Sant Salvador/Gelida - CASTELL DE SUBIRATS - Lavern

Sant Salvador/Gelida - CASTELL DE SUBIRATS - Lavern

Excelent ruta per anar a peu de l'estació de ffcc de Gelida a l'estació de ffcc de Lavern-Subirats per uns senders ben macos i perfectament arreglats, passant per les tipiques vinyes del Penedès i per una zona montanyosa amb uns boscos amb sombra i molt frondossos. Encara que una part del recorregut es per asfalt, al travessar nuclis de població com les urbanitzacions de Casablanca i Can Rosell, o alguna tram petit de carretera. El recorregut es fa bastant distret i variat. També passem a visitar el Castell de Subirats den d'on es divisa una excel·lent panoràmica entre Montserrat i Sant Sadurní d'Anoia.

El Castell de Subirats és un esplèndid mirador sobre el Penedès i les muntanyes de Montserrat.

Fou un dels primers castells construïts a inicis dels segle X quan Sunyer, comte de Barcelona, inicià la conquesta del Penedès als sarraïns. El castell de frontera, amb una imponent torre de 19 metres d’alçada i l’església romànica de Sant Pere del Castell, avui Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, són el testimoni de les històries que s’amaguen fins que la fortificació pervisqué, acabada la Guerra dels Segadors (s. XVII).

Subirats és un dels castells més antics del Penedès. De fet, és el primer castell de la comarca documentat històricament.

El 917 consta com a residència del vescomte de Barcelona, Ermerand, i del seu germà Odalard. L'indret era un territori acabat d'aprisar, en el qual reberen terres els monjos de Sant Cugat. La família vescomtal posseí el domini del terme durant tot el segle X.

Al principi del segle XI en tenia la potestat Geribert, fill del vescomte Guitard. Ermengarda, la seva muller va heretar la fortalesa i ella mateixa l'any 1030 la cedí en el seu testament al seu fill, d'aquesta manera els Santmartí passen a senyorejar el castell. D'aquesta fortalesa en sorgí una família de castlans vassalls dels Santmartí coneguda des de la segona meitat del segle XII.

Durant els segles XIII i XIV, el domini eminent del castell estigué en mans de diverses famílies, fins que el 1372 Pere el cerimoniós vengué el terme a Ramon Alemany de Cervelló, família que el conservà fins al final de la guerra contra Joan II. A causa de la infidelitat dels Alemany de Cervelló envers la corona durant la guerra civil catalana (1462- 72), el rei Ferran II, el 1493, va incorporar el terme al patrimoni reial. Aquest mateix monarca, però, va alienar el castell a favor de Miquel- Joan Gralla, mestre nacional de Catalunya i ambaixador del rei.

Tanmateix, pocs anys més tard el terme passà a la corona definitivament. Els Gralla, continuaren, però, conservant alguns drets al terme.

Aquest castell fou fet enderrocat durant la guerra de Separació pel marquès de los Vélez.

L'església de Sant Pere apareix documentada des de l'any 917, data en que era dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Joan. Fou parròquia del terme de Subirats fins al 1930, quan restà convertida en santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, perquè l'any 1726 hi havia estat traslladada la imatge que es venerava a la capella que hi havia a la font de la Salut, al peu del castell.

Fonts:
http://www.turismesubirats.cat/directori/el-castell-de-subirats/
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-subirats-alt-penedes/