SANTA BÀRBARA (ESCORNALBOU) (100 CIMS FEEC) DES DE VILANOVA D'ESCORNALBOU-MUNTANYA DE L'ARENY-DESENROCADA DEL BAILÓN

Entretingudíssima ruta on començant a la localitat de Vilanova d'Escornalbou, al Baix Camp, recorrerem un conjunt de fotogènics paratges que fins ara sempre havíem visitat a corre-cuita en diferents curses, marxes i travesses. La ruta presenta sobretot tres punts especialment entretinguts on depèn de les ganes i l'estat físic que tinguem, es presten a deixar-se una bona estona. Es tracta per començar de l'espectacular i fotogènica Muntanya de l'Areny, caracteritzada pels seus gresos rogencs o Buntsandstein, on trobarem quantitat de coves, pasos equipats, cordes, miradors, formacions de taffoni i escales tallades a la pedra; més endavant de l'encisador Coll de la Desenrocada i la Desenrocada de Bailón on recents estudis indiquen que les seves capricioses formacions rocoses van servir d'inspiració a Antoni Gaudí i per acabar, el recinte del Castell d'Escornalbou, on podem accedir en horari de visita i on tenim diferents rutes per fer al voltant. Durant el recorregut, a més a més, pujarem a la ermita de la Mare de Déu de la Roca, a la muntanya de l'Areny, i als cims de l'Areny, el Bec de la Gallina Cega, i la Ermita de Santa Bàrbara, aquest darrer inclós al repte dels 100 cims de la FEEC. Tot plegat, una ruta exigent, però plena d'alicients i que ofereix l'opció de fer-la més fàcil obviant, per exemple, les pujades als cims.
Comencem la ruta a les Escoles de la població de Vilanova d'Escornalbou, al Baixa Camp, on també es troba el Pavelló Municipal. Seguim pel Raval de l'Església, i aviat trobem un primer pal indicador en direcció cap a la Mare de Déu de la Roca, lloc cap el que ens dirigirem anant cap a la nostra esquerra. Seguim aquest camí primer asfaltat i després pista, fins que quan porten 1,5 km de ruta trobem un indicador de direccions on cap a la dreta s'ens indiquen Les Escales i la Mare de Déu de la Roca. Deixem la pista i agafem aquest corriol que cap a la dreta, comença a enfilar-se fort en direcció a la Muntanya de l'Areny, de la qual ja podem veure les seves curioses formacions de coves i els característics alveols o Taffoni que hem vis en molts altres llocs. Arribem al Grau de les Escaletes, que comencem a superar ajudats per cordes i les escaletes que trobem escolpides a la roca. Arribem a la parte de la roca on trobem quantitat de forats de taffoni i alveols i les primeres marques de color groc. El corriol senyalitzat s'en va cap a l'esquerra, peró cap a la la dreta també es pot anar, així que anem a inspeccionar trobant algun interessant mirador i un nou tram equipat amb cordes que ens permet arribar a un mirador i a una singular i allarguissada cova plena de formacions, on a una paret trobem altra corda per poder progressar. Ens estimem millor no seguir per aquesta banda on es complica una mica i tornem a baixar cap al punt on teniem les marques grogues, continuant pel corriol que ressegueix a peu de paret i que aviat ens deixa a un nou mirador, el de la Roca del Migdia, que tenim a sobre nostre i on ens podem apropar trobant un nou racó ple de coves, balmes i cavitats amb taffoni a totes bandes. Les marques ens porten a un tram de roca nua a peu de cinglera, però nosaltres ens enstimem més continuar resseguint la paret baumada, baixant en direcció a les BAUMES O ABRICS DE L'ARENY. Trobem una roca amb una escala metàl.lica i una corda i ens enfilem, trobant altra mirador magnífic de la zona, sobretot de la paret baumada que acabem de passar. No cal dir que les vistes cap al Camp de Tarragona i el Mar, són magnífiques, podent veure el Cap Salou i més a prop el poble de Montroig del Camp. Anem a retrobar les marques grogues més a prop de la cinglera i una foradada al fons ens crida l'atenció. Per arribar a la FORADADA DE L'ARENY, agafarem un corriol a la dreta fent un anada-tornada, on caldrà superar algun senzilla pas equipat amb cordes fins a arribar a la mateixa foradada, bonic racó on ens estem una estona fent fotografies. Si intentem pujar a sobre, trobarem un curiós pou natural bastant profund i ple d'aigua. Desfem el camí per tornar a retrobar les