Sant Vicenç de Castellet: Sant Jaume de Vallhonesta i antic Hostal pel camí dels Maquis - Masies i Sant Pere de Vallhonesta.

Avui fem un itinerari circular senyalitzat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que transita pel sector oriental del terme de Sant Vicenç de Castellet, amb inici i final al camí de Vallhonesta.
Anem a Sant Vicenç de Castellet, travessem el poble i seguim la carretera BV-1229 en direcció al Pont de Vilomara i, en arribar a la cruïlla per anar al restaurant Can Fainé girem a la dreta pel carrer que comença a continuació del carrer que va al restaurant. Seguim uns metres per aquesta pista asfaltada, en arribar a una bifurcació seguim el camí de la dreta, passem per sota de l'autopista C-16 i seguim una pista apta per tota mena de vehicles, aproximadament 1 km fins a arribar a la zona d'aparcament a on comença la ruta SL-C 61 (marques blanques i verdes) cap a Sant Jaume de Vallhonesta pel camí dels Maquis.
Anem seguint un bonic camí que puja suaument, ens anem trobant amb algunes cabanes de pedra seca i alguns trams de camí que conserva encara el seu antic empedrat.
Passem per la Balma del Sequer i el camí ens va fent girar cap a la dreta passant per sota la balma.
Arribarem a una cruïlla, nosaltres seguirem cap a Sant Jaume de Vallhonesta i quan acabem la visita tornarem fins aquí per seguir l'altre camí que ens portarà a Sant Pere de Vallhonesta.
Seguim a l'esquerra doncs i en mig kilòmetre arribem a l'ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, temple d'origen romànic i reformat el s.XV. Fins a l'any 1836 formava part de l'antic municipi de Vallhonesta, ja que aquest any es va annexar al terme de Sant Vicenç de Castellet.
Al seu costat les impressionants ruïnes de l'hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, al peu de l'antic camí ral de Manresa a Barcelona que fins a la construcció de la carretera de Can Maçana (mitjan segle XIX) va ser la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona. Traginers i viatgers s’hi allotjaven per prosseguir la seva marxa de 13 hores que separava les dues ciutats. Va ser també una important caserna i centre de defensa del camí ral i dels municipis propers durant la Guerra del Francès. Després de la guerra civil també va ser testimoni de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud. Com a mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després en ser abandonat, i treure-li les teules que algú aprofità, el seu deteriorament va ser molt ràpid. També l'afectà l'important incendi dels paratges de l'entorn que es va produir el 1985. De les runes, es pot identificar l'era enrajolada, els portals d'accés (un en direcció Manresa i l'altre cap a Barcelona), les quadres amb les seves voltes, la bassa, pedres de molí, cisternes, la cuina, banys, etc.
Un patrimoni que hauria d'estar protegit, en un país normal.
Un cop vist aquest conjunt monumental, recularem el mig km del camí de pujada fins a la cruïlla per seguir en direcció a Sant Pere.
Passem per les masies de Vallhonesta i ens apropem a visitar l'església romànica de Sant Pere de Vallhonesta que té un bonic campanar d'espadanya. Aquesta església era originàriament la parròquia de l'antic terme de Vallhonesta. Al seu costat la rectoria, que ara fa les funcions de refugi excursionista.
Retornem a la pista en direcció al cotxe i poc abans veiem el Roure del Rubió, arbre monumental afectat per l'incendi de 1985, però que encara té una part ben viva, encara que només li queda el tronc i poc més.