Sant Quirze Safaja. Pou de glaç de Ferreries. Moli de Llobaters. Molí baix, salt i gorg de baix. vistes al Cingles de Bertí

- LA RUTA. (Desnivell real total 250m).
- ELS CAMINS. DIFICULTAT.
- LLOCS D'INTERÈS.
Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.
LA RUTA:
La primera dificultat es on deixar el cotxe. Al càmping no ho permeten.
Un cop a la cruïlla del càmping/ S.Quirze/Centelles, una opció es anar cap a Sant Quirze, a la carretera hi ha un lloc per un cotxe. Altre opció es on l'hem deixat nosaltres, en direcció a Centelles. Restaurant "el Revolt" a 500 m.
Hem optat per veure el molí de baix, el seu gorg i el seu salt. I després continuar cap a S. Miquel del Fai.
Es una ruta tota per senders i algun corriol.
Tota al costat del riu Tenes.

ELS CAMINS. LA DIFICULTAT
El inici es al camí que va al càmping, a uns 40 m de la cruïlla, a la dreta.
Camí, quasi totalment sense cap informació. Poc transitat i poc cuidat. Hi han marques, però pràcticament inapreciables. A pesar de tot el camí està ben definit, es veu sempre clarament.
Molt solitari. No hem trobat a ningú en tot el dia. Una mica salvatge.
A pesar de tot, cap dificultat.
La baixada, des de el camí al molí de baix, es moderada com a màxim. Però fàcilment superable i sense cap perill.
No hem anat al gorg negre. Teníem entès que la baixada des de el camí es mes complicada.
A partir del desviament per anar al moli de baix, i anant cap a Sant Miquel del Fai, el camí es fàcil i quasi planer. Únicament un tram d'uns 500m te una baixada una mica pronunciada.

LLOCS D'INTERÈS:
- El pou de glaç. (La poua de Ferreries).
- El Molí de les Llobateres.
- El moli de baix , la llera del riu, el gorg i el salt.
- Vista de lluny dels cingles de Sant Miquel del Fai.

EL POU DE GLAÇ
S. XVIII - fins el XX.
Mai havia vist un de tant fons ,12m i de diàmetre tant gran, 9 m . Accés a la boca, amb un arc i quasi sense protecció. Atenció a l'acostar-se. Sembla ser que aquesta boca es va fer a posteriori, ja que el pou es va utilitzar com abocador i crema deixalles.

EL MOLÍ DE LLOBATERES
Un Moli amb vivenda i fortificat.
Estava situat al limit del domini dels Centelles, per tant es va fortificar per per defensa del molí i de les terres dels Centelles.
Del s. XIV. i la vivenda de 1694.
Es un conjunt, un tant sorprenent i al lateral, te l'accés de la vivenda amb una escala. Aquests costat, a l'entrada, hi ha un castanyer. Es pot apreciar que no fa massa temps que va estar habitat.
"Va tenir residència d'amos i masovers fins a la dècada dels anys 1960, que va ser fins quan va estar en funcionament."
Declarat Be cultural d'interès nacional al 1949

EL MOLI DE BAIX, EL GORG I EL SALT.
Tot un tant misteriós, com abandonat, sense cap cuidado.
Arribem entrant al molí. Un arc a l'entrada, una sala amb sostre de volta i la sortida donant directament a la llera rocosa del riu.
L'aigua discorre anàrquicament entre les roques mes o menys planes. Bassals aquí i allà plens de vegetació.
Una vall tancada, a un costat una bauma baixa, a l'altre una més alta.
Parets verticals de roca ambdós bandes.
Però la sorpresa està una mica més amunt del riu. Un salt i un gorg amb vegetació per tot arreu, i una balma a un dels costats.
El salt es preciós. Salta l'aigua entre una espècie de mantell vegetal o selva verda.
El gorg es d'aigua verdosa, tèrbola. No invita al bany.
El conjunt es, plàsticament o millor cromàticament, molt bonic.
No hem anat riu avall fins on s'acaba la roca plana de la llera. Crec que allí s'ha de veure el salt i el gorg negre. Ho he deixat, doncs arribar allí avui, no era gaire prudent. Bastanta aigua per tot arreu, i de vegades no es veia si les plantes sorgien de l'aigua o no, ni la profunditat.
Aquesta primavera hem vist diversos espais d'aigua, i aquest es, sino el mes alt, important, net etc. Si el més curiós i el més solitari. Es té la impressió d'estar en un lloc molt llunyà.

VISTA DE LLUNY DEL CINGLES DE BERTÍ I S. MIQUEL DEL FAI.
No es la millor vista de s. Miquel del Fai, no obstant el camí es preciós, travessant sempre un bosc d'alzines. Al sortir del bosc, després d'una corba, apareixen els cingles de Bertí.
El monestir no es veu, queda una mica baix i tapat per la vegetació.
En fi. El bonic realment de venir fins aquí es el camí.
Salut.