Sant Salvador de les Espases, Puig Cendrós i Turó del Ros ( 3 cent cims) des de Vacarisses-Torreblanca

Aquesta es una ruta que comença a Vacarisses-Torreblanca. Hi vaig arribar des de Barcelona en cotxe ( uns 40 minuts) deixant-lo aparcat a uns 400 metres de l'estaciò de ferrocarril. Per tant es podría fer perfectament desplaçant-se en tren des de Barcelona o des de les poblacions per les que passa aquesta línea de rodalies. De fet la meva primera opció, quan fa unes setmanes vaig dibuixar la ruta, era la d'anar a Vacarisses en tren; després la calorada que ha fet aquest mes de juny em va fer aparcar-la, no fos cas que quedés desfet com els gelats amb la calor. Com que aquesta setmana la calor ha afluixat he decidit probar de fer-la. Volia començar molt d'hora per evitar al màxim les hores de més alta temperatura però al final vaig ser incapaç de començar abans de 2/4 de vuit i a més el meu ritme va ser més baix del previst. Total que malgrat que feia menys de 30 graus vaig patir calor.

L'objectiu era fer 3 Cent Cims de la zona, zona desconeguda per a mí. Cercant entre les rutes de Wikiloc no en vaig saber trobar cap que passés pels tres cims; per tant vaig dibuixar una ruta, mirant de que no em fiqués en llocs a om em quedés tallat. Vaig anar agafant idees de rutes que veia que feien troços del que jo pretenia i amb aquesta " matèria prima" vaig aconseguir que resultés una caminada sense quasi errors i que, en general passa per llocs força accesibles.
Els únics inconvenients de la ruta son la seva llargada, 21 km., i el seu desnivell, 1000 metres. Hi ha troços llargs de pista i troços de corriol. Les pistes, en general estàn en molt bon estat i s'hi camina força bé; els corriols tenen una mica més de dificultat però tampoc en tenen massa. El que passa es que puges i baixes continuament i això es el que cansa.
Jo vaig decidir anar primer des de Vacarisses cap a Sant Salvador de les Espases perquè els primers km. en aquesta direcció tenen poc desnivell i van per pista ample de manera que les cames es van escalfant de maner progressiva, sense patir tant com, de ben segur ho haguessin fet d'haver començat per pujar al Turó del Ros. Les vistes de Montserrat mentre es va pujant cap a Sant Salvador son molt boniques. A dalt del turó punxagut de Sant Salvador hi ha una capella que està documentafa des del segle XIV. Pel que sembla, la capella està oberta els dijous i els divendres. Avui, estava tancada i aixó m'ha dificultat l'accés al punt més alt de l'espedat. Des de la capella s'hi pot pujar per una porta del darrera seguint uns quants esgraons. Avui la porta era tancada pel que ha tocat grimpar una miqueta per accedir-hi. La grimpada de pujada no té cap dificultat però la de baixada ja demana una mica més d'atenció. Les vistes des d'allà dalt son molt boniques, estic a tocar de Montserrat.
Des d'aquest punt comença la baixada que em va portar a un torrent ( crec que el de l'Afrau). Des d'allà toca pujar de nou caminant en paral-lel a les muntanyes de l'Afrau fins arribar al Pla del Fideuer. Vist el desnivell sobre el mapa no sembla una pujada massa forta però a mí s'hem va fer feixuga. En canvi el sender que porta al segon cent cims del dia, el Puig Cendrós, no em va cansar. El Puig Cendrós no té cap element que el fassi especial però les vistes de Montserrat, de sant Salvador de les Espases i en general de la zona que envolta el cim, son força boniques. Vaig baixar per on havia pujat fins tornar al Pla del Fideuer i des d'allà vaig tornar a pujar de manera sostinguda fins arribar a la Creu de Saba, cim que es troba sota mateix del Puig Ventòs ( cosa que he descobert ara mateix al fer la descripció de la ruta) i que marca un dels límits municipals d'Olesa de Montserrat. Les vistes des d'allà dalt son precioses i aquest cim al menys té una cosa que el fa especial, la creu de ferro.

Des dela Creu de Saba vaig anar baixant fins arribar a l'altura del Restaurant de Mas Mimó. En la baixada tenia quasi sempre a la vista l'imatge de la bonica Carena de Torrella.Un cop a Mas Mimó vaig haver de passar per sota de la C16, la BV1211 i la línea fèrria a més del Torrent de la Torre. Passat el Torrent comença la pujada al Turó del Ros ( tercer Cent Cims del dia) quasi sempre per una pista molt ample i que no presenta cap mena de dificultat. Tot i que la temperatura no era massa alta, aquesta pujada, sense cap ombra, s'em va fer pesada i em va castigar físicament. El Turó del Ros amb la caracteristica antena de comunicacions que el corona tampoc té cap mena de gràcia però permet gaudir d'unes bones vistes del territori. El començament de la baixada cap a Vacarisses Torreblanca passa per un corriol molt bonic, cobert de vegetació que em va servir per refrescar-me una mica. Fins al punt d'arribada no hi ha res més a destacar tret d'un punt on cal travessar la BV1211. I

En resum, ruta llarga amb 1000 mts de desnivell que ofereix unes magnífiques vistes en quasi tot el seu recorregut, que combina pistes amples i còmodes amb corriols que ofereixen una mica més de dificultat. Es un recorregut trencacames que no recomano fer en aquests mesos d'estiu perqué té moltes zones a on no hi ha cap mena de protecció devant del sol