marques grogues començant a perdre alçada passant per sota d'una gegantina cova i per un parell de trams equipats amb cordes i noves escales escolpides a la roca. Passem per una lleixa, ara sense perdre alçada i aviat arribem a les singulars ESCALES DEL DIABLE, no ves escales a la roca on també trobem una barana de suport. Arribem a una espectacular foradada, ben profunda i amb dues entrades, on ens estem força estona gaudint de les curioses formacions causades per l'erosió, i on ens oblidem d'aturar la gravació del track, provocant que es produeixi un rebot de senyal força evident. En qualsevol cas, el camí no ofereix perdua, perque és força fressat i senyalitzat. Arribem a una cruïlla senyalitzada on haurem de tornar després, ja que ara, baixarem per visitar la Mare de Dèu de la Roca fent un anada-tornada. Trobem un nou i fotogènic mirador amb baranes i una preciosa visió del lloc on es troba la Ermita de Sant Ramon, de color blanc, i encimbellada per sobre de la ermita de la Mare de Déu de la Roca. Baixem al pàrquing de la ermita, lloc on ja hem estat forces vegades, però on sempre ens agrada admirar la panoràmica que es veu des de el seu mirador. Anem cap a les ermites passant junt a la Font de Sant Bernat, on trobem una estatua i acabem arribant a l'entrada del recinte de les ermites, que està tancat els dimarts i que l'hivern obre de 9:00 a 18:00 i a l'estiu de 9:00 a 20:00 h. La MARE DE DÉU DE LA ROCA, documentada per primera vegada al 1229, es troba a 294 m a sobre d'una roca molt erosionada, és una petita capella d’una sola nau, feta amb carreus i en part excavada a la roca, amb capelles laterals. Als peus del santuari s’aixeca un petit campanar cec. A sobre d'ella es troba la ERMITA DE SANT RAMON, que ocupa el lloc on es trobava el castell i que és d’aparença cúbica i emblanquinada, per servir de guia als mariners. El 1916 Joan Miró va pintar el quadre Mont-roig, Sant Ramon , que és la visió de la capella des del darrer tram del camí vell que ve del poble. Tornem cap al pàrquing i tornem a pujar cap al punt on hem fet l'anada tornada per veure les ermites, anant ara a l'esquerra en direcció al Coll Roig, seguint en camí entre pedres rogenques i seguint altra curt tram de glaons escolpits a la roca. Seguint el camí després de la curta pujada, planejarem per baixar en direcció a una cruïlla de camins on passem un torrent sec per creuar a l'altra banda i començar a pujar fins arribar a un punt on podem fer un anada-torcada optatiu per pujar al cim que dona nom a la muntanya, L'ARENY (394 m), un conjunt de roques blanques molt fotogèniques com veurem, quan les veiem des de la distància. Desfem el camí per continuar baixant cap al COLL ROIG, nova cruïlla de camins, on anant cap a la dreta, de seguida arribaríem a Vilanova d'Escornalbou. Nosaltres anem a l'esquerra, ara en una suau baixada entre pedres rogenques, que a la part final es converteixen en un camí asfaltat que ens acaba deixant a la carretera T-322. La creuem i caminem per ella en direcció a Colldejou, cap a la dreta, escasos 100 metres, on trobem un pal indicador, i on seguim l'asfaltat a l'esquerra en direcció al Barranc de Rifà. Seguim per la còmoda pista que puja lleugerament i que haurem de deixar 1,7 km més endavant, per agafar un corriol a la dreta que passa a l'altra banda del Barranc de Rifà i per on superem la carretera passant per sota d'un pont. El corriol segueix ara remuntant el Barranc de Buidegasses fins arribar a una cruïlla on cap a l'esquerra aniríem cap a Colldejou. Nosaltres, però, seguim cap a la dreta passant per unes primeres ruïnes i més endavant pel Corral de l'Ermitana, on farem un nou anada-tornada per pujar al panoràmic cim del BEC DE LA GALLINA CEGA (512 m), on haurem de seguir un costerut corriol en algun tram, fitat i que solament en algun punt trobarem una mica tapat. Les vistes des de l'aplanat cim, que ofereix bones vistes a totes bandas, son magnífiques, destacant la Serra de Llaveria, la Mola de Colldejou i el Camp de Tarragona, a més de poder veure la Muntanya de l'Areny i el lloc del qual venim. Descendemo y volvwemos al Corral de l'Ermitana, siguiendo ahora el agradable sendero