Sant Valentí i Sant Andreu de Socarrats des de Llocalou. La Vall de Bianya

La muntanya de Sant Valentí, que és la continuació de la serra de Sant Miquel del Mont, s'estén d'est a oest i separa la Vall de Bianya de la cubeta olotina. A la cara nord, la que dona a Bianya, hi trobem una fageda molt espessa i obaga, amb torrents i barrancs que baixen abruptament cap a la vall. Una munió de pistes de bosc que sobtadament s'acaben i que de vegades continuen com corriols força enverdissats, fan de la caminada una aventura inoblidable. És una muntanya sovint perdedora, però plena d'encant; la fageda en estat pur. Primavera i tardor son les estacions més reeixides de colors i de perfums.

Nota: alguns trams de la ruta passa per corriols embrossats i pistes amb arbres caiguts des del temporal Glòria o anys posteriors. A l'abril del 24 s'ha pogut fer la ruta, però algun tram es pot perdre definitivament en pocs anys si no hi ha manteniment.

INICI I TECA
La ruta comença a Llocalou, un petit agregat a la Carretera N-260 del municipi de la Vall de Bianya, a tocar de La Canya. Actualment hi ha dos restaurants amb pàrquing. El restaurant Ca l'Adela és un bon lloc per esmorzar abans de començar i Ca la Nasia un bon lloc per dinar en acabar la ruta.

ITINERARI
La ruta circular des de Llocalou passa pel Mirador d'en Savalls (2.5 km), pel cim de Sant Valentí (2.8 km), per Can Rotllat (3.2 km), pel mas de Ventolà (6,1 km) i per l'Església de Sant Andreu de Socarrats (8.4 km)

Sortim de Llocalou en direcció sud, cap a la muntanya, per un camí al costat del restaurant de Ca la Nasia. En arribar al bosc (wp01), comença la pujada per pistes força abandonades. Al wp04 cal anar amb compte i seguir a la dreta i al wp05 seguir la pista del davant. Al wp07 a la dreta i al wp08 deixem el camí principal per seguir el corriol que puja a l'oratori, que hi arribem en pocs minuts.

L'oratori de Sant Valentí (wp09) està situat al cim d’un pujol i va ser restaurat gràcies a les famílies Nadal i Solà-Morales. La imatge és obra de l’escultor Modest Fluvià. Antigament s'hi feia una processó, però no consta que avui en dia se'n facin.

Baixem fins al camí principal i de seguida trobem les runes de Can Rotllat (wp10), un antic mas a tocar del turó. Al cap d'uns 150 metres, (wp11) tornem a deixar el camí principal per arribar al cim de Sant Valentí. No hi ha camí fresat, però es fàcil d'anar-hi. Caminem al costat de la tanca, que la tenim a la dreta. El cim no sembla un cim (wp12); és arrodonit, poca visibilitat degut als arbres, unes pedres...vaja, és una mica frustrant. Baixem per l'altra banda, pel mig del bosc, fins a retrobar el camí principal.

Arribem al Mas Ventolà, un conjunt d'edificacions potent al mig de la serra. Al wp13 seguim recte. Aquí el camí és una mica perdedor, doncs hi ha terraplens que semblen camins. S'ha de tirar sempre cap a ponent, no cap al nord. Al wp14 trobem una "porta" ben curiosa feta de dos palès verticals. Una convidada a no entrar a la propietat privada del Mas...però nosaltres en sortim, en aquest cas.

Al wp15 trobareu una cruïlla important. Mirant al nord, el camí de l'esquerra, marcat amb pintura groga, porta a l'Hostalnou de Bianya. És un camí preciós de fer, però en allunya excessivament del punt final de la ruta. Un cop a l'Hostalnou es podria anar a Llocalou per la via verda de Bianya, al costat de la carretera, però hi ha força soroll. Nosaltres anem pel camí de la dreta i així anem tancant la circular.

La pista acaba de cop al cap d'1 km aproximadament. Trobareu un petit corriol a ma esquerra (wp16) degudament senyalitzat amb una fita. Aquest corriol de bosc està força embrossat i cal anar amb cura de les esgarrinxades Al wp17 torna a començar una altra pista de bosc fins al wp19 que s'acaba de nou. Seguim pel corriol en forta pujada. Al wp20 a l'esquerra, al wp21 a la dreta i al wp22 arribem a una clariana que és una cruïlla de camins i amb una senyal de "prohibit el pas" penjada d'un arbre.

Anem avall per la pista pocs metres, fins a trobar a ma esquerra el corriol amb fites (wp23) que baixa pel barranc Clot de Fonals i arriba a Sant Andreu. Val a dir que aquest corriol té algun tram de forta baixada i pot ser relliscós. L'alternativa es seguir la pista, que mes o menys en paral·lel i a ma dreta, arriba al mateix lloc.

Sant Andreu de Socarrats (wp25) és una església romànica del s XII situada al vessant nord de la Serra de Sant Miquel del Mont i en mig d'un paratge de gran bellesa natural i és una de les 15 esglésies romàniques de Bianya. Del tot aconsellable fer la ruta de les 15 ermites de la Vall de Bianya. Per a més informació:
https://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/esglesies

Seguim rectes cap a la carretera N-260, la travessem (wp26), girem a la dreta i enfilem el camí cap a Llocalou, on donem per acabada la matinal a la muntanya de Sant Valentí.
Bona ruta