Sant Quirze de Colera-Dolmen del Solar d'en Gibert i els cims de La Calma, d'en Jordà, de Roques Blanques i els Esquerders
near Molinàs, Catalunya (España)
Viewed 3514 times, downloaded 122 times
Trail photos
Itinerary description
Avui, per fer la caminada ens hem desplaçat fins al Monestir de Sant Quirze de Colera, que està situat dins del Paratge Natural d’interès Nacional de l’Albera.
El monestir es troba al mig d´una vall, a la qual s´accedeix per una estreta carretera que, quasi al final es converteix en pista de terra i que accedim des del poble de Vilamaniscle.
El monestir de Sant Quirze de Colera és una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rabós (Alt Empordà). És un conjunt arquitectònic format per la basílica de Sant Quirze, diverses dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una torre de defensa i restes d'un pany de muralla, l'església de Santa Maria i les restes de l'antic hospital. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Aparquem al davant del Restaurant del Corral, al costat del monestir i que després de la caminada degustarem els seus plats. Agafarem la pista que passa al costat de la església de Santa Maria, seguint el GR 11, (senyals de pintura vermella i blanca). En la pujada trobarem algunes dreceres, per no fer les llaçades de la pista. Anem guanyant alçaria ràpidament i en un tres i no rés arribem a dalt del Coll de Plaja.
Just al coll, girem a l’esquerra per visitar el dolmen del Solar d’en Gibert, caminem per una pista que ens porta al cim del puig d’en Gibert, dalt el cim trobem un petit prat arrodonit. D'aquesta mena de placeta en surt una altra pista, a la dreta, que baixa direcció oest. La seguim una estona, fins a arribar a un petit collet, on ja veurem els cartells informatius del dolmen. Es tracta d'un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal. Josep Antoni de Nouvilas el va donar a conèixer per primer cop a mitjans del segle XIX. Durant els anys 1979 i 1988 fou objecte d'excavacions amb uns resultats prou bons i el 1980 i 1995 fou restaurat.
Visitat el dolmen, tornem sobre els nostres passos fins el Coll de Plaja. Aquí tenim una molt bona vista del camí a recorre...el Puig de la Cama que s’alça imponent davant nostre, el puig d’en Jordà un xic mes enllà i els esquesders a la nostra dreta, sobre la vall de Sant Quirze.
El camí flanqueja el Puig Bonic i en forta pujada, tot seguint marques de pintura grogues, assolim el primer del cims...el puig de la Calma. Parem una estona per esmorzar i recuperar forces, mentre admirem el impressionant paisatge...els cims mes alts de l’Albera: Pic de Sallafort, Puig dels Quatre Termes, Puig Neulós, la Torre de la Madeloc, Banyuls de la Marenda, el cap Bear etc.
Comencem a baixar fins el coll de La Perdiu per remuntar el Puig de les Guilles i d’aquí assolir el Puig d’en Jordà (sostre de la sortida d’avui). La baixada la fem per la cara de Llevant fins el Coll del Teixó on agafem el camí que marxa a ponent i baixa seguint força per el caire de la muntanya, al final de la baixada passem al costat d'un petit refugi, es la Cabana de la Font Jordana (cabana de pedra seca, i font sense aigua), prenem camí tot seguint les marques de pintura grogues que ens acompanyen en tot moment. Arribats al Coll de Pallerols se’ns planteja un dilema...amb la calor que feia, algú insinua baixar directes al restaurant i saciar la set amb unes gelades birres, a lo qual algú altre va exclamar...covards!!, i ja va estar tot dit...a seguir la ruta marcada.
Entrem als Esquerders, unes formacions rocalloses que ens fan guardar els pals i tenir molta cura de ha on posem els peus, fent servir alguna que altra vegada les mans en “grimpadetes” puntual i amb un parell de passos equipats amb cadenes (sense gaire perill), en definitiva una part molt divertida de fer. Dos cims marquen el començament i el final de aquesta cresta...el puig de Roques Blanques i el puig dels Esquerders D'aquí baixarem tot seguint el rastre (està una mica brut però es passa força be) al Coll de Dofines.
Deixem el camí, que continua per la carena a Vilamaniscle, i agafem el que marxa a Ponent (dreta) tot creuant dos petits recs eixuts per portar-nos a trobar una vella pista forestal que seguim tot baixant fins trobar una cruïlla (pal indicatiu...Sant Quirze de Colera, 25 minuts) on la seguim per un camí que marxa al nord i que més endavant ens baixarà, primer a la font del Convent (que vàrem agrair l’aigua i la seva frescor) i seguidament al Monestir de Sant Quirze de Colera. Val a dir que del coll de Dofines fins pràcticament Sant Quirze, ho vaig passar força malament a causa del garrics, arcs i bardisses que mig tapaven el camí i que en vàrem fer massatges a les cames com mai m’ho avien fet. Haveu de tenir en compta si feu aquesta ruta a l‘estiu (anar amb pantalons llargs!!)
Ara si...unes birres ben fresques al restaurant el Corral i un bon dinar, donant per acabada aquesta calorosa però a la vegada, impressionant sortida.
Fins la propera
Salut i bones caminades!!
