Santa Anna i Santa Maria de Claret-Sèquia de Manresa (Santpedor-Sallent-Sant Fruitós de Bages)
near Santpedor, Catalunya (España)
Viewed 680 times, downloaded 49 times
Trail photos
Itinerary description
Com podem llegir a la Viquipèdia:
"Al llogarret hi ha dues esglésies, la de Santa Maria i la de Santa Anna, l'una al costat de l'altra. Santa Maria de Claret és una església romànica, construïda al segle xii, amb una sola nau i un absis semicircular, i amb una torre campanar (del segle XIV, segons alguns, o del XII, segons altres), que, alhora, és torre de defensa amb espitlleres. Fou parròquia fins al segle XIX. En canvi, l'església de Santa Anna és una construcció iniciada el 1762 i acabada el 1769. Substitueix l'església preexistent, que havia estat dedicada a sant Salvador i que es trobava a dins del terme de Sant Fruitós de Bages, limitant, però, amb el de Santpedor. L'any 1929 va ser restaurada i se li va afegir un campanar.
Santa Anna de Claret és una construcció religiosa, una església d'una sola nau amb capelles laterals, orientada a llevant i amb un ampli porxo obert a ponent amb la porta d'accés a l'església que és adossada a l'antiga església romànica de Santa Maria de Santpedor o de Claret. El presbiteri és rectangular i tenca la capella i sagristia. L'altar major acull la venerada imatge de Santa Anna de Claret (romànica). L'exterior és totalment envoltat de jardins i de masies que constituïen l'antic terme parroquial de l'església de Sta. Maria de Claret.
A prop de les esglésies hi ha una zona de pícnic i un parc infantil envoltats de velles alzines, i tot plegat configura un indret agradable i ben comunicat. S'hi celebren diversos aplecs. El més concorregut és el del dia de Santa Anna, que es considera la festa major d'estiu de la vila.
El santuari de Santa Anna de Claret fou construït al s.XVIII, concretament entre els anys 1762-1769. El primer santuari era situat al lloc conegut com el Pla de Claret i sembla que molt probablement devia ésser un edifici romànic, avui totalment perdut, dedicat a Sant Salvador.
A l'interior, s'hi conserva una imatge de santa Anna, una talla romànica, probablement del segle XIII. L'any 1507, santa Anna fou proclamada patrona de Santpedor en acció de gràcies pel fet que la pesta bubònica havia passat per la vila sense causar-hi cap mort. Posteriorment se li ha atribuït que la vila no fos atacada ni en la Guerra de Successió ni en la del Francès.
Santa Anna ha donat nom als polígons industrials Santa Anna I i Santa Anna II, que reuneixen un nombre considerable d'indústries.”
Pel que fa a Santa Maria de Claret podem llegir:
“L'església de Santa Maria es troba al bell mig dels Plans de Santa Anna en el nucli de Claret, a tocar de la carretera de Navarcles (BV-4511) i del terme municipal de Sant Fruitós de Bages.
És una construcció romànica del segle XII formada per una nau rectangular coronada per un absis semicircular completament llis orientat a llevant, al qual s'hi obre una finestra de doble esqueixada rematada per un arc de mig punt adovellat. La nau es va eixamplant a mesura que s'apropa a l'absis, aquest està cobert amb volta de quart d'esfera, i la nau amb volta de canó, força estreta, obrada amb carreus de pedra petita i disposada sense massa ordre.
A l'extrem del mur de migdia s'alça un campanar de torre, de planta quadrada, afegit més tardanament. És construït amb grans carreus col·locats a contrajunt i units amb morter. La part superior del campanar es presenta dues obertures per cara i coberta de teula a quatre vessants. És una construcció massissa sense obertures, que dona caràcter de fortalesa a l'església de Santa Maria, recentment restaurada per la part exterior. La porta es troba en aquest mur de migdia i està emmarcada amb grosses dovelles. Encara que ocupa el lloc de la porta original, aquesta fou construïda dos o tres segles més tard.
Aquesta construcció fou damunt d'una petita església més antiga, documentada arqueològicament. L'església ha sigut modificada en afegir-se-li l'edifici barroc al segle XVIII car aquesta nau es comunica amb la sagristia del santuari. Un massís campanar de planta quadrada ha estat últimament restaurada. Sembla que podria ser una antiga torre fortificada del lloc.
