Sant Salvador d’Aiguafreda - Sant Miquel de Canyelles - Sant Cebrià de la Mora - Sant Isidre de la Figuera 2020-06-06 7:24
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 14.3 mi
- Elevation gain
- 3,304 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 3,304 ft
- Max elevation
- 3,197 ft
- TrailRank
-
77
4.7
- Min elevation
- 3,197 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 8 hours 45 minutes
- Coordinates
- 2095
- Uploaded
- June 6, 2020
- Recorded
- June 2020
near l'Abella, Catalunya (España)
Viewed 1214 times, downloaded 30 times
Trail photos
Itinerary description
El dilluns festiu havia anat a Aiguafreda després de molts mesos i un bon amic em va fer arribar una bonica historia familiar sobre La Codina. No m’he pogut resistir de tornar-hi i també veure unes ruïnes que no havia visitat. Tot això aprofitant que, per fi, han reagrupat les tres àrees de la Regió Sanitaria de Barcelona. I ha estat una oportunitat per caminar en duo de nou, som una parella de senderistes empedreïts.
Hem anat a visitar quatre ermites: Sant Salvador d’Aiguafreda, Sant Miquel de Canyelles, Sant Cebrià de la Mora i Sant Isidre de la Figuera. Després del corriol de les Alzines Sureres, que té poc desnivell, la primera pujada és per un corriol a la Serra de Picamena (ben definit va per la cresta) fins al Clot, per baixar agafem el corriol del Turó de la Taquilla (en alguns llocs molt poc definit, anem per on caminen les vaques i acabem per la cresta) i el que connecta un i altre seria el Serrat del Morro i els Quatre Caus.
Hem vist un munt de llocs interessants, que els anireu trobant als waypoints. Aquí en teniu alguns:
- Ermita de Sant Salvador d’Aiguafreda
- Mina de Peu de Costa: un bon forat, que sembla una mina que es va començar, però no va tirar endavant.
- Ermita de Sant Miquel de Canyelles
- Can Picamena (unes ruïnes amb una interessant inscripció)
- Gorges del Torrent del Clot
- el Clot (habitada i amb bestiar)
- Ermita de Sant Cebrià de la Mora
- La Perera (amb un pou impressionant, amb pedra tallada)
- La Figuera (sembla amb un estat que comença a decaure, amb una garita de protecció)
- Ermita de Sant Isidre de la Figuera (amb el teulat de pedra, crec que necessitaria una reforma urgent... una llàstima doncs és molt bonica)
- He anat fins la Roca amb les Creus de la Codina, n'he localitzat una (difícil de veure)
- La Codina: una interessant història.
- Turó de la Taquilla – àrea megalítica: és molt coneguda d'antic la seva gran cassoleta, fa uns pocs anys en vàrem trobar tres més molt clares, i unes pedres que podrien haver format par d’algun tipus de monument megalític.
Una ruta que és una autèntica meravella, que es pot retallar o incrementar fàcilment.
Un advertiment, cal anar amb el track al GPS o acompanyat d’un bon coneixedor de la zona, doncs no hi ha pràcticament res marcat i cal estar atent als canvis de corriol que no són evidents. De fet aquest cop he errat el camí dues vegades, i he deixat els errors per tal que hi feu atenció!!!
Hem trobat moltes orquídies Anacamptis pyramidalis, tot un camp, hem menjat un bon grapat de maduixes de bosc, hem vist una serp a prop de la riera, molts ratpenats penjants del sostre de Sant Miquel, moltes granotes, sargantanes, escarabats, peixos, varies Libelloides coccajus amb les ales grogues i transparents, algunes Papallona o eruga defoliadora del boix (Cydalima perspectalis)... i ens ho hem passat molt bé, en la millor companyia.
Salut i Cames!!
