Sant Sadurní d'Anoia - Collbató

Estació Sant Sadurní

L'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona, per on circulen trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya operats per Renfe Operadora, servei que uneix el Bages, el Vallès Occidental i Barcelona amb Sant Vicenç de Calders via les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès i Baix Penedès. Aquesta estació de la línia de Vilafranca va entrar en servei l'any 1865 quan es va obrir el tram entre Martorell i Tarragona, sis anys més tard que la línia arribés a Martorell.

Foto

Bodega Jaume Giró

El celler Jaume Giro i Giro és un dels productors de cava més antics de Catalunya. és una de les caves més petites i històriques de Sant Sadurní d'Anoia, però té una llarga tradició en l'elaboració del cava, concretament des de 1926. Avui dia està gestionada per la tercera generació de la família, i segueixen mantenint intacta la seva recerca de la major expressió d'un terrer d'excepcional capacitat i variació, així com la protecció de la tradició dels vins d'aquesta terra. És un cava amb personalitat pròpia. https://lamesahabla.com/cava-jaume-giro-i-giro/

Camí Xarel.lo

Camí del Xarel.lo PR-C 155 per anar a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona

Parking Caravanes

Colonia Pons

Can Romeu

La Fortesa

La Fortesa és una entitat de població del municipi de Piera, situada a l'extrem sud, just on acaba la comarca de l'Anoia i comença l'Alt Penedès. Aquesta ubicació fa que la zona presenti unes característiques més semblants a les penedesenques. De fet, la vinya és un dels conreus que podem trobar al voltant de poble. A part, també és molt habitual la producció de fruita dolça, sobretot, el préssec. Aquesta producció gaudeix d'un merescut mèrit a la seva qualitat a través de la Denominació d'Origen Fordal. La població de La Fortesa és d'aproximadament unes 70 persones, i la majoria es dedica a l'agricultura. Tot i que cal dir que cada cop són menys les persones que hi exerceixen i que ens els darrers anys l'envelliment de la població ha fet que moltes cases es tanquessin.

Masia Santa Creu

Esplendida Masia dedicada a l 'agricultura des de fa moltes generacions. Es dediquen principalment al cultiu de presseguers, vinya i oliveres.

El Fornot

Cal Francesc

Foto

Can Bou urbanitzacio

Masía Can Bou

Can Claramunt

Hi trobem el camí Romeu que comprèn una zona que uneix el nucli urbà amb els barris de Sant Jordi, La Grua, Can Bonastre i Can Claramunt.

Sant Jordi-La Grua

És un parc del barri de Sant Jordi, proper al camí i s’hi ha adequat una barbacoa i bancs configurant una nova zona de pícnic.

Can Marquet

Edifici modernista (1888-1910) adossat a una masia. Consta de planta baixa, pis i golfes i ha perdut la meitat del coronament que, originalment, comptava amb quatre punxes de maó vist. Ara només en resten dues. Les obertures estan envoltades de motllures ornades amb uns elements ceràmics en forma de cullera. Això fa que la casa sigui coneguda també com a Casa de les Culleres.

