Sant Roc (100 cims) des de Bonmatí

És una ruta difícil per qui no estigui avesat a caminar per la seva llarga quilometrada i, en el nostre cas, per la calor. Segurament, el millor temps per fer-la és l'hivern, en un dia d'aquells tan freds que les vistes són infinites. És una ruta que sense GPS és molt difícil de seguir perquè hi ha força pistes i caminois que poden generar confusió. La idea d'aquesta sortida és pujar al 100 cims de Sant Roc (Gironès) des del poble selvatà de Bonmatí.

Es pot aparcar el cotxe a la zona de la Plaça dels Pins (Avinguda 22 de febrer). La ruta surt per la carretera asfaltada GI-532 o Carretera de les Serres. A uns 800 metres de la sortida, molt a prop de la fàbrica d'embotits Casademont, es deixa la carretera i es puja per una pista bona que es troba a l'esquerra. És el Camí de cal Rei, que cal seguir sempre durant tres quilòmetres aproximadament, fins que al camí s'hi afegeixen dues pistes, una a la dreta i l'altra a l'esquerra. En aquest punt, cal abandonar el Camí de cal Rei i la pujada, que s'agraeix.

La ruta agafa el camí de cal Paradís que baixa per la dreta. És el primer moment des de la sortida que s'albira, majestàtica, la cinglera de Sant Roc. Encara, però, es veu lluny, molt lluny. Es va baixant la pista (el GPS és indispensable perquè els llenyataires han obert molts camins) fins que s'arriba a l'agradable Riera de Sant Climent que aquesta pujada a Sant Roc travessa tres vegades en menys d'un quilòmetre (és aconsellable, també, fer-la en una època que no hagi plogut gaire).

La frescor i l'alegria de l'aigua han embarassat les dreceres de plantes bosquetanes ben ufanoses que dificulten el caminar per aquests caminois; sense arribar a interrompre'l mai. Acabada l'alegria de l'aigua, comença la pista que sense pressa, però sense respir, acaba als peus del Cingle.

La pista es va fent estreta fins que es converteix en una drecera dreta i sinuosa que ajuda a fer guanyar altura sense compassió. Els metres d'altitud van caient, a poc a poc, això sí, fins que es troba una bifurcació amb senyals de color blau. A partir d'aquí, s'abandona la pujada normal pel vessant sud de Sant Roc i se segueixen els senyals blaus direcció nord. És un petit moment de pausa que les cames i els pulmons veneren. El sender planeja tirant avall fins que arriba a un descens força vertical. Aquest és el punt més conflictiu i és una llàstima perquè aquesta ruta abandona aquest camí per agafar un sender que s'embosca a l'esquerra; és un sender que fa guanyar temps i no fa perdre altura. La llàstima és que hi ha un parell de fases que s'han d'evitar maleses. (Si nosaltres haguéssim portat un tallant, ho hauríem fet. És una feina de 5 minuts). Amb els pals de caminar vam obrir-nos pas fins que vam tornar a trobar el sender que havíem deixat uns metres enrere.

A partir d'aquí i sense pèrdua, sempre seguint els senyals blaus i els rètols indicadors de Sant Roc, es puja pel Grau de la Sitja (vessant nord de Sant Roc) que s'acaba a uns 400 metres del 100 cims. Se segueix el senderó que sense pèrdua arriba a la punta de la cinglera amb les seves vistes exuberants: des de les Serres de Finestres i de Rocacorba amb el Canigó al darrere fins a la badia de Roses, les illes Medes i, fins i tot, el castell de Montgrí. És un paisatge encomanadís i inoblidable només malmès pel mal estat de l'ermita de Sant Roc.

La caminada baixa pel vessant sud de la cinglera, seguint els senyals blancs de l'amerenca Ruta de les Ermites. Poc després de començar el descens hi ha un altre lloc espectacular, el Balcó de Sant Roc, un escenari rocós que s'endinsa al buit i des d'on es pot gaudir de les Guilleries amb els seus cims (Santa Bàrbara, Puigdefrou, Sant Gregori del Turonell, Sant Miquel de les Formigues...), del Montseny amb les Agudes i el Turó de l'Home, de la zona d'Amer, el santuari del Far i, un xic més avall, del Puigsacalm , el Puigmal i els cims pirinencs més nostrats.

La baixada s'acaba a la carretera de la Barroca, a prop de la Torre de Roca-salva o Torre de Sant Climent. A partir d'aquí es baixa per trams de carretera i dreceres fins a agafar el corriol que mena a sota de Can Puig, entre el mas i l'església de Sant Climent d'Amer.

Des de Can Puig, s'agafa la pista principal que en direcció est i agafant molts trencalls (necessari GPS) porta els caminants a travessar el Torrent de la Canova que, paral·lel a la pista, acompanya els caminants a la Pera. Des de la masia bonmatinenca, es tornen a agafar camins i corriols -algun en mal estat- per superar els camps de can Verneda i dels Vidals, es travessa el Torrent de la Canova i s'enfila cap a Can Costa. Quan s'arriba a la pista que porta a Can Costa, s'agafa la direcció contrària i se segueix per pistes de bon caminar fins arribar als Quatre Camins i al poble de Bonmatí, inici i final d'aquesta meravellosa caminada.

Si mai la voleu fer, porteu un tallant perquè hi ha un parell de passos que us pot fer falta; però són 5 minuts de feina.

AMUNT QUE FA BAIXADA!