Sant Pol-El Rebolcall del Llop-Creu de La Cavorca-Can Mirameu-Santa Llúçia-Can Puignau

Com cada any per Santa Llúcia, tornem a visitar aquets magnífic indret, on els amics de Santa Llúcia ens preparen l’esmorzar de botifarra, regat amb bon vi i un cafè amb gotes (opcional)...
Aquest any hem pujat per la cadira del bisbe...una ruta un xic mes dura que les anteriors, però que com totes, no ens deixa indiferents.
Sortim de davant la església de Sant Jaume de Sant Pol de La Bisbal. Aquesta església de mitjans del segle XI edificada com un gran temple de planta basilical amb tres naus. Malauradament el pas del temps ha fet que molts dels elements romànics hagin desaparegut. La primera pèrdua fou la nau sud, de la que només queden alguns vestigis de l'absis i un dels arcs formers, visible des de l'exterior. El tram més proper al presbiteri, avui en dia està ocupat per la sagristia. Les dues naus que ha sobreviscut estan acabades en absis semicirculars, el de la nau central molt més gran que el lateral. L'espai que hi ha darrera la capçalera és avui en dia una propietat particular i la vegetació impedeix contemplar amb claredat l'absis lateral, mentre que el central emergeix entre el fullam amb tota la seva esplendor.
Com en molts temples del nostre país és difícil poder accedir al seu interior fora de l'horari de culte. En el plafó informatiu que ha instal·lat el Consorci de les Gavarres i que es troba just al davant, podem contemplar unes imatges que ens permet fer-nos una lleugera idea de com és el temple per dins. (l’he col·locat amb les restes de fotografies de la sortida).
Així, dons, agafem el camí que passa rere l’església i que ens permet admirar l’absis central de aquesta. El camí, al principi es deixa fer, amb suaus pujades per anar escalfant les cames. Just quant el desnivell es mes pronunciat ens trobem l’indicador de la cista de la Cadira del Bisbe, deixem per un moment el camí i ens endinsem al bosc per visitar aquesta resta megalítica. En el costat contrari del camí trobem les restes de una barraca de pedra. El camí a cada pam s’enfila més, fins arribar al Puig del Rambols al Rebolcall del Llop.
Estem carenant la Serra del Solell de l’Anguila, a una banda tenim els masos de Ca l’Anguila de Fitor (tremendament restaurat) i el Mas Cals i per l’altra banda tenim els fondals del Clot de la Tina. El camí va ascendint pausadament fins arribar a la creu de la Cavorca amb una munió de camins. Aquí agafem un vell camí que ens deixarà a les portes de un llarg i preciós corriol que desemboca al enrunat mas de Can Mirameu. Abans d’arribar-hi, resseguim una estona les restes de una paret de pedra seca, que devia, antigament, delimitar el camí o algun conreu.
Can Mirameu. Mas en estat ruïnós situat estratègicament al collet que comunica la Ganga amb Sant Llúcia. De la seva arquitectura en destaquen els arcs que sustenten el porxo de la façana de migdia. També la seva factura primitiva, amb el ràfec del teulat i les llindes de les finestres fetes amb lloses de llécol de l’indret. Al costat del casalot trobem la pallissa on es pot apreciar en una de les parets una fornícula per deixar-hi el llum d’oli o l’espelma. A uns 20 m a ponent del mas, també es pot observar el pou del qual, durant molts anys les famílies que van habitar Can Mirameu, n’extreien l’aigua, un bé escàs a les Gavarres. Aquest pou circular de 1’20 m d’alçada i construït amb pedra lligada amb calç i terra, té una profunditat d’uns 10 metres aproximadament.
Ja sentim el guirigall de la gent que es troba a Santa Llúcia. Estem sobre d’ella i en pocs minuts arribem. L’actual Santa Llúcia de l’Arboç era coneguda abans del segle XVIII com a Sant Nazari de la Ganga. El temple d’una sola nau fou aixecat al 1717 sobre una antiga estructura documentada ja al segle XIII. De les particularitats de l’ermita en destaquem la inscripció de la llinda de l’entrada al temple, amb un emblema format per uns ulls, pel fet que Santa Llúcia és patrona dels cecs i els malalts de vista, dins l’escut amb la creu de la Bisbal, símbol del domini de la ciutat sobre la capella. El campanar de cadireta esta rematat per un arc amb esferes de ceràmica de la Bisbal. A l’interior del temple podem trobar imatges de guix de Santa Llúcia i Sant Baldiri, elaborades per l’escola d’Olot.
Ens falten ulls i temps per poder veure i saludar a tants companys que avui i com quasi cada any, ens trobem a Santa Llúcia per el seu aplec. Ja tenim la botifarra a punt...un bon esmorzar i bona tertúlia, mentre refila el flabiol i retruny el contrabaix...la cobla està a punt de fer el seu concert i nosaltres, malauradament, hem de tornar a reprendre el camí que ens ha de portar a Sant Pol.
Tirem avall, pel camí principal fins a la alçada del rehabilitat mas de Can Puignau, passem per davant i agafem el primer camí que trobem a la nostra esquerra i que passa per el Clot de la Tina i ens deixa just a Sant Pol...Es d’hora i tenim tems de anar a fer un bon vermut i donat per acabada aquesta solidària sortida...(els diners que es recapten del esmorzar s’entreguen a la Marató)