Sant Vicenç de Castellet - Sant Pere de Vallhonesta. Itinerari geològic al GeoParc amb en Josep Maria Mata-Perelló

Aquesta ruta ha estat un veritable plaer, malgrat les elevades temperatures aquest mes de juny al Bages, que ja és dir.

Gràcies a la nostra dèria, fa uns mesos vàrem conèixer l’existència d’una altre d’aquelles figures singulars que de tant en tant va donant el nostre pais, el catedràtic de Geologia i Mineralogia Josep Maria Mata-Perelló.

No donàvem crèdit a la quantitat de responsabilitats, tasques dutes a terme i articles publicats (per exemple, a XARAGALL o Algeps) que li anàvem descobrint gràcies a Sant Google.

I ja el súmmum va ser quan vàrem conèixer que era ell qui, darrera el pseudònim de rocpetrus, ens anava darrerament proveint a tots els wikilocquerus d’una enorme quantitat d’interessantíssimes rutes geològiques...

Així que quan vàrem saber que el GeoParc organitzava una ruta guiada per ell a Sant Vicenç de Castellet, cap allà que vàrem anar. I aquí en teniu el resultat. De debò, una fantàstica experiència.

Pel que fa a la ruta, dir que anar amb algú com ell i d’altres companys amb forces coneixements del tema, fa que tota l’estona vagis veient les coses d’una altre manera. Allà on veies només unes roques ... hi acabes veient una estructura de front deltaic, per exemple. Moltes gràcies!

Modestament, us recomanem el llibre Paisatges Geològics de la Catalunya Central, que a nosaltres ens ha obert els ulls d’una manera molt didàctica pel que fa al mar tropical que cobria aquestes terres fa uns 50 milions d’anys.

Ara bé, de manera molt específica volem esmentar la sorpresa molt agradable que per nosaltres ha representat l’església romànica de Sant Pere de Vallhonesta. Ja ens ho direu quan hi aneu. L’exterior, amb la possible pila baptismal paleocristiana, i l’interior, amb les pintures romàniques, el suport preromànic del sarcòfag i la possible i misteriosa cripta ...

I més coses ...

Que gaudiu de la ruta si la feu.
Salut i botes.
www.ambotes.com

Nota: Com diu el refranyer “Casa de dues portes, fa de mal guardar”. Així resulta que a Sant Vicenç de Castellet hi ha dues estacions de tren, la dels FFCC i la de la RENFE. I a la pàgina web per la que nosaltres vàrem conèixer de la sortida posava que aquesta començava a la dels FFCC, però per contra, en altres pàgines posava començava a la de la RENFE... Ja ens veieu 10 minuts abans de l’hora prevista a la dels FFCC ... I a que no sabeu on va començar la ruta “oficial”? Dons sí, Murphy va tornar a tenir raó, a la de la RENFE.
Sort que dos caminant més es van trobar amb la mateixa situació i, a banda de conèixer perfectament el territori, coneixien a altres persones que es trobaven amb el grup principal, així que ens vàrem retrobar tots al pont de l’autopista.
Per aquest motiu, hem mantingut en el nostre track l’estació dels FFCC com punt de sortida i arribada.
I de tornada, ens vàrem tornar a separar del grup principal passat el pont per a fer llavors aproximadament la primera part que ells havien seguit i aconseguir així que el recorregut sigui més circular.