Sant Quirze - Puig Bónic - Puig La Calma - Pils - Sant Quirze Monestir

Monestir de Sant Quirze de Colera

Els orígens del monestir de Sant Quirze de Colera són bastant confusos. Hom admet que cap l’any 785 es van instal·lar en aquest lloc diversos membres d’una mateixa família (dirigits pels germans Libuci i Assinari) al cap d’altres persones i amb la finalitat de fundar un monestir. Abans de l’any 815 van aconseguir un precepte reial on s’esmentaria ja el monestir, alhora que el feia beneficiari de diversos béns. Tot i la poca fiabilitat d’aquestes dades, s’han descobert importants elements arquitectònics i enterraments d’aquella època que demostren, si més no, la seva antiguitat. Aquell precepte de Carlemany va significar el tret de sortida d’una sèrie de donacions i fundacions de parròquies sota la direcció del monestir de Sant Quirze. Més endavant el monestir, que era una fundació particular propietat de la família dels fundadors, va rebre d’aquests la propietat dels béns. Després d’un intent d’intromissió per part del comte d’Empúries Alaric, l’abat de Sant Quirze va demanar el 844 a Lluís I el Pietós el reconeixement de la fundació i dels drets adquirits. Després d’un període sense notícies del monestir, possiblement motivat per algunes incursions bèl·liques, es torna a esmentar a l’any 927, i el nom del seu abat, Manuel, que marca el començament d’un període de puixança, amb diverses donacions al seu favor. El 935 el bisbe de Girona va inaugurar l’església monàstica, aixecada gràcies a l’ajut econòmic del comte Gausbert d’Empúries, que va beneficiar Sant Quirze amb més propietats i drets. En els anys següents el monestir intervingué decididament en diversos actes relatius a altres centres monàstics de l’entorn. L’any 1123, el bisbe Berenguer de Girona va presidir la cerimònia de consagració de la nova església i en aquell moment també es va esmentar l’església de Santa Maria. Ens els anys següents es continuaren registrant donacions importants a favor del monestir. El 1288 es lloc va patir els efectes del pas de tropes franceses. Al segle XV comencen a trobar-se indicis de decadència, i de l’existència d’abats comendataris. Hi ha constància que el 1441 el claustre es trobava en perill de ruïna. El 1592 el monestir fou suprimit, extingint-se la comunitat i integrant-se amb el de Sant Pere de Besalú. Amb l’exclaustració de 1835, els béns de Sant Pere de Besalú foren subhastats i Sant Quirze de Colera va passar a mans del militar Ramon de Nouviles. Els edificis foren utilitzats amb finalitats agrícoles i abandonat en ocasions. El 1931 fou declarat Monumento Nacional i en els darrers temps s’hi han fet obres de consolidació i restauració. L’edifici més important del conjunt és la seva església, de tres naus, amb transsepte on s’obren tres absis. Hi ha restes del claustre, d’elements fortificats, dependències que envolten el claustre i el palau abacial. A ponent del conjunt es troba la petita església romànica de Santa Maria.

Santa María

Petita esglesiola romànica d’una sola nau (s. XII), propera al conjunt de Sant Quirze de Colera.

Monestir Sant Quirze i Santa Maria

Pujant direcció Mas d'en Coll - Sortida del Sol a la vall del Monestir

Panoràmica

Badia i plana empordanessa

Coll de Plaja 391 mts

Aquí girem a la dreta

Puig Bonic

Puig Bónic 495 mts

Pujant al Puig de la Calma

Pujant al Puig de la Calma

Puig de la Calma 717 mts

El Puig de la Calma és una muntanya de 717 metres que es troba entre els municipis de Rabós, a la comarca de l'Alt Empordà, i Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló. Està situada a migdia del terme de Banyuls de la Marenda, a ponent del Puig del Torn i al sud-est del Coll de Banyuls.

Puig de la Calma

El nostre Dinosaure o ....

Collada de Vall Freda

Cruce, on conflueixen camins del Roselló per pujar a la Calma entre d'altres indrets Aquí seguim el descens al coll del Llop i Puig de les Forques de 4040 mts. Per arribar al Coll de Banyuls

Coll de Banyuls - Via Heràclea, camí de Sant Jaume, Camins de l'exili, Monolit al General de Gaulle

