Sant Simplici (110 m.) - Tarragonès - 100 cims

Zona d'aparcament a l'accés a la Pedrera del Mèdol.

Porta giratòria per accedir al Camí del Mas de Cosidor.

Porta giratòria per accedir al Camí del Mas de Cosidor, en alguna cartografia hi està indicat com a camí del Mas Vell.

Plaça Pedrera del Mèdol

Pedrera del Mèdol. Lloc d'interès cultural o històric, Patrimoni de la Humanitat Monument d'època romana que destaca per la seva espectacularitat, amb una impressionant agulla o obelisc de pedra que es conserva al centre de l'explotació, testimoni dels treballs d'extraccions que s'hi van fer. La pedrera romana del Mèdol es troba a nou quilòmetres de Tarragona, tocant a la Via Augusta, i és fàcilment accessible. Monument d'època romana, es tracta d'una gran pedrera que, com les principals pedreres tarragonines, va ser destinada majoritàriament a l'explotació de pedra calcària. De la pedrera del Mèdol se'n van extreure uns 50.000 metres cúbics de pedra calcària que era de colors daurats i estava fossilitzada, en gran part. L'element més emblemàtic del conjunt arqueològic és l'anomenada agulla del Mèdol, d'uns setze metres d'alçària, que es conserva al centre de l'explotació, testimoni dels treballs d'extraccions que s'hi van fer. El clot del Mèdol, per la seva banda, reuneix unes condicions acústiques especials que van ser aprofitades durant les primeres dècades del segle XX per celebrar-hi concerts i audicions. El conjunt del Mèdol té un gran atractiu, en part també gràcies a la riquesa ecològica i la vegetació, amb què s'aconsegueix un contrast amb els colors de les diferents tonalitats dels talls de pedra. Pel que fa al trasllat dels blocs de pedra cap a la ciutat, es feia o bé a través de carros, per la Via Augusta, o bé mitjançant vaixells. L'accés al monument és gratuït, des de l'AP-7. Gestionat pel Museu d'Història de Tarragona (MHT) es pot visitar per lliure i organitzen visites autoguiades per a centres educatius. FONT: Catalunya.com

Entrada a la Perera del Mèdol.

Mirador de la Pedrera.

Continuem per l'esquerra.

Mirador

Girem a l'esquerra, pista avall.

Girem a la dreta.

Girem a la dreta seguint els senyals grocs.

Sant Simplici (110 m.)

Sant Simplici és una muntanya de 111 metres que es troba al municipi de Tarragona, a la comarca catalana del Tarragonès. En el cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 269138017). FONT; Viquipèdia En aquesta ubicació s’alçava una torre de guaita circular, datada de l’època medieval, feta de pedra i morter que està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Segurament va ser utilitzada per alertar de l’arribada dels pirates als masos i poblacions de l’entorn, o pels vigilants dels comptats de Barcelona que frenaven l’Al-Andalus, o fins i tot per algun soldat durant la guerra dels Segadors. I car, l’indret és un magnífic mirador que domina un bast territori. La vista és magnífica, des d’aquí podrem veure en totes direccions paisatges propers i llunyans. A prop tenim la pedrera romana del Mèdol, masies fortificades com el Mas Cosidor i el Mas Sorder, barraques de vinya i terreny càrstic arreu. A mitja distància veiem el port de Tarragona d’incessant activitat, el Castell d’Altafulla, el de Tamarit i el de Torredembarra. A la llunyania ens tanca el paisatge la Serra de Prades, Els Ports de Tortosa Besseit ben lluny i la Serra de Pàndols. FONT:NaturaLocal.net

Girem a l'esquerra.

Girem a l'esquerra.

Continuem per l'esquerra.

