Sant Salvador (100 cim)

Recorregut circular a l’entorn dels cingles de Sant Salvador, serra situada al municipi de l'Espunyola (Berguedà), que ens durà al seu punt més elevat, a 1157 metres, on es troba completament enrunada la seva església homònima, per portar-nos més endavant al punt culminant del Serrat de Malla, a 1242 metres, visitant de camí la cova de la Bòfia de Can Torneula i el pantà de l’Espunyola. L’única dificultat de la ruta la trobarem al deixar aquesta cavitat, ja que haurem de passar per un breu tram de corriol exposat i una mica trencat, la resta es fa per pistes i senders fressats i fitats, tret de la baixada del Serrat de Malla fins a enllaçar amb el GR 1, on hem anat una mica fora de camí pel mig del bosc.

El punt d’inici el trobem al costat de l’ajuntament i la pista poliesportiva de l’Espunyola, a on s’hi arriba per la C-26 (quilòmetre 136), entre Berga i Solsona. Hi ha una àmplia esplanada per aparcar i, des d’on som, veiem molt clar l’estètic morral del cingle de Malla. Per aquí passa el GR 1 i el seguim cara amunt fins arribar a l’església dels Sants Metges, al costat d’una casa de turisme rural anomenada Cal Macià. Un rètol indicador ens mostra totes les rutes que conflueixen en aquest punt (que és on comencem la circular) i nosaltres marxem en direcció a Sant Salvador, per una pista, seguint unes marques de pintura groga, que ens acompanyaran durant bona part de la ruta. A l’alçada de Cal Miquelet tallem per un corriol i seguim pista amunt fins que esdevé camí. Creuem la riera de Montclar i tornem a anar per pista en lleuger descens, fins que veurem un rètol en un trencall a l’esquerra i, de nou sobre camí, comencem a pujar entre alzines, per entroncar, però per molt poca estona, amb una altra pista, que deixem per l’esquerra. Iniciem una diagonal ascendent per la base del cingle i arribem a uns plans que hi ha prop del cim. Deixem el sender fitat i seguim un evident corriol a la dreta que ens porta directament al vèrtex geodèsic que fita la cota màxima de la serra. Estem en una gran balconada sobre la comarca, al caire mateix de l’estimball que cau sobre els camps i masos de l’Espunyola. He llegit que aquest morral rep també el nom de la Tercera Maria. Just darrere el vèrtex veiem les restes del que va ser l’església de Sant Salvador de Mata, en un estat de ruïna total. Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, d’origen preromànic, poc documentada, tot i que es sap que va ser consagrada el 990.

Baixem del cim per una pista que ens deixa en una cruïlla de camins, on hi ha un pal indicador i marxem en direcció als Tossals i Capolat, tot i que un altre pal ens indica la direcció fins a la Bòfia de Can Torneula, que és una cova de 26 metres de longitud, amb una entrada estreta i sostre pla, on cal ajupir-se per accedir-hi. Recull l’aigua de les pluges i es feia servir com a cisterna natural. En el nostre cas, degut a la sequera, no hem vist ni gota d’aigua al seu interior.
Estem en una faja del cingle i sortim seguint-lo cap a l’oest, per un corriol penjat que en el seu primer tram està esllavissat. En cas de que el terreny estigui humit o no vulguem complicacions, millor tornar enrere. En tots dos casos, anirem a parar a una pista que flanqueja la cinglera de Sant Salvador pràcticament en horitzontal.
Trobem una nova bifurcació indicada amb un pal de Turisme de Catalunya, i seguim a l’esquerra com si anéssim a buscar el sender dels Tossals. Rectes aniríem al Serrat de les Tombes. Anem perdent alçada i arribem a una altra de les curiositats de la ruta, el pantà de l’Espunyola, petit embassament format per dues cubetes situades una a continuació de l'altra, separades per una petita presa, que és l’origen de la riera de Montclar, que hem creuat al principi.

Passem el reduït cabal del torrent que l’alimenta per la cua del pantà i saltem a l’altra riba, on trobem la pista que hi puja des dels Sants Metges, per tant, des d’aquí podríem tornar al punt d’inici, però com no és la nostra intenció, anem a buscar una pista superior, que avança cara amunt fins arribar a un balcó natural que esdevé un mirador sobre el territori, destacant al fons el cim de Sant Salvador. Pugem per un corriol arran de cingle i tornem a estar sobre la vertical de la paret, fins que en pocs metres ens situem de nou sobre una punta encinglerada, on hi ha un pal amb una estelada ben recargolada pel vent. Ens trobem al Cingle de Malla, a 1218 metres d’alçada, contemplant altre cop el paisatge que s’estén als nostres peus. No és, però, aquest punt el més alt, ja que aquest es troba més al nord, on hi ha una petita fita de pedres.

La part alta d’aquesta serra esdevé una planúria formada per una pineda esclarissada, de la que hem de baixar cap a l’esquerra per trobar el traçat del GR 1. El corriol està completament desdibuixat i anem cara avall per on millor ens sembla, trobant-nos a estones amb alguna que altra marca vella de pintura vermella. Tampoc ens preocupa gaire, doncs sabem que el llom pel que anem va a parar al torrent per on va l’esmentat sender de gran recorregut, que trobem a l’alçada del Salt del Sallent que, com és obvi, també està completament eixut.

Un cop sobre el GR la cosa ja no té cap misteri, ja que seguint-lo anirem a parar al punt d’inici de la ruta, però no ens pensem que és un camí de roses, doncs perd alçada de forma directa, per un terreny desfet i a estones de mala petja. Dona la impressió de que el seu traçat ha estat modificat sobre l’original, per les marques més noves i freqüents que s’hi han pintat, i que ara talla més d’un cop la pista. En tot cas, arribem a una bassa i més endavant a una zona amb curioses formacions rocalloses, on hi destaca el Roc de la Bruixa, i aquí badem una mica massa i perdem momentàniament el GR (el track així ho confirma), que recuperem en un no res a l’alçada de la tanca de la casa de Malla. Còmodament arribem als Sants Metges (Sant Cosme i Sant Damià, per cert) i des d’aquí en poca estona tornem a la zona esportiva on tenim el cotxe.