Santa Coloma de Cervelló - Colonia Güell - El Montpedros - Ermita de Sant Antoni.

Santa Coloma de Cervelló

Parc de Can Lluc

El parc forma part de la xarxa de parcs urbans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.L'espai actualment ocupat pel parc estava immers, fins finals del segle XX, dins una zona agrària. Aquesta i altres alzines resseguien el curs d'un petit torrent, que actualment discorre entubat. El Parc de Can Lluc és un parc metropolità de 10.400 m2 d’accés lliure. Situat al Pla de les Vinyes, el parc configura un espai continu que millora la connexió entre barris, i ha permès traçar un corredor verd des de l’escola del Pla de les Vinyes, el parc dels Cirerers, la plaça de les Vinyes i la Plaça del Pi Tallat. Compta amb una pista esportiva d’accés lliure amb cistelles de bàsquet, un espai d’exercicis de salut per a gent gran, i és el punt de sortida d’una pista per córrer amb dos circuits (de 1.600 m i de 1.300 m.). També hi ha camins per passejar, i compta amb molta vegetació: ginestes, lledoners, pollancres, plàtans, cirerers, roures i garrofers. Al Parc de Can Lluc també hi ha la Jugatecambiental, on s’organitzen activitats familiars medioambientals. Des de la plana de les Vinyes, el parc es despenja suaument per un talús verd de ginesta, d'on sobresurt un roure singular. El parc funciona com a mirador sobre la vall del Llobregat i la serra de Collserola. El parc de Can Lluc, a Santa Coloma de Cervelló, forma part d´un sector del municipi amb habitatges i equipaments situat entre les avingudes de Can Lluc i de l´Onze de Setembre. Amb el parc es completa un espai verd continu entre la plana de les Vinyes i el parc dels Cirerers, millorant així la connexió entre barris.

Creu de la Missió

Creu senzilla actualment fonamentada sobre una base de formigó i un vas metàl·lic de secció quadrada. Al seu interior s'hi encaixa la creu en sí, feta de dues peces de fusta tallada en secció quadrada i amb una escotadura prèvia a un acabament arrodonit als dos extrems del travesser i al capdamunt de la creu. Tant el vas metàl·lic que la subjecta com la creu estan pintats de color blanc. Allà on s'encreuen ambdues peces hi ha un cartell amb la inscripció pintada "Creu de la Missió". Al rètol antic de la creu, s'hi llegia "RECORD DE LA MISSIÓ ANY 1917 RESTAURADA EN LA MISSIÓ DE L'ANY SANT 1950". Aquest origen l'any 1917 coincideix amb un moment de consolidació de la colònia.

Waypoint

Edificis del carrer Reixac i Ca l'Ordal

Carrer de la Colònia Güell compost per cases dels obrers, conserva l'estètica original, harmònica sense ser unitària. Les edificacions de la banda oest del núm. 1 al 5, són casetes de planta baixa i pis entre mitgeres, amb un cert aire arabitzant, combinat amb l'ús del maó vist. Menció a banda mereix la casa del núm. 7, tota pintada de blanc i beix amb els seus arcs de ferradura, que remeten a una arquitectura eclèctica pre-modernista. La presència del maó vist a les cantonades, baranes superior, cornises i les sanefes entorn de les obertures, són els trets característiques de les edificacions d'aquest carrer. És destacable que cadascuna de les cases sigui similar però completament diferent de la veïna. Per exemple, mentre al núm. 1 el guardapols de les obertures és triangular, al següent és esglaonat, i en els núm. 3 i 5 són en arc apuntat. Les baranes superiors són diferents en cadascun dels edificis, com la cornisa i el ràfec. A la banda est del carrer destaquen les edificacions del 2 al 10, amb característiques similars. La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. Els carrers de la Colònia Güell estan orientats est-oest, amb la plaça de Joan Güell al centre. Del conjunt, el carrer Reixac (dedicat a Josep Reixac, contramestre de telers i ajudant de Jacint Barrau), està situat a la banda nord de la zona residencial. Conegut també com a carrer Nou, connectava el nucli amb la nova església de la Colònia Güell. Es va urbanitzar poc després dels primers carrers del nucli, els carrers Barrau, Aranyó i Malvehy. Ca l'Ordal Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta. La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió.

