Sant Pol-Rabioses-Mas Massaller-Torre d'en Ronsard-Roure del Mas Picas-Pous de Glaç d'en Salomó

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta sense cap complicació ni desnivells considerables, però amb elements força atractius. La qual podem començar-la en diferents punts amb ampli aparcament, com la zona del centre de Colònies d'estiu Rosa dels Vents, (El pou del Glaç), o sota el convent de Sant Sebastià de La Bisbal. El nostre punt per començar la ruta a sigut al mas Plaja de Sant Pol.
Com en el recorregut agafem moltes cruïlles a dretes i esquerres, us faig cinc cèntims del itinerari...Hem passat pel centre de Colònies Pou del Glaç, on creuem la carretera de la Ganga (GI-660), poc després passem el pont sobre la riera del Vilar i circumval·lem el mas Estravau fins arribar al collet on comença el bosc d’en Massaller, bosc que travessem per un llarg i bonic corriol, passant al costat de la amagada Bassa d’en Massaller, finalitzant aquest viarany al davant del mas Roig i el Mas Massaller, mas de turisme rural. Tot seguit creuem altre vegada la riera del Vilar, ara pel seu llit que roman sec per aquesta zona. Passem al costat de la granja Ginesta on tornem a travessar la carretera de la Ganga, per acostar-nos a les rodalies de La Bisbal.
Passat el mas de Can Figueres agafem un caminet en constant ascens on trams del sòl encara conserven el seu empedrat...(talment con si fos un tram de alguna via romana). Estem pujant a la Torre d’en Ronsard, turó des de on gaudim de una bona panoràmica de La Bisbal, al seu cim l’edifici que durant molts decennis va quedar a mig fer i abandonat i que en la actualitat, ja restaurat i acabat, s’ha convertit en una segona residencia.
Dalt el camí també tenim l’entrada al mas Pica...una altre segona residencia!. Ara el camí baixa decidit pel vessant contrari fins enllaçar amb un altre on a pocs metres a la nostre esquerra tenim el roure monumental del mas Pica...una abraçada al seu tronc i seguim camí, creuant ara, la riera de la Marqueta pel “pont d’en Linares”, amb suficient aigua com per gaudir els gossos. Un camí planer seguint les marques del GR-92.1, ens deixa a la explanada de la font i pous de Glaç d’en Salomó. Aquí un plafó ens fa cinc cèntims de com funcionaven aquest pous de glaç. Uns alts plàtans ens guien fins la font d’en Salomó on no sempre raja l’aigua, sobre la font trobem un primer pou de glaç sense coberta, però si pugem una mica més amunt en veurem un altre de més ben conservat
Entre els segles XVI i XIX, Europa va patir un període climàtic més fred del normal (anomenada “la petita era glacial”), que va ocasionar una davallada en les temperatures mitjanes. Les freqüents i fortes glaçades van permetre desenvolupar el comerç del glaç per a la refrigeració. Aquest gel era utilitzat sobretot en el camp de la medicina (parar hemorràgies, suportar febrades, calmar inflamacions...) i per a la conservació de queviures o refredament de begudes. El gel es formava acumulant aigua en basses poc fondes i es tallava en forma de barres (els pans) per ser transportat i emmagatzemat a dins dels pous de glaç. Un pou de glaç és una construcció excavada parcialment en el sòl amb parets aixecades de pedra i coberta per una volta. Un cop al pou, el glaç es conservava sense problemes gràcies a la disposició de capes aïllants formades amb branques d’arbust (el boll), que folrava l’interior i que n’afavoria l’aïllament i conservació, fins i tot en els mesos més càlid.
Un corriol ens deixa en el camí ampla que duu al petit llogarret de Sant Pol. Arribant al primer mas, trobem la barraca de Can Salvà on en el seu interior encara es pot veure una sínia (nòria) un pou i un safareig. Tot xino-xano arribem a Sant Pol, passant pel davant de la església de Sant Jaume.
Situada al bell mig del nucli de Sant Pol, Aquesta església de mitjans del segle XI edificada com un gran temple de planta basilical amb tres naus. Malauradament el pas del temps ha fet que molts dels elements romànics hagin desaparegut. La primera pèrdua fou la nau sud, de la que només queden alguns vestigis de l'absis i un dels arcs formers, visible des de l'exterior. El tram més proper al presbiteri, avui en dia està ocupat per la sagristia. Les dues naus que ha sobreviscut estan acabades en absis semicirculars, el de la nau central molt més gran que el lateral. L'espai que hi ha darrera la capçalera és avui en dia una propietat particular i la vegetació impedeix contemplar amb claredat l'absis lateral, mentre que el central emergeix entre el fullam amb tota la seva esplendor.
Com en molts temples del nostre país és difícil poder accedir al seu interior fora de l'horari de culte. En el plafó informatiu que ha instal·lat el Consorci de les Gavarres i que es troba just al davant, podem contemplar unes imatges que ens permet fer-nos una lleugera idea de com és el temple per dins.
Seguint el GR-92.1, passem al costat d’un pal informatiu situat al final de Sant Pol i poca estona més enllà arribem altre vegada al mas Plaja on donem per finalitzada aquesta plàcida sortida...
Salut i bones caminades!!