Mas de Cosidor

Mas de Cosidor, ubicat en una vall a l'oest del turó de Sant Simplici, en zona baixa i terres fèrtils, junt al barranc de la Móra. Es tracta d'un gran mas que conserva l'edifici central i ampliacions posteriors de difícil datació. La torre s'ha de situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII, formant part de la línia d'instal·lacions d'aquestes característiques de la zona del Baix Gaià que tenien comunicació visual entre elles. MAS DE COSIDOR. Està situada en una vall a l'oest del turó de Sant Simplici, en zona baixa i terres fèrtils, a la vora del barranc de la Móra. Es tracta d'un gran mas que conserva l'edifici central i ampliacions posteriors de difícil datació. Presenta una estructura de planta baixa més dos pisos, però actualment només en resten les parets exteriors i dos arcs de pedra. El cos central (d'uns 15 per 20 m), que és també el més antic, és una construcció amb basament de maçoneria i murs de tàpia en la qual destaquen la porta principal, amb brancals i arc de carreus i un mínim de dos grans arcs apuntats i un de mig punt a l'interior. Cal destacar els magnífics grafits dibuixats a l'arrebossat d'algunes parets (segles XVII-XIX). Dins el corral hi ha tres edificis auxiliars, un dels quals adossat a la torre. A l'exterior es veu una cisterna i un altre edifici auxiliar de maçoneria arrebossat, amb el sostre enfonsat i sense gaire interès. Malauradament, l'abandonament que ha patit aquest mas en els darrers anys ha provocat el seu ensorrament. Després de l'espoli de teules van caure els trespols i part dels murs. Fa uns anys (2002) es va ensorrar la façana principal, un esfondrament que va arrossegar també la portalada principal de pedra picada, i en el seu estat actual és difícilment recuperable. Els grafits també s'han perdut. Pel que fa a la torre, darrerament han aparegut grans esquerdes a la part superior de les cares oest i nord (aquesta darrera és la que recolza en el mur de tàpia del mas). Si no s'hi posa remei urgentment, aquesta magnífica torre tindrà el mateix destí que el mas en pocs mesos. TORRE DEL MAS DE COSIDOR. Entre els edificis destaca una torre quadrada amb un edifici adossat de planta rectangular. La torre amida 4 x 4 metres i uns 70 cm d'amplada dels murs. L'aparell és de maçoneria, amb els angles reforçats i les obertures emmarcades per carreus. Destaca el fet que la part inferior de la façana oriental és de tàpia, perquè és en realitat part de la façana del mas; és a dir, que la torre va ser aixecada posteriorment al mas. Trobem una porta a la planta baixa, de llinda, que comunica amb el mas. Al primer pis hi ha una altra obertura similar que comunicava amb la cuina del mas. Ambdues obertures estaven defensades per un matacà que es troba a la part superior oest de la torre. Un altre matacà, obert al mur meridional, defensa l'entrada del mas situada al costat de la torre. La distribució interior de la torre és de planta i tres pisos. La planta baixa no tenia comunicació directa amb les superiors i se’n conserva la volta de canó original. La resta de plantes es comuniquen entre si mitjançant escales d'obra. Aquestes escales serien més tardanes, ja que la comunicació original seria, com a la resta de torres conegudes, mitjançant escales de fusta. La part superior de la torre, que originalment devia ser plana, presenta teulada a dues vessants i ha estat utilitzada com a colomer. Algunes gàrgoles servien per evacuar l'aigua del terrat. Un seguit de finestres es troben obertes als murs de la torre. Són petites i quadrades, emmarcades per carreus. Just al carreu inferior de cadascuna d'elles s'obre una espitllera, com també d'altres obertes a la part superior de la torre. Altres finestres, entre les quals n'hi ha dues amb arquets apuntats, són recreacions neogòtiques modernes.

Girem a l'esquerra i continuem pel camí del Mas de Cosidor.

Girem a l'esquerra i continuem pel camí del Mas de Cosidor seguint les indicacions del senyal vertical.

Continuem per la dreta.

Continuem per la dreta.

Girem a l'esquerra.

Girem a l'esquerra seguint indicacions senyal vertical.

Seguim recte.