere de Vilamajor al turó i l’ermita de Sant Elies, durant la qual, sobretot a la pujada hem tingut plugims i una espessa boira que n’impedia la visió panoràmica, fet pel que en arribar a l'ermita de Sant Elies, hem decidit no pujar al turó de Samon i retallar la caminada, però quan ja havíem fet un bon tram del camí alternatiu, s’ha aixecat la boira i durant una bona estona fins i tot ha sortit el sol.

Tot i això, no hem tornat enrere per anar a aquest cim, sinó que hem seguit el camí a Palestrins, fins enllaçar amb el camí de baixada que teníem previst, passant pels colls de Tascó i d’Uixola cap al puig Cogull, d’on hem baixat per un seguit de corriols molt bonics, passant per sota el turó de can Volard i el sot del Duc, fins retornar al punt de sortida.

El recorregut que hem fet ha sigut el següent:

Sortida de la Força de Sant Pere de Vilamajor – Ajuntament – camí seguint el PR C-139 – can Llinars – can Ribes – pont de la riera de les Canyes – can Gras d’Avall – can Gras d’Amunt – veïnat de Canyes (masies de can Pascual, can Perera, can Cortina, can Mongol) – can Planell, lledoners i alzines – camps del pla de Saperera – l’Alsina rodona – turó de Sant Elies – ermita de Sant Elies – coll de Sant Elies – deixem el PR C-139 direcció coll de Palestrins – font d’en Sotracs – sot de les Canals – les Pellisses – coll de tascó – coll d’Uixola – carena de la Pedrera – l’Estepar – plans d’en Quintana – puig Cogull – corriols preciosos durant la baixada pel turó de can Volard – masia i urbanització de can Volard – bosc Gran – corriol pel sot del Duc – tram de camí de can Panxa – els Quatre camins – arribada a Sant Pere de Vilamajor.

La Força. –
A partir el segle XI els comtes de Barcelona construeixen el castell de Vilamajor, al servei de l'administració de la cort, alberg de nobles en les campanyes de França o intercanvis comercials. Textos documentals ens detallen la presència de grans torres, una gran sala amb pintures sarraïnes, fargues i molins. La llegenda diu que hi va néixer el rei Alfons I de Catalunya i es conserven albarans de les despeses que hi realitzava la reina Peronella d´Aragó.
El terratrèmol del 1448 va enderrocar gran part del castell comtal i la sagrera amb les seves muralles. El conjunt es conegut amb el nom de La Força (fortificació). L'església gòtica de Sant Pere, una de les més esveltes de la comarca, i les cases que l'envolten, foren reconstruïdes a partir de les pedres castrals.

La Torre Roja.-
La Torre Roja es troba al nucli de La Força. És una imponent torre de 25 metres d´alçada i una planta quadrada de 5x5m. Està construïda amb petits carreus de pedra rogenca que li donen un aspecte molt peculiar que li ha valgut el nom de "Torre Roja".
Actualment és el campanar de l´església de Sant Pere, però la torre és exempta, està separada de l'església. Alguns autors diuen que era una torre del castell mentre que d'altres era el campanar de l'església del castell de Vilamajor. En tot cas, es tracta d´una torre romànica de tres pisos, amb murs de 1´6 metres de gruix.
El 1448 un fort terratrèmol va malmetre el castell de Vilamajor; però la torre Roja va romandre dempeus. Actualment encara marca les hores.
Informació extreta de https://www.vilamajor.cat