Recentment l'excavació de l'interior ha permès trobar la planta d'una església precedent, probablement del segle X o principis del XI. La planta és rectangular, una mica més estreta que la romànica i es conserva una alçada de murs fins a 1'5m. A la capçalera hi ha una finestra amb pany de clau.
Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Claret, documentat, aquest, des del 1037, mentre que el temple s'esmenta el 1086. Fou fundada per la família Claret, propietària del lloc. Al voltant d'aquesta, es formà una sagrera documentada el 1130, que després es convertí en vila fortificada. Tenia terme parroquial propi i fins al segle XIV va mantenir aquest caràcter; al segle XVI quedà unida a l'església santuari de Juncadella. L'any 1184 el senyor Pere de Claret va donar l'església al monestir de Sant Benet de Bages i aquest monestir tenia el dret de proveir-hi rector. Durant l'Edat Mitjana l'església era el centre parroquial que aplegava diversos masos, així com un petit nucli de cases annex. El segle XVIII apareix ja com a dependent de la Seu de Manresa. En construir-se, al costat mateix, l'església de Santa Anna de Claret, entre 1762 i 1769, la de Santa Maria quedà eclipsada, perdé el culte i quedà abandonada. L'any 1835 el terme parroquial es reparteix entre els municipis de Sant Fruitós de Bages i Santpedor, que obté la propietat de l'edifici.”
Ressenya pendent.
Salut i bona caminada !
Waypoints
Aparcament a l'espai habilitat a tocar de la carretera i inici de la ruta d'avui
Aparcament a l'espai habilitat a tocar de la carretera i inici de la ruta d'avui.
Font de Santa Anna i àrea de jocs infantils
Font de Santa Anna i àrea de jocs infantils.
Cal Badal i Santuari de Santa Anna de Claret
Cal Badal i Santuari de Santa Anna de Claret.
Seguim rectes pel PR-C 131 per la part superior del polígon industrial. Flors del camí. Granja Santa Anna per l’esquerra
Seguim rectes pel PR-C 131 per la part superior del polígon industrial. Flors del camí. Granja Santa Anna per l’esquerra. Trobem molts exemplars de Papaver rhoeas, "Rosella, Babol, Bababadoc, Babola, Caputxí, Colet, Gall, Gallaret, Lloca, Paparota, Paramà, Pipiripip o Quiquiriquic", en català, i "Amapola, Amapol, Amapola común, Amapola silvestre, Ababol o Pipiripip", en castellà.
Cruïlla no senyalitzada. Seguim a l'esquerra pel Bosc dels Totxos. Flors del camí
Cruïlla no senyalitzada. Seguim a l'esquerra pel Bosc dels Totxos. Flors del camí. Trobem un exemplar florit de Cydonia oblonga, “Codonyer”, en català i “Membrillero, Menbrilla o Membrillera”, en castellà.
Seguim pel corriol fressat del Bosc del Totxos, amb una barraca de pedra seca al mig del camp
Seguim pel corriol fressat del Bosc del Totxos, amb una barraca de pedra seca al mig del camp.
Cruïlla amb pal indicador. Seguim pel corriol que baixa per l'esquerra
Cruïlla amb pal indicador. Seguim pel corriol que baixa per l'esquerra.
Passat el Torrent Bo girem a la dreta pel corriol fressat. Pal indicador
Passat el Torrent Bo girem a la dreta pel corriol fressat. Pal indicador.
Tram de corriol del PR, amb marques grogues i blanques als arbres
Tram de corriol del PR, amb marques grogues i blanques als arbres.
Pal indicador. Seguim amunt pel corriol de la dreta
Pal indicador. Seguim amunt pel corriol de la dreta.
Turonet (349 metres) amb pessebre i un gran Tió. Seguim avall
Turonet (349 metres) amb pessebre i un gran Tió. Seguim avall.
Avall pel corriol una mica desfet. Ull relliscades !
Avall pel corriol una mica desfet. Ull relliscades !
Barraca de pedra seca per la dreta del camí
Barraca de pedra seca per la dreta del camí.
Cruïlla amb pal indicador. Seguim pel corriol que s'endinsa al bosc per la dreta
Cruïlla amb pal indicador. Seguim pel corriol que s'endinsa al bosc per la dreta.