El monestir es troba al mig d´una vall, a la qual s´accedeix per una estreta carretera que, quasi al final es converteix en pista de terra i que accedim des del poble de Vilamaniscle.
El monestir de Sant Quirze de Colera és una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rabós (Alt Empordà). És un conjunt arquitectònic format per la basílica de Sant Quirze, diverses dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una torre de defensa i restes d'un pany de muralla, l'església de Santa Maria i les restes de l'antic hospital. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Aparquem al davant del Restaurant del Corral, al costat del monestir i que després de la caminada degustarem els seus plats. Agafarem la pista que passa al costat de la església de Santa Maria, seguint el GR 11, (senyals de pintura vermella i blanca). En la pujada trobarem algunes dreceres, per no fer les llaçades de la pista. Anem guanyant alçaria ràpidament i en un tres i no rés arribem a dalt del Coll de Plaja.
Just al coll, girem a l’esquerra per visitar el dolmen del Solar d’en Gibert, caminem per una pista que ens porta al cim del puig d’en Gibert, dalt el cim trobem un petit prat arrodonit. D'aquesta mena de placeta en surt una altra pista, a la dreta, que baixa direcció oest. La seguim una estona, fins a arribar a un petit collet, on ja veurem els cartells informatius del dolmen. Es tracta d'un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal. Josep Antoni de Nouvilas el va donar a conèixer per primer cop a mitjans del segle XIX. Durant els anys 1979 i 1988 fou objecte d'excavacions amb uns resultats prou bons i el 1980 i 1995 fou restaurat.
Visitat el dolmen, tornem sobre els nostres passos fins el Coll de Plaja. Aquí tenim una molt bona vista del camí a recorre...el Puig de la Cama que s’alça imponent davant nostre, el puig d’en Jordà un xic mes enllà i els esquesders a la nostra dreta, sobre la vall de Sant Quirze.
El camí flanqueja el Puig Bonic i en forta pujada, tot seguint marques de pintura grogues, assolim el primer del cims...el puig de la Calma. Parem una estona per esmorzar i recuperar forces, mentre admirem el impressionant paisatge...els cims mes alts de l’Albera: Pic de Sallafort, Puig dels Quatre Termes, Puig Neulós, la Torre de la Madeloc, Banyuls de la Marenda, el cap Bear etc.
Comencem a baixar fins el coll de La Perdiu per remuntar el Puig de les Guilles i d’aquí assolir el Puig d’en Jordà (sostre de la sortida d’avui). La baixada la fem per la cara de Llevant fins el Coll del Teixó on agafem el camí que marxa a ponent i baixa seguint força per el caire de la muntanya, al final de la baixada passem al costat d'un petit refugi, es la Cabana de la Font Jordana (cabana de pedra seca, i font sense aigua), prenem camí tot seguint les marques de pintura grogues que ens acompanyen en tot moment. Arribats al Coll de Pallerols se’ns planteja un dilema...amb la calor que feia, algú insinua baixar directes al restaurant i saciar la set amb unes gelades birres, a lo qual algú altre va exclamar...covards!!, i ja va estar tot dit...a seguir la ruta marcada.
Entrem als Esquerders, unes formacions rocalloses que ens fan guardar els pals i tenir molta cura de ha on posem els peus, fent servir alguna que altra vegada les mans en “grimpadetes” puntual i amb un parell de passos equipats amb cadenes (sense gaire perill), en definitiva una part molt divertida de fer. Dos cims marquen el començament i el final de aquesta cresta...el puig de Roques Blanques i el puig dels Esquerders D'aquí baixarem tot seguint el rastre (està una mica brut però es passa força be) al Coll de Dofines.
Deixem el camí, que continua per la carena a Vilamaniscle, i agafem el que marxa a Ponent (dreta) tot creuant dos petits recs eixuts per portar-nos a trobar una vella pista forestal que seguim tot baixant fins trobar una cruïlla (pal indicatiu...Sant Quirze de Colera, 25 minuts) on la seguim per un camí que marxa al nord i que més endavant ens baixarà, primer a la font del Convent (que vàrem agrair l’aigua i la seva frescor) i seguidament al Monestir de Sant Quirze de Colera. Val a dir que del coll de Dofines fins pràcticament Sant Quirze, ho vaig passar força malament a causa del garrics, arcs i bardisses que mig tapaven el camí i que en vàrem fer massatges a les cames com mai m’ho avien fet. Haveu de tenir en compta si feu aquesta ruta a l‘estiu (anar amb pantalons llargs!!)
Ara si...unes birres ben fresques al restaurant el Corral i un bon dinar, donant per acabada aquesta calorosa però a la vegada, impressionant sortida.
Fins la propera
Salut i bones caminades!!
Sant Quirze de Colera i els cims de La Calma, d'en Jordà-Roques Blanques i els Esquerders from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt bona ruta. Llàstima que la última baixada es faci pesada per tanta "bardissa" alta. No obstant, ens va agradar moltíssim.
Ja sabem que caminar per aquest terreny tocat per la tramuntana implica anar preparat pels garrics i bardisses Montse Mitjanas, però aquest entrebanc no desllueix la magnifica ruta. Enhorabona per la sortida i gràcies per la valoració que has fet d’aquesta...salut!!