Sant Vicenç dels Horts - Montpedrós - Creu de Querol - Puig d'Indí - Begues - Viladecans

Com en una passada ruta en que anava cap a l’est, direcció Collserola, i sortint també de Sant Vicenç vaig veure uns cartells indicant cap al Monpedrós em va agafar la idea de fer una altre dia una pujada des d’aquesta vessant cap aquest modest cim del Baix, per sort, encara no dins de l’arbitrarietat de llistes i obsessions molt llunyanes del que podria entendre’s com a excursionisme o sota el concepte que em van transmetre a mi ja fa massa temps de “fer muntanya”. Després de remirar per on començar veig que hi ha una mena de camí i passera per sobre la carretera BV-2005 i a l’hora la Riera de Torrelles, que direcció sud s’allunya de la trama urbana de Sant Vicenç. Segueixo el GR 92 en un nou tram que encara no havia fet, travesso carreres urbanitzats, tot i que al principi un corriol em permet deixar l’asfalt a l’esquerra. Més endavant ja surto a carrers però per poc temps, de seguida enllaço amb pistes de terra que perfectament senyalitzades em van portant a lloc. Arribo a la cruïlla on ja enllaço a l’esquerra amb el corriol que ressegueix el Serrat de la Torrassa, passo per una construcció circular, La Torrassa, la base d’una antiga torre. Em passo de llarg l’ara famós petroglif (per no ser tant original com fins fa poc havia estat) ja que no m’he adonat prèviament que està per allà, així que ni l’he buscat ni l’he vist. Un cap dalt, l’ermita i vistes al Baix i voltants, més lluny la torre de guaita del Turó del Tàbor, referència de cap a on he d’anar. Fins ara sempre havia arribat fis al Montpedrós des del sud, en una anada i tornada des de Viladecans, vistos els dos accessos trobo més interessant el d’avui. De totes formes acabo baixant per on sempre he pujat, fins el Coll de Can Cartró i la part alta de la urbanització Cesalpina, per on en va tocar fer feina ja fa més de trenta anys. Del Coll continuo el GR, deixant a l’esquerra el Pi de Can Cartró, avui no hi passo que encara em queda un tros de la ruta que tinc previst fer i no està la cosa per a fer marrades. De la Creu de Querol segueixo cap a l’Oest, deixant el GR que baixa a la dreta cap a Sant Climent, conec els tobogans puja i baixa que em venen, a part que recentment vaig fer l’última caminada de tarda per la zona, veient i descobrint per un cartell que existeix el Puig d’Indí, Avui enllaço, doncs, dues coses no fetes, pujar al Montpedrós per altra vessant i passar per una nova cota. Passades les pujades i baixades i el Turó del Tàbor, el desnivell s’estabilitza arribant a una petita capella dedicada (o consagrada?) a Sant Martín de Porres. Més avall, a la dreta, en un petit parc infantil hi ha una font que vaig descobrir dies enrere, cal recuperar líquids i fer una remullada que encara fa una mica de calor. A la dreta queden els carreres de la urbanització, crec de Can Güell de Torrelles i el camí que segueixo comença a tocar d’unes antenes que queden a l’esquerra. Ressegueixo un corriol estret entre les parts posteriors de les cases (atenció amb el gossos) a la dreta i en bona part un filat electrificat a l’esquerra. El corriol acaba en un petit collet i cruïlla de camins, a l’esquerra baixaríem fins a Sant Climent i davant, els dos camins poden acabar indistintament a la carena, així que com hauré de pujar el mateix per un lloc que per l’altre enfilo recte per la rampa emportlanada que segueix el camí de carena. Resseguint la carena arribi al modest i inapreciable lloc, cota, elevació, etc que rep el non de Puig d’Endí, vist! Poc gens més a dir, cal seguir ja cap a Begues. Faig un ull cap als cartells que indiquen “la Carrerada” per on potser caldrà segurament baixar algun dia més estiuenc cap a Sant Climent. Arribo a la Roca del Barret, on sembla que l’habitual es pujar i fer la foto dels... per pujar a les xarxes. Serà que aquest conglomerat vermell no s’erosiona prou per si sol, i em ve al cap l’arc que encara aguanta més amunt de l’Ermita de Bruguers, camí del Castell de l’Eramprunyà i on, tot i haver posat un cartell prohibint pujar a sobre (fet més que obvi) el personal continua pujant a fer la foto dels... Així que torno a saber on estic i surto a al carretera que ve de Torrelles, sé que hi ha un corriol per ja no tinc ganes de per pujades i segueixo la carretera fins a entrar a Begues, per la zona de la Rectoria. Com que el transport públic no és el fort de Begues, començo a pensar itineraris i formes de baixar, segueixo recte, creuo la carretera amb compte ja que tot i els límits de velocitat, sobre tot els que pugen, després de tants revolts i ciclistes agafen aquesta recta com si no hagués un demà. Altre cop a pista enfilo cap a les vinyes i Mas de les Planes, a buscar el corriol de baixada que torna a trobar la carretera i començo a baixar pels carrers semiurbanitzats que porten a Can Amat, al segon revolt recordo les llargues llaçades d’aquests carrers fins que no arribes a l’alçada del corriol de la Font de la Salamandra, me n’adono que hagués estat millor seguir pels camins de la Serra de Roca Galena i el Coll de Can Bori. A part, més avall, el canvi del traçat del GR per a evitar passar per Can Amat obliga a fer una volta innecessària. Vaig agafant camins paral·lels a la Riera de Sant Llorenç, la tancada Can Tries, passant a tocar de la bassa de laminació i la Urbanització de Can Guardiola, des d’on, com dies enrere, arribo a l’inici de la línia L86, on finalitzo la ruta d’avui.