El Coll de Banyuls és un coll de la Serra de l'Albera situat a 357 metres, entre els termes municipals de Rabós, a l'Alt Empordà i Banyuls de la Marenda, al Rosselló. Està situat en el sector sud-oest del terme de Banyuls de la Marenda i al nord-est del de Rabós. Separa les valls de l'Orlina, al sud-oest, i de la Ribera de Vallàuria, al nord-est. La pista moderna, asfaltada, de fet passa pel Coll del Pastor Mort, situat 235 metres al nord-oest del vell Coll de Banyuls. És un dels tres únics passos de carretera, juntament amb el Portús i el del Coll dels Belitres, que tenen els Pirineus en el seu extrem oriental. Es pot percebre des de qualsevol punt de la plana empordanesa.. S'hi posaren també tres rètols sobre la guerra civil espanyola (1936-1939). La fita és una creu gravada i pintada en una pedra horitzontal a ran de terra a ran del costat de llevant de la pista, reforçada per una fita cúbica, en el tros que emergeix del terra, amb els cantells arrodonits. A poca distància al sud-est, al vell Coll de Banyuls, hi ha la fita fronterera número 592, també gravada i pintada en una roca a ran de terra en el costat est del camí. El refugi del Coll de Banyuls Actualment, una carretera de muntanya que ressegueix la vall alta de l'Orlina permet el pas de qualsevol tipus de vehicle des d'Espolla o des de Rabós fins a Banyuls. Al costat oriental del coll, una mica per damunt seu, hi ha un refugi obert del Centre Excursionista Empordanès emplaçat en un antic búnquer de vigilància fronterera situat dins del terme de Rabós. El Coll de Banyuls és un dels indrets de pas habituals en les rutes excursionistes de les Alberes, així com un destí per ell mateix atesa la seva posició. La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà. Estrictament transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis. Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del segle vi aC amb el nom de Via Heràclea o Via Hercúlia i Via Heràclia, ja que acabava a les mítiques Columnes d'Hèrcules. També se l'anomenà Camí d'Anníbal.

Monument monolit al General Charles de Gaulle

A l'antic Coll del Pastor Mort hi ha la fita fronterera número 591 i, a la part francesa, un monument a la crida que va fer el general Charles de Gaulle per l'alliberament de França.

Placa ruta de l'exili

Carretera Vella Banyuls a Espolla

Pista de Terra

Cami Vell amb riera

Rec del Puig de les Eres

Mas Pils

El Mas Pils és un mas que hi ha al terme municipal de Rabós, a l'Alt Empordà està situat en la capçalera del riu Orlina, al costat de la carretera que mena a Banyuls de la Marenda, bastant allunyat del nucli urbà i a només un parell de quilòmetres del Coll de Banyuls. El mas havia estat propietat del monestir benedictí de Sant Quirze de Colera i fou venut en la desamortització al general liberal empordanès Josep Antoni de Nouvilas, els descendents del qual encara en són els propietaris. Actualment està en runes i sense habitar.

Camí del convent - Camí de Pils a Sant Quirze

Riera de Pils - Alcina

Dolmen de Comes Llobes

Desviació de la ruta per visitar el Dolmen, camí d'uns 400 mts l'estat no és bó (el camí sovint es perd de vista per la densa vegetació)

Dolmen de Comes Llobes de Pils

Tipus Es tracta d’un sepulcre de corredor, amb el passadís fet de paret seca. Situació Es troba al terme municipal de Rabós d’Empordà, situat a les Comes Llobes a prop del mas Pils, exactament està en un replà, a uns 25 metres del cim d’un puig, en una posició molt dominant per tots els costats, menys el de l’est. Característiques principals -Les lloses són totes de pissarra i les pedres del corredor també. La cambra té forma poligonal amb la part posterior rectangular. La seva longitud és de 1,65 m, la seva amplada de 1,15 metres, i la seva alçada és de 1,7 metres. -La cambra ha estat col·locada dintre d’una trinxera, de tal manera que les lloses queden molt enfonsades dintre del terreny. El corredor està format per dues parets baixes de pedra seca, de pissarra i de quars, que avancen en línia recta davant de la cambra, travessant tot el túmul. Fa uns 2,20 metres de llarg, uns 90 cm d’amplada i uns 50 cm d’alçada. La coberta cobreix ella sola tota la cambra, encara que hi queda molt justa per tots els costats. Presenta senyals de debastament a la cara interna i els caires repicats. -El seu nom va ser donat per Josep Antoni de Nouvilas al final del segle XIX. Materials trobats Les excavacions arqueològiques de Lluís Pericot i d’Isidre Macau no van aportar cap material arqueològic, en canvi al 1979, Josep Castells, Júlia Chichilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell el varen excavar i varen trobar-hi materials arqueològics al corredor del dolmen. L’excavació de 1979 va durar des de l’11 fins al 18 d’agost del mateix any. Els material arqueològics trobats són: -Una punta de sageta de sílex, trobada al túmul, darrera la capçalera. -Cinc peces de collaret discoïdals d’esteatita, trobades al corredor. -Quatre peces de collaret d’os, tres d’elles discoïdals i una bicònica, trobades al corredor. -Dues peces de collaret tubulars de cal·laïta, una sencera trobada al túmul i una altra trencada, trobada al corredor. -Dos fragments informes de vasos campaniforme d’estil Pirinenc, decorats amb una franja incisa escaleïforme. Varen ser trobats al corredor. -Dues vores de bol i una de gobelet de ceràmica a mà llisa, trobats al corredor. -Tres fragments a mà, decorats amb cordons impresos per ungla, i una base plana d’una mateixa gerra de perfil en S de l’edat del bronze antiga-mitjana, trobats a l’entrada de la cambra. Tots aquests material actualment es troben al Museu Arqueològic de Catalunya, a la secció de Girona. Aquest dolmen va ser restaurat al 1997.

Panoràmica des del Dolmen i direcció al mateix des del camí principal

Rec de Comes Llobes

GR 11

Direcció a Sant Quirze per GR 11

GR 11

GR 11