Waypoints
Train stop
Religious site
1,368 ft
Ermita de Sant Salvador d'Aiguafreda
Vikipèdia diu: Sant Salvador de l'Avencó és una església del municipi d'Aiguafreda (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És una capella orientada a ponent d'una sola nau i presbiteri de planta rectangular. L'absis presenta a l'exterior una disminució d'amplada que fa aparentar la construcció com de dos cossos coberts amb una volta apuntada. Les antigues obertures, actualment tapades, foren tractades amb senzillesa. Els murs exteriors són fets amb carreus quadrejats i els angles, la porta i el portal de ponent, doblement aixamfranat, amb còdols ben treballats. L'antiga porta orientada a migdia es troba actualment tapada. Història El primer document de la capella data del 2 de setembre de 1309. Hi ha altres notícies referents al llegat de la capella dels anys 1384, 1402 i 1440. En un document del 1608 es constata l'administració de la capella per part dels obrers, mentre que en un document de 1690 ja té un administrador. Al segle XV es va restaurar el campanar d'espadanya que actualment ha sofert una altra restauració, força malaurada. Sembla que al segle XVI es va aixecar el cor i es va haver de tapar la modesta portalada de migdia. Ha sofert diferents restauracions, la darrera portada a terme per veïns i estiuejants. JUN-20 7:45:11
Mine
Bridge
Lake
Dead-end street
Intersection
Religious site
1,929 ft
Ermita de Sant Miquel de Canyelles
Viquipèdia ens dir: Sant Miquel de Canyelles és una església del municipi d'Aiguafreda (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció La planta rectangular presenta una reducció en la zona de l'absis, també de planta rectangular. Un arc triomfal separa el presbiteri de la nau. La porta d'accés és situada a migjorn, amb un arc de mig punt molt senzill. Hi ha una obertura en forma de creu al mur de llevant i una altra rectangular al de ponent. La nau és coberta amb volta de canó. Teulada a dues vessants. El carener, damunt l'arc triomfal, fa pensar en un doble procés de bastida de l'edifici. És típica la volada del carener amb lloses en degradació. Història La primera documentació de la capella data de l'any 1309. La denominació de Canyelles ve del mas així anomenat que s'aixecava no lluny de Sant Miquel. El 1703, J. Serra de l'Arca es preocupà de fer restaurar les parets i la volta. 23-NOV-13 9:11:02
Mountain hut
River
Ruins
Waterfall
Photo
Religious site
3,166 ft
Ermita de Sant Cebrià de la Mora
Viquipèdia ens diu: Sant Cebrià de la Móra Sant Cebrià de la Móra és un edifici religiós del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Església romànica orientada a ponent, construïda amb pedra rogenca local. La part central és el cos primitiu, amb nau de quatre trams de volta apuntada i absis de casquet semiesfèric a l'interior i de planta semicircular a l'exterior, amb una finestra. Portalada de mig punt, del 1722, amb dues pedres allargades en funció de brancals. La coberta de la façana segueix la forma arrodonida. Dues capelles laterals tardo gòtiques, vers 1580, de volta de creueria, amb columnes rodones als angles de la nau principal. La capella del Nord té uns capitells senzills a les arrencades dels arcs, i a la del Sud no en té. El campanar, situat a l'angle Nord-oest, du gravada la data 1799 en una pedra. És quadrat, amb dos forats de campana. S'hi accedeix per una porta oberta a la capella Nord. L'escala està trencada a mitjana alçada. A la dreta de l'absis s'obre la sagristia, que per fora anivella els murs Sud i Oest, anant a buscar el mig de l'absis. Té restes d'uns armaris a la paret, i d'un rentamans. Té una finestra oberta al Nord. A l'absis es veuen les restes d'uns encaixos a la paret que podrien correspondre a un retaule des de terra fins a 3,3 m d'alçada. L'ara de l'altar és una làpida funerària d'època moderna, força llegible. A banda i banda de l'entrada, i fent cantonada amb les capelles, s'obren sengles altarets a la paret, amb un petit taulell sobresortint 40 cm, a 90 cm d'alçada. A la banda Nord i just al costat de la porta principal, una obertura elevada dóna pas del campanar al cor, desaparegut, que reposava sobre un arc pla, les restes del qual es veuen a sobre la porta en tota l'amplada de la nau. A sota d'aquest pas, un armari. Història La Móra és un topònim que data entre els anys 898 i 917, fent referència a la vila del mateix nom, de cases disperses. L'església de Sant Cebrià és documentada el 1099. La parròquia tenia cinc famílies el 1515 i el 1686 el doble. El 1782 n'arribarà a tenir 12. 06-JUN-20 12:03:18
