Sant Romà de Valldarques, Castell de Valldarques, molí de Butxaca, boter de Santa Maria, Solans, Santa Maria de Remolins

La volta des de la bella església romànica de Sant Romà de Valldarques, seguida de la ben obrada torre medieval de la Vila, el gual al riuet verge de Valldarques, l’antic molí fariner de Butxaca, l’inaudit salt d’aigua o boter, de Santa Maria; les preservades masies de Solans; els roures monumentals prop de l’ermita romànica de Santa Maria de Remolins, i el retorn a Sant Romà pel mas de Cal Sastre; és una afable excursió, plena d’encís, que discorre entre molt notables monuments, tant de construccions medievals, o més recents; com de formacions naturals, entre elles el boter Santa Maria, on un llençol d’aigua es precipita lliscant, lleument en diagonal, per la acolorida falla rocosa del salt, o els roures centenaris, o les intenses tonalitats ocres i rogenques de les cingleres; sempre per paratges recòndits de l’Alt Urgell.
Vam deixar el cotxe al voral del camí de Valldarques, la pista que hi dona accés, just abans d’arribar a Sant Romà, en un lloc habilitat per fer-ho. A Valldarques s’hi arriba en cotxe per una pista en bon estat, “el camí de Valldarques”, de 3,1 km, que surt de la carretera L-511, de Coll de Nargó a Isona, a l’alçada de la casa els Vilars de Valldarques, a mig camí entre Coll de Nargó i Bóixols. L’entrada a la pista, venint de Coll de Nargó, és a mà esquerra.
L’inici de l’excursió és l’església romànica de Sant Romà de Valldarques, una peça cabdal del romànic català, segle XII,(1), ben obrada, harmoniosa, en bon estat i a joc amb el paisatge que l’envolta. Està protegida com a bé cultural d'interès local.(2)
A tocar de l’església deixem la pista, el camí de Valldarques, per agafar un corriol a l’esquerra, dalt del marge, cota 936 m. Seguim el corriol, un camí dels de sempre, en direcció est, després sud-est, força penjat al solà de la Vila, l’inclinat vessant esquerre de la profunda vall del riu de Valldarques, el riu molt ensota. El camí va flanquejant, en ascensió lleu, entre roures i alzines que cobreixen antigues feixes estretes i encabides com podien al pendent del vessant. Anem per sota la cinglera a la part alta del vessant, cinglera a la qual arribarem i seguirem pel seu peu fins a un punt on el camí es divideix. Anirem pel de baix, està indicat, pel de cap amunt remuntaríem la cinglera i aniríem al mas de Sobre-roca. Estem a la cota 975 m, un dels punts més alts de l’excursió. Hem caminat uns 900 m. Seguim doncs pel camí de baix, en flanqueig per la costa, en direcció sud-est, durant 300 m, fins a la torre de la Vila i castell de Valldarques, estratègicament emplaçat en un turó avançat a mitja alçada del vessant de la vall, a la qual domina, cota 887 m. Destaca la ben obrada torre circular del segle XI.(3) Val la pena donar-li la volta i ficar-s’hi dins per un diminut esvoranc obert a la part sud, calen marcades contorsions! A dins apreciem la cúpula, una construcció perfecta!, sobre la qual s’assenta la part superior de la torre. Del castell només en queden romanalles. El conjunt està declarat bé cultural d'interès nacional.(4)
Seguim baixant, decididament i, al cap de 700 m, som al riu de Valldarques, cota 797 m. És un riuet deliciós, d’aigües pures que llisquen per la blanquinosa llera de roca calcària, flanquejat de vegetació de ribera, emplaçat al tàlveg de la profunda vall de Valldarques, entre cingles i boscúries.
Creuem el riu a gual i de seguida som al molí fariner de Butxaca o d’Espardenyer, d’inicis del segle XIX --han trobat una llinda amb l’any 1810 inscrit--, en desús, conserva l’estructura i alguns elements.(5) És interessant!
Estem entre el riu de Valldarques i el seu afluent, riu de Santa Maria, cota 791 m. Fem una incursió per visitar el bell boter de Santa Maria. Remuntem pel darrere del molí, per la riba esquerra del riu de Santa Maria, primer per sobre, després per la llera, a la fondalada de la vall, quasi una gorja, durant 300 m, fins la base de la cascada, cota 820 m, un indret memorable! El salt es produeix en una clotada profunda, de 40 m d’alçària, coberta de travertí de formes gaudinianes, acolorit de tonalitats entremesclades d’ocres, verds i d’un punt de lila, per on un fil blanc d’aigua escumosa s’hi precipita tot lliscant per la tosca, lleugerament en diagonal, tot plegat en un paratge solitari i ombrívol, engorjat entre penyals.