Hostalets de Pierola

L’actual nucli principal de població va néixer en l’antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat, Camí Romeu (actual carrer Major) i el d’Igualada a Barcelona (actual carrer de l’Església). Fou en aquests indrets on s’establiren petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada, així com als carreters i a les diligències, i a les rècules d’animals dels carros que transitaven per la zona. Posteriorment, s’hi van anar construint cases al voltant formant el nucli de població més important: Els Hostalets. A principis del segle XVII comença a trobar-se el nom d’Hostalets en el terme municipal de Pierola, ja que s’obren diversos establiments dedicats al servei dels viatgers. El creixement dels Hostalets de Pierola va fer que els seus habitants demanessin i aconseguissin, el 1852, tenir església pròpia, fet que va propiciar el trasllat del rector de la rectoria de Pierola als Hostalets. Definitivament la parròquia es va traslladar als Hostalets el 1868. Durant les dècades dels 50 i els 60 es va produir un creixement espectacular dels sectors de la indústria i la construcció que van generar una forta demanda de mà d’obra. Això va significar un important canvi social i econòmic del poble, ja que molts pagesos van abandonar les terres per treballar en els nous sectors econòmics. Un dels moments més importants de la història dels Hostalets de Pierola esdevingué el 5 de desembre de 2002. A les obres de l’abocador de Can Mata es va trobar en Pau (Pieralophitecus Cataunicus), un descobriment històric i sense precedents que va canviar la nostra visió del que sabíem sobre l’origen dels grans simis i humans, i de retruc, la paleontologia catalana rebria un impuls notable.Un esquelet parcial composat per 84 ossos, entre els quals el primer que es va veure, la part facial del crani, composaven l’exemplar més complet d’un simi d’edat propera als 12 Ma. La descoberta d’en Pau va significar un punt d’inflexió per al poble dels Hostalets de Pierola, que a través del Centre de Restauració i Interpretació de la Paleontologia (CRIP) està desenvolupant una estratègia amb l’objectiu de fer difusió de l’excepcional patrimoni paleontològic de la zona proposant noves iniciatives culturals i econòmiques.

Torre Solanas(1911)

Va ser batejada inicialment com a Vil·la Rosa, en al·lusió a Rosa Ventura Munné, l'esposa de l'agent immobiliari barceloní Joan Solanas Manonelles que va fer construir el 1911 aquesta torre modernista, envoltada per un extens jardí, al capdavall del carrer Major. El xalet compta Amb un terrat ubicat al darrer pis per contemplar Montserrat. La silueta de l'edifici destacava pel coronament de merlets que donaven un aire senyorial a la casa, tot evocant la silueta d'un castell. Durant els estius, la torre s'omplia de vida a l'espera d'uns mesos frescos i airejats que la xafogor de la ciutat no permetia. Avui la finca pertany a la família Llopart.

Els 7 barrancs

Deixem els Hostalets pel costat nord-est del municipi per un tram de sender que travessa camps de secà i vinyes. El camí travessa diferents fondals, com el de la riera de Claret o del torrent de Can Peret, entre boscos de pi blanc en una part del recorregut que són un autèntic trenca-cames per les constants pujades i baixades del camí.

Veinat de Pierola

Poc després de creuar la carretera que uneix Esparreguera i els Hostalets assolim les cases de Pierola, documentades des del s. XI, i al voltant de les quals se situava el nucli antic i originari dels Hostalets. El primer mas amb que ens trobem és el conjunt format per Can Ponç i Can Ponç Vell. Abans d’abandonar la riera de Pierola, paga la pena apartar-se 400 metres del sender a fi de visitar les ruïnes de l'ermita de Sant pere de Pierola.

Urbanització Can Dalmases/Collbató

Uns 500 m abans d’arribar a la urbanització de Can Dalmases trobarem les ruïnes de l’ermita de Sant Cristòfol, a mà dreta, a tocar del camí. Cal estar atents de no passar-nos de llarg, atès que les ruïnes estan colgades per la vegetació. Entrem a la urbanització de Can Dalmases, una entitat de població de Collbató que deu el seu nom a la masia de Can Dalmases, situada al bell mig de les cases. Després de creuar l’A2 per un túnel, agafarem el camí de l’alzina fins a Collbató.

Camí Vell a Montserrat (Gr172)

Aqui s'agafa el Camí de les Bateries cap el Monestitr de Montserrat. Cruïlla de camins marcada amb pal indicador, punt d’inici del que també s'anomena el Camí Vell, o Camí de la Costa de Montserrat i conegut a partir del s. XIX com el Camí de les Bateries. El camí encara conserva en algunes seccions parts empedrades que ens testimonien la importància que havia tingut aquest accés al monestir. Nosaltres vam decidir descansar a Collbató per anar per l'altre Camí de les Feixades i coves Freda i del Salnitre.