Sant Pere Sallavinera – Castell de Boixadors – La Llavinera

Caminada des del petit poble de Sant Pere Sallavinera al castell de Boixadors, que hem començat seguint el GR-7 durant un tram d’uns tres quilòmetres per les carreteres N-141b i la BV-3051, en que hem passat per l’estació de tren de Seguers – S. Pere Sallavinera, fins que hem deixat l’asfalt per pujar per un camí que creua el bosc del Ventura fins a la masia de cal Gironella, on hem girat a l’esquerra per anar a visitar la nova església de Sant Pere de Boixadors, per tot seguit tornar al GR-7,que hem seguit fins al coll del Castell des d’on hem pujat fins dalt del turó de Boixadors.

En aquest turó, hi ha el castell i l’ermita de Sant Pere de Boixadors en fase de restauració avançada, hem aprofitat per esmorzar i gaudir d’unes bones vistes sobre les comarques de l’Anoia, el Bages i el Solsonès, així com, les muntanyes de Montserrat, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Cabrera.

Comencem la tornada, baixant al coll del Castell, seguint ara cap a les masies de Seguers, l’Espona (enrunada) i la Fortesa, gaudint totes elles d’unes bones planes de conreu, passades les quals, hem anat cap a la Llavinera, passant per l’antic aeròdrom i començant una baixada que ens permet arribar amb poca estona al punt de sortida.


Castell de Boixadors.-

Aquest castell pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia) i està situat sobre el turó de Boixadors de 863 m d’altura.

En resten diverses edificacions que formen un conjunt notable. Hi ha la torre mestra rodona (segle XI) i restes d’un casal senyorial gòtic amb els cups, el colomar i altres senyals de dependències, com també de murs que protegien la part dels senyors. La torre consta de tres pisos i s’hi accedeix per dues portes obertes al primer i segon pis; els pisos segon i tercer estan coberts per falses cúpules de pedra. Del casal destaca una sala coberta amb un arc de diafragma ogival. A sota, en un petit planell, gairebé a frec del castell, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Pere de Boixadors, que també havia rebut el nom de Santa Maria.

L’església de Sant Pere és un edifici que té una nau del segle XI, amb arcuacions llombardes al mur de migdia, on hi ha el portal romànic, i un cos central amb dues capelles per banda, fruit d’una ampliació realitzada al segle XIII, i una nau sobrealçada en aquest segon sector, obra segurament del segle XVII. En el curs de la reforma del segle XIII es va perdre l’absis, que fou reemplaçat per un presbiteri rectangular. A l’extrem del mur de ponent té un campanar d’espadanya i un portal tapiat al mur de tramuntana que la comunicava amb el castell. En la restauració dels anys 1971-73 se suprimiren les restes de la rectoria, que englobaven la part de llevant de l’església, i es posaren en relleu totes les peculiaritats constructives i el joc d’arcs interiors que donen una gràcia especial a aquesta edificació. Des del 1996 s’hi duen tasques d’excavació i restauració en tot el conjunt.