Sant Pere i Sant Jaume de Vallhonesta i el Puigsoler (100 cims) des de Sant Vicenç de Castellet

Agraïda caminada la que varem fem aquest passat cap de setmana, per la facilitat de la mateixa, per els indrets paisatgístics i històrics per els que vam passar, i per l'assoliment d'un nou 100 cims que encara no teniem marcat a la llista.

El millor lloc per començar l'excursió és a l'extrem més oriental de Sant Vicenç de Castellet, dalt de tot del carrer Poeta Maragall, just en un aparcament davant de l'escola pública Puigsoler. Allà deixem el cotxe i seguim el carrer asfaltat que s'endinsa en el bosc i comença a guanyar metres. El terra segueix essent d'asfalt just fins un pont que creua per sobre l'autopista C-16. En aquest indret entrem en una pista rodejada de camps ben verds i florits en ple esclat de la primavera.

Ben aviat però, deixarem la pista per un corriol que ens mena via GR-4 cap a Sant Pere de Vallhonesta, aquest corriol ben fresat, va guanyant metres entre el sotabosc i pins fins que va a petar en una pista a tocar de la masia de Can Noguera, la qual rodejarem. A tocar d'aquest hi trobem Can Miqueló, i ja en passar de llarg aquesta segona masia, prendrem el desviament per un corriol que ens mena cap a Sant Pere de Vallhonesta. Aquest corriol va rodejant la muntanya fins que ens porta al Coll de Sant Bernat, punt de trobada dels camins d'anada i tornada de la nostra ruta. Hi trobem un cartell explicatiu de la Vallhonesta i les seves ermites, i de les vistes que ens ofereix cap a la muntanya de Montserrat i el Prepirineu.

En l'anada seguim en direcció a Sant Pere de Vallhonesta, ermita del segle XII de la que en destaca el seu campanar en forma d'espadat, ja sense cap campana però, i que ja podem albirar des del mateix coll. En un tres i no res, després de baixar uns metres en direcció a la vall de Vallhonesta, serem a les portes de l'església, en molt bon estat de conservació, i on hi trobem enganxada a la mateixa, el refugi de Can Campaner, que en el passat era la casa del capellà i feia funcions de rectoria.

Tot deixant enrere Sant Pere, el camí segueix davallant vers la vall, antic terme de Vallhonesta i ple de masies ben a prop l'una de l'altre, per la pista que seguim, passarem a tocar per aquest ordre de Cal Martí, i ja guanyant alçada a mesura que ens endisem a la vall Can Peret Carreres, Cal Jeroni, Can Xacó, Can Testagorda i Ca l'Ambrós, que deixem enrere ja a l'altre vessant de la Vallhonesta, punt on trobem la cruïlla amb una pista i un corriol que segueix recte amunt amb un cartell indicador de Sant Jaume de Vallhonesta, que és per on nosaltres haurem d'anar.

A partir d'aquí i fins ser prop de Sant Jaume el corriol que seguim va guanyant alçada de forma moderada i així anem guanyant altre cop vistes cap al Puigsoler i la muntanya de Montserrat que tenim darrere nostre i cap al prepirineu al davant, just en l'horitzontal de Sant Jaume. Passarem a tocar d'una antiga barraca de pedra, antic punt de guaita de la Vall i un cop el camí ja es va tornant planer, albirem per primer cop les immenses ruïnes de Sant Jaume de Vallhonesta.

De seguida arribem a l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, en un estat semi ruïnós però que no deixa d'impressionar-nos i ens fa volar la imaginació de com devia ser la vida en aquest punt del concorregut Camí Ral de Barcelona a Manresa. No heu de deixar d'entrar en el tunel que comunicava amb les dependències, les restes del molí per produir oli d'oliva o l'esplanada empedrada a l'altre extrem de l'edifici.

Un cop rodejat desfem el camí per sota, ja dins del camí Ral i passem per sota de la restaurada ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, modesta en mida, al costat de l'immens edifici de l'hostalet. Seguirem una estona el camí Ral per un tram ben planer, fins que agafarem una desviació, a la dreta, tot sortint de la pista. En aquest punt començarem a davallar força una estoneta, endinsant-nos en una petita vall fins que anem a petar amb una altra pista, que si seguíssim a la dreta, ens portaria en no massa estona fins les masies de Vallhonesta. En tot cas nosaltres seguirem endavant, altre cop guanyant alçada i començarem a veure al davant les restes d'una masia, on anirem a parar després de fer uns quants revolts i un parell de retalls en el camí. Són les restes de la masia de la Serra, originàries del segle XV.

Aquest serà el nostre punt d'accés cap al Puigsoler, el nostre proper objectiu, passem a tocar de les ruïnes de la masia remuntant uns metres per un petit corriolet que gairebé no es veu i agafarem el camí carener que ja de forma molt planera ens deixarà just sota el cim del Puigsoler, el qual atacarem per el flanc esquerre. Després de remuntar un parell d'esglaons de roca ja serem al capdamunt en un cim allargassat, amb una pilona, un pessebre i una senyera assenyalant el cim que es troba a 525 metres d'altitud i ens ofereix unes fantàstiques vistes de 360 graus, a destacar les vistes a la sempre present muntanya de Montserrat i cap als Prepirineus i els Pirineus, ben nevats encara en aquesta època de l'any.

Després d'una pausa per fer un mos, deixem el Puigsoler per un corriol que davalla amb rapidesa i que surt del mateix cim, de seguida veiem davant nostra un altre pujolet que ens espera, és el Puigsoler Petit a 472 metres i que en la nostra direcció no ens suposa més que superar una quinzena de metres de desnivell. El travessem i seguim endavant ara ja en un fort desnivell que ens durà de seguida fins el coll de Sant Bernat, punt d'unió amb la ruta que havíem fet en l'anada i que ara ja farem en direcció contrària per arribar en no massa estona al punt inicial de la caminada.