Sant Pere de Vilamajor Sant Elies Sant Pere de Vilamajor

Excursió que sortint i acabant a la part nord de Sant Pere de Vilamajor, just on comença el camí de Sant Elies fa ruta cap allà , alternant la pujada entre la pista de vehicles i algunes dreceres senyalitzades com a PR C-139, passant per Can Vidal, Can Planell, font d'en Borrell, Alzina Rodona i Turó i Ermita de Sant Elies.

Llocs a destacar del recorregut

Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat en el seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma. Amb una àrea de 35 km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l'est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l'oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.

Ermita de Sant Elies
L'ermita té adossada la casa de l'ermità. Té la nau molt baixa, dividida en dos trams per un arc ogival. A una de les claus de volta hi ha la data de 1633. A la façana hi ha les dues portes: nua dovellada, amb un escut sobre la clau i l'altra allindada amb una obertura sobre la seva vertical en forma de creu. La teula és de dues vessants. A la part superior el carener dóna diferent inclinació a cada vessant. Per darrere sobresurt l'absis, que té una minúscula obertura. A un dels laterals hi ha un contrafort. La campana fou donada pel poble de Tagamanent en un campanar d'espadanya que ja no existeix. La campana es puja només el dia de l'aplec, el 25 d'abril.

Sant Elies està documentada des del 1570, tanmateix pot ser anterior. A mitjans de segle XVII pertanyia a Sant Pere de Vilamajor, posteriorment passà a Santa Susanna fins al 1922, que tornà a la parròquia de Sant Pere.

La primera capella era de mides reduïdes amb una sola nau coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Al fons, un absis que guardava la primera imatge del Sant. A començament del segle XVII, es va ampliar l'ermita amb una crugia a banda i banda, mantenint la simetria de l'edifici. Posteriorment, l'ermita va perdre la simetria amb l'aixecament a la crugia de ponent d'una planta. La planta baixa es va dotar amb una llar de foc i amb un forn, mentre que la planta de dalt s'emprava com a dormitori. L'entorn es va omplir amb annexos que s'empraven com a magatzems i corts per al bestiar. El 1914 va marxar el darrer ermità quan l'edifici es trobava en un estat molt lamentable. El 1936 l'edifici de l'ermità estava totalment enrunat i només en quedava la nau de la capella. El 1945 es va reconstruir amb la imatge actual de l'edifici. El 2008 es va fer la darrera restauració després que la volta de maó de la nau s'ensorrés pocs dies abans de l'aplec.

Turó de Sant Elies
El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny que té una altitud sobre el nivell del mar de 999 m. dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Al cim hi ha una torre de guaita per a incendis forestals del Parc Natural del Montseny.

Poc abans d'arribar al cim, hi ha l'ermita de Sant Elies de Vilamajor que dóna nom al turó i s'hi celebra un aplec cada 25 d'abril.

Font de Borrell.
La Font de Borrell és una de les poques fonts que trobareu al camí que s'enfila des del poble de Sant Pere de Vilamajor fins a l'ermita de Sant Elies. La seva aigua, s'empra des de temps immemorials per assedegar els animals silvestres, als caminaires i, des d'una arqueta, a les masies properes del can Planell i can Surell.

Aquest interès es va encomanar a vilamajorencs i foranis, despertant l'interès per fer fontades, trobades i aplecs al voltant de les fonts. Els veïns de Sant Pere de Vilamajor s'aturen a la Font de Borrell quan pugen a peu als aplecs de Santa Susanna i de Sant Elies.(Ajuntament de St Pere de Vilamajor)

Informació de Viquipèdia.