Sant Quiri (100 cim)

Recorregut circular que forma part de la xarxa de senders senyalitzats pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, que combina el traçat de l’itinerari vertical de Sant Quiri amb el del Camí Vell de les Valls d’Aguilar, gràcies al qual podem pujar fins a l’ermita i la creu d’aquesta muntanya, coneixent, a més a més, alguns dels indrets que amaga aquesta zona força desconeguda i pràcticament despoblada del país.

Sortim de les primeres cases de Noves de Segre, cap del municipi, enfilant els seus costeruts carrers, fins a situar-nos als peus d’unes ruïnes (en resten dempeus uns pilars), on començarem a pujar seguint a l’esquerra les marques grogues i els rètols vermells (situats cada 500 metres) que fiten l’itinerari vertical. També trobarem uns rètols de fusta on hi diu “Volta St. Quiri”. Guanyarem, segons la informació oficial, 863 metres de desnivell en 4,8 quilòmetres, però que són de molt bon fer, sempre per un sender clar i fressat. El descens de la creu cimera fins a l’anomenada Plaça de Sant Quiri es fa igualment per un camí de característiques similars, des d’on anirem a buscar el corriol que pel mig d’una fantàstica roureda ens durà al nucli de Berén, passant primer per les ruïnes de l’ermita de Sant Martí. Aquí ens hem desviat una mica de la ruta senyalitzada (que surt de la placeta on es troba l’església de Sant Antoni), per la presència intimidatòria d’uns mastins que han sortit d’una de les cases habitades del poble i que ens han encerclat. Per apartar-nos d’ells, hem anar a buscar la carretera i al cap d'uns 50 metres hem recuperat el traçat oficial fins a Argestues, un llogaret on hem visitat el curiós interior de l’església de Santa Coloma (la resta d’edificis són d’ús turístic).

Passada una granja, seguim les marques grogues cara avall. Ens hem adonat de que hi ha dos trams sobre el recorregut fitat que han estat modificats, tapant amb branques i troncs el traçat original. En el primer dels casos hem seguit les marques primitives i en el segon ens hem deixat dur per la inèrcia de l’evident camí. Acabem confluint a l’alçada d’una intersecció de la carretera, per la qual haurem d’anar durant una estona. Més endavant, just haver travessat el torrent de Santa Maria i abans d’arribar a la borda de l’Obac, deixem l’itinerari oficial (per l’asfalt) i seguim pel camí de les Muntades, on l’existència d’una antiga canalització d’aigua ha obert un curiós camí que avança alçat i en paral·lel a la carretera.

Arribem al poble i anem fins al punt d'inici de la ruta

Dificultat tècnica: Cap ni una, es tracta d’un recorregut on no ens caldrà l’ús de les mans en cap moment, a l’anar per camins i senders evidents i fressats en la seva totalitat

Dificultat física: Mitjana, per la distància a recórrer i el desnivell acumulat. El grau d’inclinació de la pujada al cim és variable i, en tot cas, on tiba més és al primer tram i sobretot al darrer, molt costerut, per una zona més rocallosa