Santa Agnès de Corona - Penya Esbarrada - es castellar - Puig d'en Joan Andreu 2019.06 (ibiza) IBP 52

Molt pareguda a sa ruta que vaig fer es diumenge passat.
Només canvia que le faig al revés, no baix a S'Illot, i continua per dalt sa penya Esbarrada per anar a n'és Puig d'en Guillem i passar per dalt es Corrals d'en Guillem.
De moment per ser juny, sa calor no está apretant massa, i aquesta ruta va per molta ombra i encara es pot fer, sobre tit sortint con avui a les 8,30 des matí.
Agafan sa carretera primer i quan s'arriba a n'és Pou de Corona agafar es cami que mos dur per dalt se ses balandres I continua fins sa penya esbarrada.
Desde aquí, per un carrerany no ben clar per sa vegetació, però amb marques de pintura anam cap es Puig d'en Guillem i fer una baixada i tenir una bona vista panoràmica des cap nono i de alguna illa de ponent. Més avall es veu és corrals d'en Guillem però que dam sa volta per pasar per un troç ben polit, per baix de sa penya esbarrada, aún persones amb vertigen tendran problemes.
Sempre per carrerany per davora sa costa arribam a n'és cruce per pujar a n'és Castellar i a n'és Puig d'en Joan Andreu.
Baixada rápida i uns 8 minuts per carretera fins arribarà n'és cotxe.


A destacar com a lloc d'interès:
Esbarrada, sa penya TOPON Indret montuós del poble de Santa Agnès de Corona, situat davall sa Talaia de Corona, a ponent del cap Negret. La part de més a llevant d’aquesta elevació es coneix amb el nom del Bisbe. [FCC] ARQUEOL Jaciment arqueològic al qual s’accedeix pel camí que parteix del poble de Santa Agnès en direcció oest i que voreja el pla de Corona, al costat dret on el camí descriu un revolt. El lloc va ser descobert fortuïtament, el novembre de 1976, per Ferran Bertazioli Riquer, que va comunicar al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera l’existència de les restes d’una construcció, aparentment antiga, a la finca de can Jordi. La prospecció arqueològica del lloc, on es varen trobar molts de fragments ceràmics fets a mà i les restes de les estructures en pedra, féu pensar que es podria tractar d’un poblat de l’edat del bronze. Dins del programa d’investigacions del Museu, es va dur a terme una primera campanya d’excavació dirigida pel director del Museu de Menorca, Lluís Plantalamor Massanet , amb la col·laboració de Jordi H. Fernández Gómez , director del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera i de l’arqueòloga anglesa Celia Topp . Les restes del jaciment estan situades a l’interior d’una franja boscosa, devora del penya-segat que constitueix sa penya Esbarrada, a 200 m sobre el nivell del mar, tot just front per front de les illes Margalides. Des d’aquest lloc hi ha una extraordinària visibilitat de la costa, des del cap d’Albarca i la punta de ses Torres al cap Negret i el cap Nonó. L’excavació ha posat al descobert les restes d’una construcció de planta rectangular feta amb blocs de pedra calcària irregulars més o menys grans, travats amb terra i pedres petites i compartimentada interiorment. Aquesta estructura es troba disposada longitudinalment i paral·lela a la línia de costa. A uns 200 m al nord de les restes excavades, tot just al tall del penya-segat, els despreniments han posat al descobert l’estructura del que podria ser un aljub excavat a la roca i referit internament que conserva a l’interior el seu rebliment. Encara que els resultats de l’excavació no han estat publicats i malgrat la troballa d’una moneda i alguns fragments de ceràmica púnica, les estructures i les restes materials descobertes a can Jordi poden correspondre a l’època medieval islàmica, si bé no es pot descartar qualsevol altra possibilitat fins que no finalitzi l’excavació i l’estudi del jaciment. [JFG]