Tornem enrere fins al molí i creuem, com podem, el riu de Santa Maria, hi ha un tronc inestable i prim per passar d’una banda a l’altra. Només passar el riu pugem un marge a la dreta nostra i pels camps mig abandonats dels trossos de Solans, en 300 m direcció oest, ens arribem als masos de Solans, primer a una pallissa gran amb teulada d’uralita, que passem pel costat de dalt, a la dreta, després venen els masos, cota 787 m, restaurats, enjardinats i ben tinguts!
A la dreta trobem la pista, camí de Solans, que prenem. L’anem seguint i anem ascendint. A uns 300 m hi ha un trencall, tirem per la dreta, en un gir de 135º i seguim ascendint. Al cap de 300 m més trobem una font, cota 828 m. Seguim ascendint per la pista i al cap d’uns 400 m ens trobem un roure monumental a la nostra dreta, no està senyalitzat, cota 851 m. Ens hi acostem, el contemplem, després travessem el riu de Santa Maria, que està a tocar, in ens situem, a la dreta, damunt el boter de Sant Maria. Ens el mirem des de dalt, amb precaució, hi ha una timba de 40 m. A l’altra banda del riu, a uns 100 m, hi ha un altre roure centenari i a un 100 m a l’esquerra o al sud d’aquest n’hi un de monumental, mort. Des d’aquest estem a 100 m al sud-oest d’un mas abandonat, però no en ruïna, la masia de Solans, cota 866 m, que no és els masos de Solans que hem passat abans. Si des del roure mort anéssim camps a través a la masia de Solans faríem drecera però és embardissat. Per la pista fem marrada però es passa bé. Un cop a la masia de Solans, ja sigui camps a través o per la pista, seguim, ara sí, per la pista. Al cap de 400 m hem de deixar-la per prendre una carrerada a mà esquerra, que seguim primer direcció sud, després altra vegada cap a l'oest, com la pista que hem deixat a sota, i en 200 m som a la bella, si bé que amb la volta enrunada, ermita romànica de Santa Maria de Remolins, segle XI, cota 913 m. En destaca el campanar, esvelt tot i haver estat una torre de defensa,(6) en bon estat, i el magnífic rerefons, si contemplem l’ermita des de llevant. El rerefons el compon, a la dreta, el turó de Serradarques, una gran mola, amb cinglera a mitja alçada i de forma cònica a la part superior, on hi destaquen antics masos entre feixes herboses, abans conreades, i a l’esquerra albirem la Serra del Cadí i el Port del Compte. El 1936 en va desaparèixer la marededéu que s’hi venerava, des de llavors l’ermita va anar decaient, sobretot la volta,(1) fins enrunar-se. El campanar és una antiga torre de guaita i defensa, (6) quadrangular. Només té finestres, bifurcades o bífores, a la part alta, petites, una a cada cara.
Seguim uns 150 m a l’oest que hi ha un roure monumental i uns 100 m més enllà la casa de Remolins, un gran mas relativament preservat, que passem per la dreta. Seguim ara pel camí de Remolins, en baixada suau, fins trobar al cap de 600 m el camí de Valldarques a Serradarques, que havíem deixat per anar a Santa Maria de Remolins. Seguim per la pista, en direcció oest, a peu pla, passem pel costat de roures centenaris i d’un de monumental, aquest a mà esquerra, al cap d’uns 300 m. Continuem, fem una llaçada, passem entremig de la granja, abandonada i lletja, de cal Corredor a la dreta, i cal Corredor a mà esquerra, hem fet uns 650 m més. Al cap d’1,7 km més arribem a la pista de Valldarques, cota 952 m, no sense abans haver admirat, a la nostra dreta, Sant Romà de Valldarques, amb el rerefons de les rogenques i ocres cingleres del Serrat de les Savines. Torrem ara per la pista, a mà dreta, avall, cap a Sant Romà, passant pel costat de cal Sastre, que hi vam veure gent. Arribats a Sant Romà som al punt de partença i final de l’excursió.
En total haurem fet 270 m de desnivell i 9,42 km de ruta circular, per belles, feréstegues i històriques contrades, amb visites a monuments, ara medievals, religiosos o de defensa, o un molí d’inicis del segle XIX, ara naturals, arbres centenaris, riuets i una bellíssima cascada, que no oblidarem mai!

1. Mir J. Valldarques. Indrets de Catalunya I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1978.
2. Col·laboradors de la Viquipèdia. Sant Romà de Valldarques 2019 [actualitzadda 10 de juliol de 2019. Disponible a: /ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Rom%C3%A0_de_Valldarques&oldid=21467388.
3. Castell de Valldarques. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Disponible a: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=778.
4. Col·laboradors de la Viquipèdia. Castell de Valldarques 2020 [actualitzadda 17 de maig de 2020. Disponible a: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Valldarques&oldid=23556467.
5. Molins de Butxaca, Molí de l'Espardenyer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Disponible a: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27988&consulta=MCUyKzA4MDAxOCU=&codi=43331.
6. Església parroquial de Santa Maria de Remolins. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Disponible a: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15522.