Sant Quirze De Safaja La Rovireta Puig d'Olena Balma de l'Espluga

Ruta Màrius Torres
La ruta Màrius Torres posa al vostre abast un doble itinerari –anada i tornada- entre Puigdolena i el nucli de St. Quirze Safaja. La ruta recorre paisatges i entorns trepitjats pel poeta i aquells que feien el camí com ell, així com també passa pel cementiri del municipi a on està enterrat. El camí té un paisatge acollidor i ofereix profundes vistes de la plana del Vallès i del cingles de Bertí, Gallifa i St. Llorenç.

Planell MariusTorras Tot el camí es pot fer per camins (cal seguir les variants per a bicicleta). Hi ha però alguns trams de corriol: el solell de la Rovireta (en el recorregut principal) i la drecera de Roques Codines. Tots es troben en el mateix entorn.

Llargada 8,6 km.
Desnivell acumulat 230 m
Turó de Puig d’Olena (des del sender perimetral)
Llargada 0,5 km
Desnivell 41 m
Perfil MariusTorres

POETA MÀRIUS TORRES
El poeta Màrius Torres (Lleida, 30 d’agost de 1910; Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942) es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona. Va ingressar al Sanatori de Puigdolena (819m) el 22 de desembre de 1935, després que sobtadament se li declarés una tuberculosi. Va passar els darrers anys de la seva vida al sanatori, on va escriure la pràctica totalitat de la seva obra, entorn que li donà un afinament especial dels sentits, més sensibles per la malaltia.

La seva poesia més intensa fou escrita sobretot en el període tràgic de la guerra civil, la desfeta de Catalunya i l’exili interior. El seu cant –pur i serè- expressa el seu drama personal, presidit per l’amenaça constant de la mort, i el drama col·lectiu de la pàtria vençuda.

La figura de Màrius Torres, desapareguda en plena joventut i maduresa literària, esdevingué un mite. El seu món oscil·la entre la vida i el somni, amb l’enyorança de la plenitud de la vida corporal i metafísica. La seva poesia es nodreix de sensibilitat literària, plàstica i musical i de la religiositat transcendent. Els seus versos aparegueren pòstumament.

Llocs a destacar del Recorregut

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès, a través de la vall de Sant Miquel, per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.

La casa de la Rovireta, custodiada pel majestuós Sanatori de Puigdolena, és un dels tradicionals punts d'avituallament i de control de la caminada de resistència Matagalls-Montserrat.

L'antic sanatori antituberculós de Puigdolena fou creat a la dècada dels anys 30 del segle XX. Entre els malalts més il·lustres hi ha el poeta simbolista lleidatà Màrius Torres, que hi visqué entre 1935 i 1942. També va ser una institució benèfica al càrrec d'una ordre religiosa.
Actualment es un centre tutelat de menors Mare de Déu del Roser, conegut com centre Puig d'Olena. O CRAE ubicat als afores de Sant Quirze Safaja, al Moianès, que atén infants i adolescents en risc i els ofereix un entorn humà i educatiu de referència per al seu desenvolupament íntegre.

El Puig d'Olena és un turó arrodonit de 819 m. d'alçada situat entre el riu Rossinyol i la riera de Tenes, prop de la carretera de Sant Quirze Safaja a Centelles. S'hi arriba des del camí particular de l'antic Sanatori de Puig d'Olena. Al cim hi trobem una petita capella dedicada a la Mare de Déu.

L'església de Sant Quirze és documentada l'any 1054 i conserva l'absis romànic semicircular amb volta de quart d'esfera. L'ampliació amb capelles cobertes amb voltes ogivals entre els anys 1610 i 1649 van convertir la planta original en una de tres naus sostingudes mitjançant columnes de pedra. Entre el 1670 i 1677 es va edificar el campanar, massís i esvelt de base quadrada i amb un pis vuitavat amb el terrat de barana de pedra. La portalada, a ponent del temple, és d'estil renaixentista, amb frontó triangular. A l'interior s'hi guarda una antiga imatge de la Mare de Déu del Roser, de principis del segle XVII i una pila baptismal de finals del romànic. Rere l'absis hi ha el cementiri, on Màrius Torres té el repòs etern.

La Pujada de Màrius Torres és un carrer peatonal arranjat que comunica el nucli de l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja, situat al costat del Tenes, amb el nucli antic de Sant Quirze, situat a dalt de la Molla, l'esperó rocós allargassat sobre el qual es troba. Aquesta via, batejada en honor al poeta, es complementa amb fragments dels seus poemes.

Balma de l'Espluga un dels assentaments més antics dels Cingles de Bertí el trobem a la balma de l'Espluga, que és un exemple d'hàbitat en cova o abric propi del Neolític. És un abric de roca calcària, en forma d'arc de cercle d'uns cent metres de longitud, per uns quinze metres de profunditat, que es va utilitzar com a habitatge, durant algunes etapes prehistòriques. En èpoques de pluges generoses, l'aigua que recull el torrent es precipita des d'una alçària propera als 10 metres fins al fons del barranc, per tributar en un pocs centenars de metres al Tenes.

Informació extreta de Viquipèdia i Ruta de Marius Torres