SANT SADURNI-CISTA DE L'ABEL-BALMA D'EN NYERO-11-ENE-14

Hola a tots, nova sortida amb els companys habituals i altres de nous, una bona colla.

La sortida ha transcorregut planera, però llarga, hem sortit de casa d'en Toni direcció a la Font del Conte i pou de glaç del Bosc d'en Punti.

Passant per Monells ens dirigim cap a Sant Sadurní de L'Heura, sortirem direcció a la Pedra Dreta, i seguirem cap a Cal Ermità.

Seguirem camí fins arribar a la Cista de l'Abel, i baixarem cap a la Balma d'en Nyerro, passarem per Can Pericos, Can Genovès, Can Ribot, Can Romeguera totes dues al Barri d'Estrabau.

Seguim cap al Torrent de les Olles, Pi de l'Aulet, Mas Riera a Monells,Font de Lilou, Can Mercader, Font d'en Cuní, Mas Vidala i cap a casa a fer la Birreta.

En Toni avui a fet d'amfitrió, i ens ha fet un vermut impressionant, gràcies Toni i Marí per aquests moments de tertúlia que tant desitjo mentre camino.

Nota: A la Foto d'en Toni amb el Saxo, és la prova fotogràfica que mentre nosaltres suàvem caminant, "ELL" feia el trajecte amb cotxe.

Poesia Catalana:

L’EMIGRANT :Jacint Verdaguer


Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

II

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

III

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!