Santa Cecília-Canal de la Font del Llum-L’Albarda Castellana-Sant Jeroni-Pas dels Francesos-Montserrat

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh el 21 d’Abril del 2007
Diuen que aquesta es la manera d’arribar al cim, totes les altres son postisses i poc elegants.
Sortim de l’aparcament que hi ha al davant de l’ermita de Santa Cecília en direcció Can Maçana, tot seguint la carretera, fins que arribem en uns minuts a unes escales que s’enfilen a l’esquerra i un cartell que ens indica el canal de la Font del Llum. Aquí enllacem amb el GR-172. Seguim el GR en direcció a la nostra dreta, des del camí de pujada veiem clarament en front nostre la canal de la Font del Llum amb el coll del Migdia i les Talaies i a la dreta las impressionants parets dels Frares Encantats. El camí va guanyant alçada i arribem a un punt on un rètol ens indica que cal girar a l’esquerra i abandonar el GR per tal de seguir cap el Canal de la Font del Llum, seguim corriol amunt. A mig camí de la canal, trobem la cruïlla de la Font del Llum a la nostra dreta, el seguim un centenar de metres per arribar a la font, amagada rere una llastra de roca despresa, cal entrar uns 4 ó 5 metres per tal d’arribar a la font. Si anem justos d’aigua ja cal que aprofitem l’ocasió ja que no tornarem a trobar aigua en tot el nostre recorregut.
Tornem sobre nostres passos i anem a trobar el camí que hem deixat fa un moment per seguir pujant per la canal del Llum, ara més costerut, caldrà que ens ajudem de les mans en algun punt per tal de passar per algun gran bloc de pedra o per agafar-nos a algun arbre del corriol, fins el coll del Migdia.
Una vegada al coll o Portell del Migdia (pal indicador), comencem a baixar amb fort desnivell fins el Torrent dels migdia. El nostre camí, sempre entre arbres i força ombrívol, segueix aquest torrent. Tot baixant comencem a veure algun senyal blanc i mes avall algun de groc.. Seguim el camí fins arribar a un altre pal indicador que ens assenyala: “Torrent del Migdia 995 m. El Camell de Sant Jeroni 0,950 m.” i que cal seguir, desviar-nos a l’esquerra per tal d’anar direcció al Camell de Sant Jeroni. Seguim doncs aquesta desviació on els senyals blancs-grocs i grocs ja son mes evidents. Ens topem en un cartell que ens anuncia “Els Plecs del Llibre” i una clariana al bosc que ens deixa veure aquesta meravella de roques.
Fem petites pujades i baixades sense trobar cap cruïlla en lloc, fins arribar al coll del Carmell de Sant Jeroni, des de aquí girem els ulls a la carena i tenim a la vista la canal del Migdia amb Les Talaies a la dreta, El Gegant i el Montgròs al centre i els Plecs del Llibre a l’esquerra (l’espectacle és impressionant). Al coll girem a l’esquerra i al poc trobem un camí que ens arriba de la dreta, que no agafem i continuem pujant, cap al NE sense deixar-lo, fins a sortir a la carena i al lloc anomenat “les Pinases.”
Des del coll arrenca un corriol, a la dreta, amb marques de pintura blaves que segueix la cresta cap el sud amb un parell de passos no gaire complicats en roca que ens porta al cim comarcal del Baix Llobregat anomenat l’Albarda Castellana.
Fotos de rigor i tornem al lloc on érem, “les Pinases”, seguim la carena fins a trobar una cruïlla amb dos camins, el de l’esquerra puja fen drecera cap Sant Jeroni, nosaltres agafàvem el de la dreta i de seguida ens topem amb un camí cimentat i ens unim a la munió de gent que, provinents del Monestir o del funicular de Sant Joan, van cap al cim de Sant Jeroni. Fins aquí el camí ha estat prou solitari, però això ja no és possible, a partir d’aquest punt trobaven gent per tots el recons.
Passem per l’ermita de Sant Jeroni i pugem per unes escales que ens portaran fins el cim de Sant Jeroni, ni que dir de la quantitat de gent al cim. Fem les fotos del grup al cim, admirem el paisatge que ens brinda aquesta talaia privilegiada i ràpidament ens posem en marxa per camins menys concorreguts, (si pot ser).
Baixem per el camí cimentat fins a trobar un rètol informatiu que ens indica el camí del Monestir o el funicular de Sant Joan, evidentment agafem el del Monestir a l’esquerra (que es el camí vell de Sant Jeroni). Passem per el torrent de Santa Maria, pla dels escurçons, el pla dels ocells i el Pas dels Francesos (pas estret entre roques). Surtin del torrent de Santa Maria, el camí es un mai acabar de esglaons de diferents formes i alçades que ens van masegant els genolls fins arribar al Monestir. Travessem el Monestir fins agafar, a la sortida del recinte, un camí a l’esquerra anomenat camí Magnificat o dels Degotalls. El seguim una bona estona fins que ens trobem, en un punt del camí, un pas barrat per obres que no fem gaire cas. Uns quants metres mes enllà ens topem en el punt on se està arranjant, per las esllavissades produïdes per las inundacions del juny del 2000, aquesta part de la muntanya es convertit en una tartera nua de matolls i arbres amb un pas molt estret que ens permet travessar-lo. Aquest camí desemboca a la carretera que en poc mes de 2 km. caminant per aquesta, ens deixa a Santa Cecília, tancant així el cercle.
Donem per finalitzada aquesta impressionant sortida amb un bon dinar al restaurant Self Service el Bruc.
Salut i bones caminades!!