Sant Sadurní de l'Heura-Menhir de la Pedra Dreta-Molí d'en Ribes-camins vora el Daró-Mas Gran- Cantagalls-Sant Joan de Salelles

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta que ens permet visitar un seguit de llocs interesant dins el cor de les Gavarres...una construcció megalítica?, les restes d’un important molí i les conduccions d’aigua que necessitàvem per fer rodar els molins, tot caminant vora o dins el Daró, masies amb molta història i fins i tot una bella i ben restaurada ermita.
Aparquem els cotxes al carrer on es troba el restaurant Cal Carreter de Sant Sadurní d’Heura, on acabada la caminada, esmorzarem.
Ens dirigim dins el poble, travessant la carretera GI-664 (La Bisbal-Cassà de la Selva) i girem a la primera cruïlla (esquerra), seguint tot el carrer fins sortir del poble, travessant altre vegada la carretera i caminem per la pista forestal de Can Puigmiquel. Seguim paral·lel a la carretera fins arribar al llindar del mas de Can Mateu de la Creu. Un camí arran de la tanca del mas (esquerra), ens porta directe al menhir de la Pedra Dreta de Sant Sadurní, situat al costat d’una alta torre de conducció elèctrica.
El menhir de la Pedra Dreta és una construcció prehistòrica segurament amb funcions de senyalitzar una sepultura o un camí. És l’únic menhir que es coneix al vessant nord de les Gavarres. De fet, dòlmens i menhirs són construccions que sovintegen on no hi ha coves naturals, i la seva funció habitual és fer de sepultura. Identificat per Josep Pella i Forgas el 1877, s’ha datat dels mil·lennis IV i III aC en l’època del neolític mitjà o calcolític. És de tipologia fal·liforme i de secció rectangular. Les seves mesures són d'1,35 m d’alçada exterior.
Seguim la ruta rere el menhir per un camí que ens baixa fins el Daró, just on temps enrere es trobava una palanca per poder travessar el riu ens temps de aigües altes i que encara queden vestigis. Passat el Daró tenim les restes del Molí d’en Ribes.
Aquest és un antic molí en estat ruïnós, on encara hi podem reconèixer el rec d’entrada i sortida, la bassa i el carcabà. L’aigua sempre ha estat un bé escàs i preuat a les Gavarres i s’ha aprofitat intensivament. Els molins se situaven al llarg del riu, l’un darrera de l’altre, com en aquest exemple. Quan l’aigua del molí d’en Ribes es retornava al riu de nou era captada per fer funcionar el molí d’en Frigola.
Tot travessant alguns cop més el Daró (en algun punt hem hagut de descalçar-nos per salvar el doll), seguit avall vora el riu, camí del Molí d’en Frigola, on es passa per una sèrie d’elements que pertanyien i servien per fer anar el molí d’en Frigola... Per a retenir, conduir i emmagatzemar l’aigua, calien unes construccions especials: la resclosa, el rec, l’aqüeducte i la bassa. Com que aquests elements van estar restaurats ( l’any 2001 per l’Escola Taller de les Gavarres) es poden observar in situ i entendre el funcionament dels mateixos. També hi ha uns plafons amb dibuixos i croquis ben explicats. Nosaltres passem per la resclosa, avui encara plena d’aigua. La resclosa servia per elevar el nivell de l’aigua del riu i conduir-la a través del rec i aqüeducte fins la bassa. Aquesta permetia aconseguir una regularitat en la pressió de l’aigua que queia sobre el rodet. També en temps de sequera feia de reserva i es podia utilitzar una bassada per a moldre.
Avants d’arribar a l’aqüeducte, trobem una cruïlla a la dreta que agafem, és el camí que ens portarà al Mas Gran. Al marge del camí es situa les restes del forn de Calç del Mas Gran i seguint camí amb moderada pujada, arribem al mas Gran situat dalt un turó.
Ara, deixem el mas dalt la planícia del turó a l’esquerra del camí i nosaltres deixem la pista forestal que portàvem, girant per un camí que surt a la nostra esquerra, flanquejats per uns murs de pedra seca, utilitzats antigament per atalussar els pendents tot conformant els bancals o feixes i aconseguint així guanyar terreny cultivable on abans el pendent ho impedia. Aquestes construccions permeten frenar l'escolament de l'aigua de pluja, així com retenir la humitat i prevenir l'erosió.
El camí per alçària ràpidament i en un tres i no rés ens trobem travessant altra vegada el riu, ara és la riera de Cantagalls que ja posta poca aigua, situada a l’altra vessant de la muntanya, riera que anem seguint, travessant-la unes quantes vegades fins que desemboca al Daró.
Un pal informatiu ens indica el camí del Molí d’en Frigola (del que ja hem referit anteriorment). Passem al costat (ara l’accés esta tancat i barrat), travessem un parell més de vegades el Daró i sortim del fondal ombradís per caminar a solell, passant pel recentment restaurat mas de Can S’hi-ni-queda i quant el camí està a punt de fer una sobtada baixada, nosaltres el deixem, girant a l’esquerra per caminar dins un bosc on es troba el mas de Can Font (altre restaurat).
Sortim del bosc i seguim per un viarany per sobre els camps de conreu i que fineix just on es troba l’ermita de Sant Joan de Salelles.
Sant Joan de Salelles és una de les esglésies del primer romànic que ha arribat en millor estat de conservació fins els nostres dies. Es troba situat al veïnat del mateix nom, entre les poblacions de Sant Sadurní de l'Heura i Cruïlles. Edifici aïllat, que consta d'una nau amb absis semicircular molt allargat. La nau es cobreix amb volta apuntada i seguida, i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de migdia hi ha una porta d'accés d'arc de mig punt, i a l'absis una petita obertura d'una esqueixada, molt estreta. La façana, a ponent, presenta una porta allindada i una petita finestra també allindada a la banda esquerra, amb la data del 1596. Una altra porta més senzilla s'obre al mur de tramuntana. El conjunt es completa amb un campanar d'espadanya d'un sol ull situat sobre l'arc triomfal. Cada mes de juny s’hi celebra un aplec per celebrar la festivitat del sant.
Ara caminen per una pista asfaltada en direcció a Sant Sadurní i que molt aviat abandonem (esquerra) per un camí que puja de valent però que aviat abandonem (dreta) per seguir per l’ombrejat corriol dins el bosc que ens deixa a tocar Sant Sadurní a on tenim els cotxes i on ens espera un bon esmorzar donant així per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!