Sant Roc (100 cim)

Interessant i variada ruta circular a l’entorn de Sant Martí de Llémena, el terme del qual s'estén per la vall del Llémena a la comarca del Gironès, que ens donarà l’oportunitat de recórrer el cingle de Sant Roc, coronat per una església dedicada al sant, punt més elevat de l’itinerari, però també hi trobarem les ermites de la Mare de Déu de Puig de Lena i la de Sant Andreu de la Barroca, així com el gorg de les Bruixes a la riera de la Barroca. Ideal per ocupar una matinal, probablement millor a la primavera i la tardor. Anirem sempre per camins i senders fresats, la major part d’ells fitats amb marques de pintura o rètols de fusta, tot i que en alguna cruïlla podem arribar a tenir certs dubtes per on és millor seguir.

L’inici de la caminada el trobem a la zona d’aparcament que hi ha al costat de la carretera GI-531, a on en el nostre cas hem arribat des de la sortida 6B (Girona O) de l’AP-7, passant per Sant Gregori i Sant Pere de Llorà. Al costat de la parada de l’autobús hi ha unes escales que s’enfilen en direcció a l’església del poble, on veurem un rètol que mena a Sant Roc, havent de seguir unes molt evidents marques de pintura groga. Passem per un camp de gespa que hi ha darrere l’església i una casa de colònies, parant compte a un corriol que s’enfila per l’extrem esquerre d’aquesta esplanada. Entrem al bosc i ben aviat veurem uns rètols en un arbre, punt en el que obrirem el cercle, marxant a l’esquerra en direcció a Sant Roc, mentre que, més tard, tornarem pel trencall de la dreta. Passarem pel costat d’uns masos i anirem guanyant alçada de forma molt tranquil·la, fins que arribem a una nova cruïlla.
En el nostre cas hem optat per pujar pel camí de l’Escaió, que s’enfila pel grau d’una forma més directa, fent-ho, però, per un camí costerut, però molt ben traçat, que acaba a l’alçada d’una pista, al costat d’uns camps de conreu, que no veiem per culpa de la boira.
Prenem aquesta pista cap a l’esquerra i comencem a pujar fins a arribar a la part superior del cingle, per sobre d’una mena de lloses. Deixem a la dreta un trencall que porta a Santa Lena (en altres llocs ho veiem escrit com Santa Elena), fins arribar al caire de la cinglera, ja molt propers al lloc on s’alça l’ermita de Sant Roc de la Barroca, situada a 597 metres d’alçada, sobre l’estimball, des d’on es tenen unes àmplies panoràmiques, de les que no hem pogut gaudir pel mar de núvols que teníem als nostres peus. Estem a la confluència de les comarques de la Garrotxa, el Gironès i la Selva, tot i que el temple, esmentat al segle XV, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pertany a Sant Aniol de Finestres.
Cal dir que poc abans d’arribar a l’ermita, a la dreta, segons es puja, i amagades pels arbres hi ha les restes d’un assentament ibèric, que en el nostre cas no hem visitat.

Marxem per l’altre costat de la cinglera i anem perdent alçada fins a trobar a mà esquerra una plataforma que sobresurt del cingle, on val la pena pujar-hi per gaudir de l’espectacularitat de l’indret, malgrat que, com seguim emboirats, no podem descriure el panorama que ofereix.
A l’alçada del grau del Llop deixem d’anar arran la cinglera i anem marxant a la dreta, per camí fitat, en direcció a Santa Lena, tot i que abans d’arribar passarem per un encreuament de pistes, on un indicador ens marca la direcció de les quatre ermites.
Per un terreny més costerut i una mica trencat arribem al capdamunt del Puig d’Elena o de Lena, situat a 560 metres d’alçada, on hi trobem el santuari de la Mare de Déu de Puig de Lena, que també pertany a Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), formant part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d’un edifici d'origen romànic, amb una estructura modificada per ampliacions posteriors a l'època de construcció. S’esmenta en un testament del 1212 com a Santa Maria de Sobreroca.

Marxem de l’esplanada cimera no per la pista, sinó per un camí que surt a la seva dreta, ja que més endavant es tornen a trobar, fins que acabem en una nova pista, en aquest cas la que prové de la casa de l’Oriol, per on marxem a l’esquerra fins travessar la pista asfaltada de La Barroca, on s’alça el temple de Sant Andreu de la Barroca, del segle XVII, que com els dos anteriors, pertany a Sant Aniol de Finestres i està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta de l’antiga església parroquial de l’antic poble de La Barroca, situat dalt de la serra que separa les valls de Llémena i d'Hostoles, format per un conjunt de masies aïllades, algunes de les quals segueixen habitades en l’actualitat.

Seguim la pista asfaltada uns metres avall, fins a una ampla cruïlla, on hi ha una zona per aparcar, des d’on anem cap a la dreta, seguint el curs del torrent del Bruguer, fins que arribem als límits dels terrenys de les cases Can Terme, situades en una extensa planúria tancada a la dreta per la cinglera, on hi ha un destacat punt panoràmic, del que tampoc hem pogut gaudir, per la boira. Cal parar compte uns metres més endavant al punt pel que baixarem d’aquest grau, anomenat baixant d’en Terme, on hi ha uns rètols de fusta que ens indiquen el camí a seguir. Anem a parar a un antic camí carreter, que seguim a la dreta i que ens deixa a la mateixa llera de la riera de la Barroca. Veiem, pels rètols, que hem de seguir recte, però en el nostre cas anirem primer a visitar el salt i el gorg de les Bruixes, en un breu tram d’anada i tornada. No hi ha camí, cal seguir pel mig del torrent aigües amunt, tot i que ho trobem força sec. És per això, que el salt d’aigua està completament eixut i el gorg presenta una mena de bassal residual. En cas de tempesta i pluges fortes aquest indret, per l’entorn salvatge i ombrívol que l’envolta, ha de ser espectacular i deu feu honor al nom que se li dona.

Tornem per on hem vingut fins al punt on hi ha els rètols i marxem en direcció a Sant Martí, anant una estona per dintre el torrent, ara, però, aigües avall. Cal parar compte al punt on deixem el barranc, ja que no és molt clar, malgrat hi hagi un rètol. Just passada una mena de mina d’aigua obrada, a la dreta s’enfila el corriol que ens ha de dur al camí fitat de la Barroca.
Aquí tenim dues opcions, baixar per l’esquerra fins a la carretera GI-531 i tornar per ella al lloc on hem deixat el cotxe o bé remuntar a la dreta uns metres, per enllaçar amb el camí de pujada, després de superar una doble ziga-zaga, que és el que hem fet nosaltres, tancant el cercle al punt esmentat al principi, tornant a Sant Martí de Llémena pel camp de gespa que hi ha al costat de l’església i la casa de colònies.

Ressenya de xrs1959