Creuem la pista principal i seguim avall pel corriol de l’altra banda
Creuem la pista principal i seguim avall pel corriol de l’altra banda.
Tram de bosc amb flors del camí
Tram de bosc amb flors del camí. Trobem exemplars de Linum narbonense, "Lli, Lli blau, Lli de narbona o Lli narbonenc", en catala`i "Lino, Lino azul, Linillo i Lino bravo", en castellà.
Cruïlla no senyalitzada. Seguim per la dreta en direcció a la Sèquia
Cruïlla no senyalitzada. Seguim per la dreta en direcció a la Sèquia.
Arribem a la Sèquia. Seguim per l'esquerra sobre l'Aqüeducte del Torrent de la Sala
Arribem a la Sèquia. Seguim per l'esquerra sobre l'Aqüeducte del Torrent de la Sala.
Pont de pedra sobre la Sèquia. El travessem i seguim camí per l'altra banda
Pont de pedra sobre la Sèquia. El travessem i seguim camí per l'altra banda.
Cruïlla amb pal indicador del Roure Gros. Iniciem la tornada per la Sèquia. Vistes a ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc
Cruïlla amb pal indicador del Roure Gros. Iniciem la tornada per la Sèquia. Vistes a ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc.
Tram de Sèquia. Flors del camí
Tram de Sèquia. Flors del camí. Trobem molts exemplars de Polygala calcarea, "Herba blava, Herba de bac, Herba de la pulmonia, Herba de la tos, Herba de les inflamacions, Herba d'inflamació o Polígala calcària",en català i "Lechera amarga", en castellà
Descans per fer un mos a l'Amfiteatre de la Sala
Descans per fer un mos a l'Amfiteatre de la Sala.
Seguim per la Sèquia amb vistes a Casa de Cal Coll
Seguim per la Sèquia amb vistes a Casa de Cal Coll.
Seguim per la Sèquia amb vistes a Casa de Cal Coll
Seguim per la Sèquia amb vistes a Casa de Cal Coll.
Tram de Sèquia i pal indicador del Pla de la Sala
Tram de Sèquia i pal indicador del Pla de la Sala.
Sobre el pont, cruïlla amb pal indicador. Deixem la Sèquia i seguim pel camí de la dreta
Sobre el pont, cruïlla amb pal indicador. Deixem la Sèquia i seguim pel camí de la dreta.
Vistes a Sant Ponç i Casa de Cal Coll des del camí
Vistes a Sant Ponç i Casa de Cal Coll des del camí.
Travessem la pista i seguim amunt per l’altra banda. Barraca de pedra seca per la dreta
Travessem la pista i seguim amunt per l’altra banda. Barraca de pedra seca per la dreta.
Cruïlla amb pal indicador. Ara seguim a l'esquerra pel marge dret del camp. Flors del camí
Cruïlla amb pal indicador. Ara seguim a l'esquerra pel marge dret del camp. Flors del camí. Trobem exemplars de Brassica napus, "Colza o Nap", en català i "Colza, Nabo, Raps o Canola", en castellà.
Cruïlla amb pal indicador. Seguim a l'esquerra
Cruïlla amb pal indicador. Seguim a l'esquerra.
Cruïlla amb pal indicador. Seguim per la dreta amb vistes a Montserrat
Cruïlla amb pal indicador. Seguim per la dreta amb vistes a Montserrat.
De tornada a Can Badal i a l'entorn de Santa Anna i Santa Maria de Claret. Final de la ruta d'avui
De tornada a Can Badal i a l'entorn de Santa Anna i Santa Maria de Claret. Final de la ruta d'avui.
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Magnifica volta per una zona de bosc i per un dels trams més bonics de la Sèquia. Cap dificultat tècnica.
Por favor tienes que decirme cómo logras una foto como la número dos que tienes es simplemente hermoso el paisaje los colores del verde así como del azul
Como siempre te digo, yo sólo le pongo ganas, el resto lo hace la naturaleza 😀
Gracias por tus comentarios Jordi.
Salut !
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Una ruta senzilla de seguir i amb llocs molt bonics, sobretot el tram de la sèquia. Fins i tot vam beure daines corrent pels camps. Es pot allargar sobretot per la banda de la sèquia.
Gràcies pel comentari i la valoració carles argelagos.
Salut i bona tardor !