Door
Religious site
2,920 ft
Ermita de Sant Isidre de la Figuera
Francesc Roma Casanovas ens diu: PATRIMONI EXISTENCIAL Francesc Roma i Casanovas SANT ISIDRE DE LA FIGUERA L’ermita en si és un edifici de 5 m de façana per 6,80 m de fons, orientat al sud-est, amb teulada a dues aigües d’eix perpendicular a la façana. Té adossada una sagristia de 3 m d’ample per 6 de fons. Està coronada per un petit campanar d’espadanya, actualment sense campana, situat just a sobre de la porta principal. L’edifici té unes cantonades treballades i sobta el fet que, al sostre de lloses, hi apareix una xemeneia. La sagristia té una petita finestra a la banda oest. La porta de l’ermita és de llinda plana, sense cap inscripció i fa 1 m d’ample per 1,80 m d’altura. Al davant de l’ermita hi ha un padró amb una creu de construcció recent; aquest padró duu gravada la data de 1779 a la base. En fotografies antigues s’aprecia un rellotge de sol a la façana de l’ermita, just a sobre de la porta. El creixement de l’aristocràcia dels masos té a la Móra una expressió molt clara en la construcció, a principis del segle XVII, de l’ermita dedicada a sant Isidre, propietat de la Figuera. Sant Isidre (Madrid, 1082-1172) va ser beatificat al 1619 i canonitzat al 1622; la seva popularització es pot vincular al creixement del poder dels masos durant el segle XVII. D’aquesta manera la seva figura es va associar a la protecció del món agrari i, a partir de la seva canonització, el seu culte s’expandeix per la nostra terra: a Centelles, l’any 1620 ja es constata una processó en la seva diada a Santa Maria Savall, i a la quaresma de 1625, “(…) ses posada y dita la primera missa ab un quadro gran de pinzell <> altar de S. Isidro pages”. Set anys més tard (1632), Damià Bolló escrivia unes Cobles de S. Isidro pages on es deia “De pedra, neula, y tots mals sempre foreu advocat, y quant sia necessitats feu fugir los temporals fins las Bruxas infernals vos tenen molt gran temor”. No deixa de ser curiós que el moment de màxima expansió d’aquest culte coincideixi amb la gran persecució de bruixes, segurament perquè, com hem mostrat en un altre lloc (Roma, 2011), ambdós fets responen al mateix context sociecològic. Continuant amb l’expansió del culte al sant, diguem que al 1631, a Vic, es funda la confraria del Bon Succés, que originàriament va triar sant Isidre com a patró, però ni el bisbe ni els consellers ho varen autoritzar “per averhy confraria en la Pietat y lo tenen per patró” (Capdevila, 1931; 35). A Viladrau, al 1638 es feia una processó i un ofici votat en honor del sant i a Sant Fruitós de Balenyà, en una visita del 2 de setembre de 1759, es parla de les capelles de sant Isidre i del Salvador, “nuebamente fabricadas”. A Malla, al 1760, es feia una processó en honor de sant Isidre que apareix consignada a la consueta de 1760. Tradicionalment es diu que la capella de la Figuera va ser construïda al 1625, però malauradament no ens ha estat possible recuperar el document que segons Antoni Pladevall (1965) donava permís a Pau Figuera per a l’erecció d’aquesta capella (3 de febrer de 1625). Segons el mateix Pladevall, però, en aquell moment ja s’hi celebrava. En qualsevol cas, aquesta capella es trobaria al nord-oest del mas, en un lloc anomenat prat de les Saleres i hauria estat erigida en un moment prou primerenc de l’extensió del culte a sant Isidre en la nostra terra. S’ha de dir, però, que la documentació de l’arxiu episcopal de Vic suggereix que aquesta capella ja existia anteriorment. Segons la consueta de 1620, redactada per Joan Pratnarbonès, a l’església de la Móra se celebraven unes misses en record de Pau Figuera i el rector les podia fer tant a la capella de Sant Isidre com a l’església parroquial: “lo Rector de Sant Cypria te llibertat de scelebrar (sic) las missas sobra ditas en la parrochial de St. Cypria ho en la capella de St. Isidro tot en son lloch tot lo sobra dit per lanima de Pau Figuera condam