Sant Simplici i El Mèdol des de la Riera de Gaià

𝗘𝗹 𝗠è𝗱𝗼𝗹 𝗱𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗥𝗶𝗲𝗿𝗮 𝗱𝗲 𝗚𝗮𝗶à.

Ruta circular des de la Riera de Gaià passant per:
- Sant Simplici (4.4 km)
- Mas de Cosidor (6.2 km)
- El Mèdol pedrera romana (7.5 km)
- El Castellot (10.4 km)
- Pont sobre el Gaia (11.5 km)

Va arribar el diumenge i va tocar sortir amb la colla, aquest cop vam ser nou, un èxit, ens anem fent grans, bé potser ja ho som.
Ens en vam anar a la Riera de Gaià i , com sempre vam començar anant a fer un mos al bar, aquest cop va ser el Casal Rierenc, just entrar vam entendre perquè ens va ser difícil aparcar, el lloc estava ple d’esmorzadors i les neveres estaven plenes de costelles de vaca vella que devien fer un quilo cada una, vaja un lloc per professionals de la forquilla. Lo nostre va ser més senzill, lo bocata que cada ú és porta, un beure i un cafè, aixì a seques.
Quan ens vam espolsar les ganes de parlar ens vam posar en marxa. Ens esperava un dia ventòs i ennuvolat, que mica en mica és va tornar assolellat i força agradable.
Primer vam trescar per uns quants horts que ja havien donat el seu fruit i desprès turons amunt pel mig de garrofers i oliveres, i com no alguna barraca de pedra seca amb prou interès per visitar-la. Anàvem enfilant-nos i davant nostre a la llunyania va apareixè el mas d’en Sorder, una edificació força singular i ben conservada. Anant pujant vam fer cap a Sant Simplici, un mirador amb bones vistes, de la zona de TAmarit i Altafulla, però sense cap mostra religiosa tal i com és podia esperar pel nom.
Ara tocava baixar cap el mas de Cosidor, aquest mig enrunat, tot i que la torre és Bé Cultural d'Interès Nacional. és un mas amb diverses edificacions, fortificat, amb església, vaja pensat per la defensa que s'ha de situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII, formant part de les instal·lacions d'aquestes característiques a la zona del Baix Gaià que tenien comunicació visual entre elles.
Desprès ens vam dirigir cap el Mèdol, pedrera romana de la que és va extreure la pedra per la majoria de construccions importants de Tarraco i que conserva una agulla al mig que mostra la fondària i importància de l’extracció en una època prou llunyana.
Més endavant hi ha una pedrera actual, evidentment no és pot comparar, les eines extractives han canviat molt. Allí van trobar força recer per dinar i aixì ho vam fer.
Ara ja tan sols quedava arribar-nos al Castellot, o castell de Montoliu, un altre fortificació d’aquesta terra de frontera què va ser el Gaià, ara també en estat ruïnós.
El diumenge s’anava acabant, tornats a la riera volíem fer una cervesa, però estava tot tancat i no va poder ser. Què hi farem? Ja ens veurem el mes que ve.