que con el Barranc de la Borda a nuestra derecha, nos acaba dejando en el COLLET RODÓ, des de donde poco antes de llegar, ya tenemos una magnífica panorámica de la Desenrocad del Bailón y de la icónica Cova dels dos Ulls. En En el coll, tomamos la pista que se va a la derecha, y en apenas 100 metros llegamos a la singular COVA DELS DOS ULLS. No és casualitat que precisament aquesta cova, fos la que primer cridès l'atenció i fos el desencadenant, de l'estudi que van portar a terme dos veins de Riudecanyes, segons el qual, aquest indret del Collet Rodó i la Desenrocada del Bailón, podrien haver servit d'inspiració a l'arquitecte Antoni Gaudí per crear moltes de les seves obres. De fet, la Cova dels dols Ulls, té una semblança evident a les balconades que trobem a la Pedrera i com veurem més endavant, hi ha molts més altres elements, que corroboren aquesta teoria. La cova queda a peu del camí, i és possible entrar a dintre gràcies a un munt de pedres des d'on, no sense fer un gir una mica acrobàtic, podem entrar al seu interior, plens d'alveols i taffoni com ja hem vist a la zona de la Muntanya de l'Areny. Desde dintre, podem veure també el Barranc de la Borda i la singular paret blanca del Coll de l'Algar, junt al qual hem passat abans d'arribar al collet. Seguint pel corriol arribem al COLL DE LA DESENROCADA, on val la pena dedicar una bona estona per fer un anada-tornada a la dreta per visitar la DESENROCADA DEL BAILON. Ja des del camí que porta aquest coll, a la nostra esquerra i fent la vista amunt, hem pogut veure una gegantina roca foradada que recorda a la façana de la Pedrera i altra que recorda als guerrers amb casc de la mateixa obra. Serà però, des del mirador de la Desenrocada del Bailón, on tindrem una millor visió de tot el conjunt. Per arribar al mirador i a la Desenrocada només cal seguir un corriol que passa junt a un conjunt de roques principals, a les quals ens podem enfilar, passant també al costat d'una foradada, i a on anant a l'esquerra arribem al mirador. Des d'allà, a més de bones vistes cap al mar i de la muntanya on es troba el Castell d'Escornalbou i la ermita de Santa Bàrbara, podem veure, excepte la Cova dels dos Ulls que hem visitat anteriorment, tot el conjunt de roques que van poder inspirar a Gaudí, incloent un parell de columnes entre la vegetació i que recorden a les que podem trobar a Parc Güell o la roca en foram del drac també del mateix parc. Desfem el camí fins tornar al coll i ara seguim a la dreta per la pista que 1,2 km més endavant ens treu a una carretera asfaltada que ve de Vilanova d'Escornalbou. Seguim a l'esquerra aquesta carretera en lleugera pujada durant uns 2 km, passant per la Collada de les Masies, on a l'esquerra surt altra carretera que ve de l'Argentera. Enllacem amb un nova carretera que per l'esquerra, ve de Riudecanyes, al Coll de les Alzines Sureres, lloc on farem un anada-tornada per visitar l'entorn del Castell d'Escornalbou i el Mirador de Puigferrós. Ara la carretera s'enfila fort, i ens uns 300 metres arribem al pàrquing del castell, on trobem una petit àrea de descans amb taules i diferents panells informatius e indicadors de rutes. Ens dirigim a l'esquerra cap al CASTELL I MONESTIR DE SANT MIQUEL D'ESCORNALBOU, on hem de tenir en compte els horaris d'obertura que per cert, canvia segons on consultem i que si tenim l'intenció d'entrar, hauríem de consultar abans d'anar-hi. A febrer de 2024 obria de dimarts a diumenge 10:00 h a 15:30 h. No és obligatoria fer la visita de l'interior del castell ( 8 o 4 euros en funció de si fem la visitada guiada o no guiada) per accedir a l'interior del recinte, que trobarem tancat fora d'horari impedint per tant la pujada per exemple, a la ermita de Santa Bàrbara, que és un dels cims inclosos al repte dels 100 cims de la FEEC. Escornalbou ens endinsa en una època en què la burgesia benestant va habilitar antics edificis històrics per convertir-los en les seves residències. Així, el 1911, Eduard Toda va comprar l'antic monestir de Sant Miquel d'Escornalbou i el restaurà amb total llibertat. La visita ens permet conèixer l'ambient d'una casa benestant a principis de segle XX, on es van reunir