Santa Bàrbara des de Sant Martí Sapresa

Santa Bàrbara des de Sant Martí Sapresa
David Soler, setembre 2016

Pujada al santuari de Santa Bàrbara, a les Guilleries, des de Sant Martí Sapresa (terme municipal de Brunyola). El recorregut transcorre majoritàriament per pistes forestals, amb alguns trams per senders. Ruta eminentment forestal, on transitarem per diferents tipus de masses boscoses: pinedes, suredes, alzinars, castanyedes i alguna petita clapa amb avets a les cotes més altes. No és tècnicament difícil, però sí que té un desnivell respectable, amb una pujada que no dóna gaires respirs.

Comencem a peu de carretera C-63 al trencall de Can Parés, a Sant Martí Sapresa. Seguim el vial asfaltat per agafar una pista a l’esquerra en el segon trencall; per error vam agafar el primer, que va a Can Parés o Perers, i per això vam tallar a través d’uns grans suros en direcció a la pista bona, de terra. Deixem de banda la desviació de l’esquerra que va a una granja, i seguim en pujada fins a Can Tapa. Aquí hi ha un cartell de propietat privada, però a l’hortet de l’entrada hi havia un senyor a qui vam demanar permís per passar, i no hi va posar cap impediment. Tot i així, hi havia un parell de gossos que sort que estaven lligats. Passem deixant les construccions a la nostra dreta, cap a una pista que s’enfila vers l’esquerra i s’endinsa al bosc. Desconec si hi hauria alguna drecera per evitar aquest pas per la casa.

A partir d’aquí, sempre amunt per pista. Anirem trobant nombrosos trencalls; l’elecció és fàcil: agafar sempre el que puja més. He posat un parell de waypoints als llocs que ens podrien fer dubtar. La pineda de la zona baixa deixa pas a sureda i més amunt un bosc mixt amb alzina i arboç. Al km 2,4 deixem el que sembla la pista principal i pugem per una de secundària a la dreta, que ens farà passar sota unes primeres torres d’alta tensió, on hi ha vistes de paisatge cap a la banda de la Selva, Girona i les Gavarres. Més amunt (km 2,9) passem just per sota una altra torre de la mateixa línia, on veurem a la seva dreta una drecera curta però costeruda que ens fa sortir a una nova pista més ampla. A la cruïlla hi ha un indicador de la Ruta de les Ermites, senyalant cap a Sant Amanç, a 2335 m per la que va en sentit nord. No l’agafem, sinó que seguim pujant cap a l’oest. Passarem per sota una segona línia elèctrica, aquesta és la famosa MAT.

Al km 3,6 arribem a un trencall en “T”, amb la pista principal que sembla ser la de la dreta. Però nosaltres seguim a l’esquerra, sortint després d’un gir a la dreta, a un replà on hi ha les ruïnes de la Casa Nova de Santa Bàrbara i els seus antics camps totalment embardissats. Aquí compte, perquè just davant les ruïnes la pista segueix en direcció sud, fent un gir de 180º i començant a baixar una mica, deixant la vessant que puja a la nostra dreta; però nosaltres hem d’agafar la pista menys evident que segueix cap a l’oest, deixant la vessant de muntanya a la nostra esquerra, en pujada. En pocs metres sortim a una nova pista més bona. Possiblement aquesta sigui la que hem deixat a la cruïlla en “T”, pero no ho hem confirmat i als mapes de l’ICGC no ho sembla. Seguim recte ja completament entre perxades de castanyers, i quan la pista fa un gir a la dreta veurem un corriol que puja decididament per l’esquerra. El seguim, remunta fort (és una trialera), creuem una pista, i la drecera ens acaba deixant a dalt la carena, en una cruïlla de pistes amb pals indicadors. Ara només cal seguir en direcció a Santa Bàrbara, on el tram final és per un nou sender dins l’alzinar. Arribem finalment al santuari (4,8 km, 1h45’).

Descans merescut d’uns 20 minuts en aquest indret tan ben arranjat i acollidor. Les vistes són parcials, doncs el bosc ho envolta quasi tot, però cap al sud-est s’arriba a veure el mar per la zona del massís de Cadiretes i la vall d’Aro. Per la tornada baixem per la pista fins al coll on havíem sortit de la trialera, i ara continuem vers el sud. Seguim les indicacions de la Ruta de les Ermites cap a Sant Andreu de Castanyet, i del GR-178 Ruta d’en Serralonga, cap a Santa Coloma de Farners. Sempre per la part alta de la carena i envoltats de castanyers i alguns grans avets ocasionals, passem per davant les ruïnes de l’imponent i inaccessible casa del Ruscall, completament devorada per la malesa. Havent passat sota dues línies d’alta tensió, arribem al coll de Ruscall (km 6,6). Pal indicador: a la dreta cap a Santa Creu d’Horta i Osor, i recte cap a Santa Coloma de Farners. Nosaltres baixem cap a l’esquerra, entrant al bosc, per seguir un corriol poc marcat que baixa, decantant-se a la dreta, fins una pista forestal que hi ha a baix. Just en arribar-hi veurem una petita fita de terme. Si no haguéssim volgut optar per aquesta drecera, continuant recte en direcció a Santa Coloma hauríem trobat el trencall a l’esquerra que, fent un gir de 180º, ens hauria dut aquí mateix a la fita.

Ara tirem avall, en sentit est, tot seguint marques blanques i vermelles del GR i blanques de la ruta de les 10 ermites. Arriba un punt (km 7,4) que la pista de les marques fa un gir molt marcat a la dreta. Nosaltres continuem totalment recte, per un tram relativament planer, on a l’esquerra queda per sota nostre la vessant de castanyers, i a la dreta per sobre nostre l’alzinar amb pins i suros. En pocs metres la pista torna a baixar fort, ja de ple a la sureda. Passem de nou sota una línia d’alta tensió i, sempre obviant algun trencall molt secundari, passem per les ruïnes del Casot, a la nostra esquerra. Unes corbes en descens, i arribem als Allorons (km 9,2), casa habitada. Continuem recte per la pista de l’esquerra, que guanya algun metre, planeja i torna a baixar fort. Al km 10 arribem a una mena de collet, i veurem un trencall que baixa cap a l’esquerra. L’agafem, és una pista secundària força pedregosa que baixa molt pronunciadament en direcció nord-oest. Fa un gir a la dreta esquivant una torrentera i ja prop del fondal s’uneix a una pista principal que ve de la nostra esquerra. Nosaltres continuem a la dreta (recte en el nostre sentit de marxa), paral•els al curs de la riera del Sot dels Closos que queda per allà baix, amagada. Ara ja sense pèrdua, aquesta pista acaba travessant la riera força més avall, i arriba a Sant Martí Sapresa. Només queda seguir uns metres cap a l’esquerra, paral•lelament a la carretera, per arribar al punt de sortida. En la baixada hi hem invertit 1h 30’ a força bon ritme, perquè començava a fosquejar.