y per los seus benefactors.” La missa per Magdalena Figuera, alias Carnera, que es fa “en la capella de St. Isidro de la casa de la figuera”. Hi ha força evidències per pensar, però, que aquesta consueta seria una mica posterior a la data que suposadament es va redactar. Això no treu, però, que la documentació indiqui la llicència per a construcció dugués la data del 20 d’abril de 1626 i que fou concedida a rector Joan Pratnarbonès. Aquell any, el mateix rector en va beneir la campana i per la diada de Sant Isidre (15 de maig de 1626) la capella va ser beneïda pel rector de Seva. Amb el pas del temps aquesta capella va anar adquirint renom i s’hi va arribar a celebrar un aplec. Aquest aplec va esdevenir amb el pas del temps una de les grans festes de la parròquia , que atreia a gent de tota la rodalia. Mostra de la seva importància és que, a la Figuera, “Per sant Isidro de 1766 hem mort una borrega que ha pesat 9 lliures 2 tersos”. Al 1730 s’escrivia: “En esta parroquia ço es a la casa de la Figuera hi ha una capella sots invocació de St Isidro confesor, Patró dels pagesos la qual es de gran consuelo per las tres principals casas de la pª per fer la estació de la butlla (…) y a la fi de ditas missas, las quals se celebran per las animas que als benefectors tenian obligació, y per la conservació, y augment dels fruits de la terra (…)”. També s’hi deia que al final de la missa es cantaven els goigs de sant Isidre. “Esta consuetud io lahe alcançada mes de vint anys an deixat de aplegar que diuhan no si trobava cosa no se si exa es la causa.” Com es veu, aquesta ermita permetia la protecció de la pagesia i dels productes del camp, per això ens sembla rellevant que s’hi fessin benediccions en dies com Sant Pere Màrtir, 29 d’abril, quan es beneeix l’olivera, i el dia de Sant Llop, el primer de setembre, on es beneeix el pa, vi i blat. Sembla que la importància d’aquestes celebracions hauria estat apaivagada pel rector Di Pratnarbonès per evitar que l’increment de la seva popularitat no resultés en perjudici de l’església parroquial. De fet, sembla que es captava més pels bacins de la capella que no en la parroquial. L’any 1781, s’autoritzava el prevere Vicenç Balmas perquè fes missa a la capella de Sant Isidre els dies que volgués “(…) y evitarle con esto un trabajo que le cueste la vida, como poco ha le sucedio darse un golpe iendo a la Parroquial; y el Rdo Rtor podra decir las dos misas, sino hay otro sacerdote en su Parroquia”. 06-JUN-20 13:56:07
Archaeological site
Fountain
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Hola Capita Haddock, he gaudit molt d'aquesta sortida, no es la primera vegada que faig alguna de les teves rutes..
Aquesta vall del Montseny en faltava per fer-la i m'ha agradat força, al fer-la en un dia feiner (estic en ERTE), no m'he trobat a ningú, tan sols als habitants del can Clot, a dalt de tot tocant a St. Cebrià.
Com estàvem en Fase 2 hem anat al limit de la zona sanitària, meix mal que avui ja podem tornar a bellugant-se sense restriccions.
Moltes gràcies per compartir aquestes petites joies del nostre entorn.
Salut i ha cuidar-se.
Pdt. per si mai has anat per la zona.... la passada setmana vaig anar al altre extrem de la zona sanitària, al costat de St.Sadurni d'Anoia, vaig fer la ruta de:
Cabrera D’Anoia - 6 Salts d'aigua: Capellans, Rector, Cargol, Cups ,Font Fresca, Mala Dona
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/2020-06-13-cabrera-danoia-6-salts-daigua-capellans-rector-cargol-cups-font-fresca-mala-dona-50943490
Si es possible s'ha d'intentar de fer ara que hi ha aigua als torrents.... els salts d'aigua valen la pena.
Gràcies per compartir els teus comentaris Guillemalt, i molt agraït per la teva recomanació. Fa uns mesos vaig caminar per la Pobla de Claramunt, és una zona que no conec i em cal trescar-hi més sovint. Fa anys que em moc en transport públic sempre que puc, i crec que arribar a Canaletes em serà un xic complicat, em caldrà aprofitar un dia amb cotxe ;-) però ja tinc anotada la ruta.
Salut i Cames!!
Tinc feina per dos dies, bona currada existencial!!
Salut amics
Amic Montagut, tant i tant em va agradar tornar per aquests paratges que no vaig poder deixar de repetir... però amb una bonica variant.
Salut i Cames!!