les principals figures de la Renaixença convidades per Toda. A les diferents estances queden mostres de les col·leccions que Toda havia reunit en els seus viatges. Vicecònsol a Macau, Hong Kong i Shangai, i cònsol a Egipte, aprofità aquestes experiències per conèixer diferents cultures. Enmig de la peculiar interpretació que Toda va donar a l'antic conjunt, s'entreveuen les restes del monestir. Fundat el 1153, el monestir de Sant Miquel d'Escornalbou fou el centre de la baronia que reunia els pobles de Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, l'Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella. Per pujar a la ermita de SANTA BARBARA (641 m), seguim un camí empedrat que surt a la dreta al final de la rampa de pujada a les instal.lacions dels castell i que zigzagueja fins deixar-nos al petit edifici de la mateixa. Situada al cim més alt d’Escornalbou, la panoràmica que s’obre davant nostre justifica que aquesta muntanya ja estigués ocupada des de la prehistòria ja era un enclavament perfecte per dominar tot el paisatge. L’ermita, que data dels segles XVII-XIX, es va consagrar a Santa Bàrbara, protectora dels llamps i de les tempestes, que havia de protegir els habitants del monestir i de les poblacions properes. Des d'allà, tenim magnífiques vistes cap a la Serra de Llaveria, la Mola de Colldejou, la Serra de l'Argentera, tot el recorregut que portem fet a peu des de la Serra de l'Areny, el Camp de Tarragona, el mar, i els pobles de l'Argentera, Duesaigües, Riudecanyes o Vilanova d'Escornalbou, que com hem comentat abans van pertànyer a la Baronia del Monestir d'Escornalbou. Baixem de la ermita i un cop avall, fem el recorregut circular conegut com a Passeig dels Frares. Aquest passeig es va obrir cap a l’any 1818 amb dues finalitats: obtenir pedra per a les ampliacions del convent i per proporcionar un espai de lleure als frares. Des d’aquí, es pot contemplar una panoràmica que va des de l’Hospitalet a les muntanyes de Prades, i des d’El Garraf a l’Ebre, a la costa. Durant aquest bonic recorregut que dona la volta a tot el recinte, passem per les petites coves de Josefina i del Passeig dels Frares, a tocar de la ermita de les Tres Verges, entre bonics mirador i singulars roques amb formacions com les que hem estat veient durant tot el recorregut d'avui. Sortim de les instal.lacions del Castell d'Escornalbou , ens dirigim al petit turó que es troba a l'altra banda de l'aparcament i on trobem un bonic mirador, PUIGFERRÓS (593 m), on aprofitem per fer l'entrepà. Desfem el camí seguint la carretera fins arribar altra cop al Coll de les Alzines sureres, on ara seguirem a la dreta fins que uns 300 metres més avall, al Coll dels Pins Vens, la deixem per agafar un camí que surt a la dreta fent i revolt al costat d'una antiga instal.lació. Baixant per la pista, a l'esquerra surt un corriol senyalitzat amb pals de punta groga, que si el seguim, ens portaria a Vilanova d'Escornalbou, això si, per la vessant més solana de la zona coneguda com Los Costers. Nosaltres continuem seguint la pista que gira a la dreta i que acaba sobtadament a un punt on comença un costerut i descompost corriol que baixa perdent desnivell molt ràpid i on haurem de parar especial atenció. El corriol ens acaba deixant a la RIERA DE VILANOVA, que seguirem uns metres fins que a una cruïlla on veiem una pista a la dreta, nosaltres creuem a l'altra banda deixant definitivament la riera a la nostra dreta, per seguir un pel que sembla recuperat corriol, que entre alzines, va resseguint la riera passant davant d'una antiga bassa i marges de cultiu. El corriol acaba sortint a una pista que haurem de seguir fins arribar a una cruïlla on sortim a altra pista principal, que prendrem a la dreta per acabar entrant a la poblacio de VILANOVA D'ESCORNALBOU, passant per la Plaça de la Font, el Carrer de la Font o es troba la Torre de Cal Pairí , que desemboca a la Plaça de la Vila. Allà anem a l'esquerra pel Carrer Major passant davant de l'església de Sant Joan Baptista, on girem pel Carrer de les Escoles per retornar al punt de partida de la ruta.

BP INDEX 99 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).