Sant Pere, Sant Jaume i l'hostal de Vallhonesta, i la ruta de les barracas

Pont sobre la C-16

Corriol a la esquerra

Barraques d'en Serracanta

Can Noguera

Cal Miquel Gras

Panell Informatiu

Sant Pere de Vallhonesta

L'església és dins l'antic terme del castell de Castellet i després d'uns primers anys amb categoria parroquial, aviat fou sufragània de l'església de Sant Vicenç de Castellet. El lloc de Vallhonesta està documentat des de l'any 1115 i els feudataris n'eren els Guàrdia de Montserrat. El caràcter parroquial el deuria perdre després de la pesta negra de 1348. Des de l'any 1850, formà part del municipi de Sant Vicenç de Castellet, tot i que antigament era un lloc independent en l'aspecte civil, formant una quadra jurisdiccional que va estar en mans de diverses famílies.

Font del Pit-Roig / Cal Campaner

Cal Campaner faria les funcions de casa del capellà i rectoria de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta. Vallhonesta formava una quadra jurisdiccional independent que va estar en mans de diferents famílies feudals. El 1115 els feudataris eren els Guàrdia de Montserrat, i no tornem a saber res més fins al 1375, quan el rei vengué la seva jurisdicció juntament amb les de Mura i Granera a Pere de Planella; a mitjans del segle XVI fou propietat de la família Aymerique i, per aliança matrimonial, passà als senyors de Rajadell i Vallformosa que la posseïren fins al segle XIX. Des de l'any 1850 forma part del municipi de Sant Vicenç. La primera documentació referent a l'església és del 1115,[4] quan Bernat de Guàrdia dóna a la seva muller Ermesseda béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; posteriorment és citada a les llistes de les parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154, en les que trobem la parròquia de Valle honesta; a les llistes del 1361 i de 1438 ja no surt, probablement perquè perdé la condició de parroquial degut a la pesta negra, passant a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet; el 1685 és sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, tornant a dependre de Castellet el 1870, quan aquesta recupera les funcions parroquials. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. Aquest edifici del costat de l'església es correspondria amb la segona fase de reconstrucció d'aquesta, finals del segle XIII, tal com mostren els murs i els arcs utilitzats en la part més antiga. La seva història aniria paral·lela a la de Sant Pere i, per tant, romandria ocupada durant tot el temps en què l'església estigués en actiu, principalment fins a la Guerra Civil Espanyola. Fa uns anys s'ha restaurat una part i s'utilitza com a refugi excursionista gestionat pel Centre Excursionista de Sant Vicenç des del 1980, moment en què es va restaurar part de la casa. Les últimes obres han estat la rehabilitació de la part sud de la casa, consolidant els arcs gòtics.

Enllaç amb camí

Puigsoler Petit (472m)

Serra de Vallhonesta

Puigsoler (524m)

El Puigsoler és una muntanya de 524 metres que es troba entre els municipis de Castellbell i el Vilar i de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 282112001).

La Serra

Xaragalls

Barraca de pedra seca

Cruilla

Sant Jaume de Vallhonesta

Es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a la Carena a 485 m, separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara. Antigament havia estat un nucli agregat junt amb l'antic hostal, ara en ruïnes, i altres edificacions desaparegudes. L'origen del nom és ibero-basc amb la suma de “ones” i “toi” que significa rondals de bons terrenys. La composició actual de Vallhonesta significa "vall de bons terrenys".

Antic Hostal de Vallhonesta

Encara que hi ha l'ermita, el més popular de Sant Jaume de Vallhonesta era el seu hostal, un dels més antics i famosos hostatges que hi havia per a la gent que transitava el camí ral, que era la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjans del segle XIX). Els primers documents sobre l'hostal daten del segle XV, encara que la seva construcció és anterior. En un cadastre del segle XVII constava que les quadres de l'hostal podien acollir fins a 70 mules, la qual cosa ens demostra la quantitat de trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta. Durant la guerra del francès (1808 - 1812) l'hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i els seus municipis propers. El 4 d'abril de 1810 a l’hostal es van fer presoners 260 soldats francesos, que després d’haver assaltat Manresa, fugien. L’hostal, junt amb els massissos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, van ser atacats i malmesos pels francesos. A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l'hostal, que va necessitar rehabilitació. Durant la postguerra (1939 - 1970), Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud. El mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després al ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid i va ser encara més deteriorat per l'incendi que es va produir el 1985, on van cremar les seves bigues de fusta i l'hostal constituirà un conjunt de runes civils. De les runes, es pot identificar els portals d'acer (un en direcció Manresa i l'altre cap a Barcelona), les cisternes, un forn o les quadres.

Antic Hostal de Vallhonesta

Són moltes les llegendes i contalles que prenen com a escenari aquesta màgica edificació. El seu punt enclau que propiciava les anades i vingudes permanents de persones, carruatges i ramats, sovint van atreure la presència de bandolers i altres lladres de camins. Un dia al vespre va arribar a l'hostal un home amb una mula. Va deixar al pati l'animal, que anava carregat amb dues portadores, i va anar a veure els masovers perquè volia passar la nit a l'hostal. Però en tornar al pati va trobar que els gossos estaven bordant i ensumant les dues portadores. Els masovers, que ja n'havien vist de tots colors, no van dubtar a mirar l'interior, d'on van sortir dos lladres. De seguida van avisar i els lladres van ser detinguts. En una altra ocasió va arribar a l'hostal un home aparentment noble, vestit amb casaca amb botons d'or i amb tres mossos que li feien de servents. No era una situació habitual. El misteriós personatge, després de pactar el preu amb el masover, va anar a donar ordres als mossos quan fa aparèixer un bandoler amb una espasa a la mà. Es va acostar a l'home i li va treure un per un els botons de la casaca i va fugir corrents. Una de llegendes és dels nostres temps. Es refereix a l'existència de la mítica serp amb cabellera entre les runes de l'hostal. La part de realitat d'aquesta llegenda és que alguna vegada alguns excursionistes han patit un ensurt al tafanejar les runes de l'hostal i trobar-se una serp.

Mas de Sant Jaume de Vallhonesta

Deixem el Cami Ral Barcelona-Manresa

Per la pedra volada

Recte

Bassa del Ginebral

El Ginebral

Esquerra

Barraca de pedra seca

Barraca de pedra seca

Barraca de pedra seca

Barraca de pedra seca

Dreta

Barraca de pedra seca

Enllaç amb pista

Dreta

Barraca de pedra seca

Ca la Margarida

Dreta

Esquerra

Camí de Sant Jaume de Vallhonesta

Sant Vicenç

Es tracta d'una església de caràcter neogòtic d'una sola nau situada dins el nucli de la vila. Presenta un campanar torre adossat a la mateixa església i a l'altre costat té un cos annex. La façana principal és molt senzilla, destaquen tres finestres apuntades a cada banda, i una portalada amb un timpà que acaba en un arc conopial imitant l'art gòtic. La resta de finestres del temple cultual també presenten el mateix arc. Als murs laterals hi ha un seguit d' òculs sense decoració. L'interior de l'església presenta arcades laterals que s'obren a les capelles.

Estació Rodalies ó FGC

Estació rodalies Renfe. Per aquí passant les líneas R4 / R12 A poca distancia teniu la estacio de FGC Sant Vicenç-Castellgali Per aquí passant les líneas R5 / R50

Bar Nuevo