Sant Romà de Sau. Els cingles de Tavertet.

Passeig pel pantà de Sau, sota els impressionants Cingles de Tavertet. Que dit així es fàcil, però cada cinglera té les seves característiques, els seus colors i cada cinglera té el seu nom. Hem caminat per la banda Nord, la de l'església de Sant Romà, es a dir sota el cingles del Pla de D'alt, o sota l'impressionant turó de la Força. Hem voltat el turó de la Força i hem entrat un tros dins el Sot de Balà, ara els qu precideixen son els cingles de Balà. Tots ells com inexpugnables muralles del Castell de Conill, ruïnes situades a la coronació dels cingles, que és el "Pla Dalt del Castell"
Al entrar al Sot de Balà, la vista la tenim a l'altre banda del pantà. Veiem els cingles de Santa Cecília i la atractiva i esvelta figura del "Morro de l'Abella".
Hem caminat un petit recorregut d'aquesta zona, però tot ple de belles vistes de llocs molt i molt especials. No he trobat la cova que sembla haver-hi prop d'on hem tornat enrere.

EL PANTÀ:
El pantà i l'aigua no fan més que incrementar l'espectacularitat del conjunt.
Les freqüents caminades fetes per sobre dels cingles son sempre espectaculars, per suposat, perquè estar allí d'alt és impressionant, però estar a ran d'aigua encerclat per aquelles parets de 100 m també ho és.
Avui la sequera que estem patint ens donava la, més aviat, trista oportunitat de, no únicament veure l'església de Sant Romà sencera, sinó gairebé tocar aquelles pedres que normalment viuen sota l'aigua. Església Romànica de segle XI, de Sant Romà, està registrada com la més antiga del món que es conserva dreta dins l'aigua.
Era una oportunitat, però també una certa tristesa apareix, al veure: Per una banda la manca d'aigua, i per l'altre, un no pot deixar de pensar en aquelles persones que vivien allí i que els van fer fora. Aquelles persones, avui, si son encara vives, poden veure les restes de les parets de casa seva, que han estat gairebé sempre, des de 1963 sota l'aigua.

LA RUTA:
Caminem per pista planera sota els cingles, deixant enrere el club nàutic i l'església, en direcció Nord-Oest.
Anirem acostant-nos i donant-li la volta al Puig de la Força i ens endinsarem al Sot de Balà on desemboca la riera -avui seca- de Balà.
Anirem veient al altre banda els cingles de Santa Cecília i poc a poc, cada vegada més pròxim, el Morro de l'Abella.

MORRO DE L'ABELLA:
Surt del cingle un estret morro llarguerut i alt de pedra grisa. sembla haver perdut un tant la verticalitat i es veuen esquerdes i grans pedres soltes. La vista des d'on estem -a la banda contraria- es magnífica i resulta bastant impactant, fins i tot fascinant.
Com deu ser caminar per sobre el morro?

LA TORNADA:
Per veure el Morro de l'Abella ens havíem passat una desviació que connecta el camí d'anada (més alt) amb el de tornada (més baix) . Per tant, hem hagut de recular. Aquesta desviació està senyalitzada amb una fita de pedres
La connexió de les dues pistes es fa per un curt corriol de força pendent no gaire còmode.
No obstant, aquesta connexió, si es vol, es pot evitar perquè el camí de tornada més baix, avui no anava a ras d'aigua. L'aigua, de fet, quedava una mica lluny (sequera) i gairebé no la podíem veure.

LA DOMUS DEL PI:
A l'anada i gairebé al principi, ens hem desviat per anar a veure la "casa dels senyors de Sau" del segle XII: "La Domus de PI"
És una mansió fortificada. No queda gran cosa i no es pot accedir, perquè les pedres podrien caure a la closca d'algú, i per evitar-ho, s'ha fet una llarga tanca molt polida, això sí, que envolta la Domus. Així, les pedres cauran elles soletes i d'aquí uns anys ja no hi haurà domus a veure. D'aquesta forma algú s'estalviarà inclús la tanca.
I si es consolidessin les pedres? No dic reconstruir-ho tot, dic consolidar i evitar que continuí desapareixent. Això es fa, però, únicament a països on estimen la seva cultura i la seva historia. Pot ser fora més costos que la tanca, si segur, però mantindríem. Pot ser a la llarga fora inclús beneficiós, però clar, a la llarga. i això del manteniment aquí......

Ho deia al principi: M'ha resultat una visita agra-dolsa. No obstant és molt especial estar quasi a tocar de l'església de Sant Romà. Un bon record. i espero poder veure aviat tan sols la punta de la coberta.
Salut