Ateneu Unió

Edifici de línia simple, d'estil modernista historicista, de tipus casal, que es troba aixecat al costat del teatre Fontova. Té dues plantes amb tres obertures grans rectangulars a cada una. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i dues finestres, i al primer pis hi trobem tres balcons, el central una mica més gran. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les del teatre, situat a tocar. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana, és comú als dos edificis i és el nexe d'unió física i estètica entre elles. Segurament, tal com era habitual, ambdós estarien connectats per la planta baixa. El cafè situat a la primera planta, encara conserva molts dels detalls modernistes originals, com la fusteria, forja, bancs, taules i cadires, algunes portes i la mateixa distribució. L'Ateneu Unió fou una de les primeres institucions de la Colònia, fundada en una data possiblement anterior a 1899. El 1891 Eusebi Güell estableix a Josep Elias Basca , que construeix el cafè per a la seva pròpia explotació. El 1892 es va inaugurar el Teatre Fontova, abans que existís l'Ateneu Unió. El 1900 Güell compra a Elias el cafè construït i, cedeix l'us a l'Ateneu Unió, que s'havia fundat uns pocs anys abans en el marc del Teatre Fontova. Teatre i cafè quedaven units com a edificis de l'Ateneu Unió per sempre més. Era una societat recreativa amb saló-cafè, billar i biblioteca. Com a tal, doncs, el seu objectiu era fomentar la cultura i les activitats de caràcter lúdic i recreatiu. Aquí hi assajava la coral La Maquinista (agregada als Cors Clavé), s'hi feien reunions, balls, festes i obres teatrals al teatre Fontova, just al costat. La Colònia, més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Sembla que a principis de segle les tertúlies al cafè, les partides de cartes, dòmino o escacs, entre d'altres i el teatre eren la distracció més habituals a la colònia. Durant la Guerra Civil, l'Ateneu va ser el marc de moltes reunions polítiques i sindicals. Va haver de canviar el nom pel d'Unión Cultural. En els estatuts dels anys ‘30 es prohibia parlar malament de l'amo de la Colònia. L'any 2017, se celebrà el 125è aniversari (prenent com a data 1892, quan s'inaugurà el teatre), que és el primer local inaugurat dels que componen l'actual Ateneu. Així i tot, el primer esment a l'Ateneu pròpiament dit és de 1899 en els llibres d'actes, però segurament abans de redactar aquest document ja hi havia una organització provisional prèvia, la Sociedad de Bailes Fontova.

Església parroquial del Sagrat Cor.

L'edifici correspon a la cripta de l'església projectada per Gaudí per a la Colònia Güell, mai acabada. L'element que té més protagonisme a l'exterior és el pòrtic d'entrada. Les columnes monolítiques o bé de pedres basàltiques i escòria de ferro, com les parets, s'eleven per sostenir una porxada les voltes del qual, fetes de rajol, tenen forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspesos. Aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l'església, mai no construïda. Sobre la porta d'entrada hi ha un mosaic treballat en ceràmica vidrada i maó cuit, de "trencadís". És d'un fort simbolisme: al centre hi ha l'anagrama de Maria envoltat de motius vegetals i flors i flanquejat pels símbols de les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). Al capdamunt hi ha la creu en flames i, als angles externs, l'alfa i l'omega. Els símbols de la creu, l'alfa i l'omega es repeteixen a totes les finestres laterals de la cripta (de forma ovoïdal, remarcant un mosaic multicolor i vidres com a rosasses reproduint la creu estilitzada en unes i amb finestrons com a papallones en les petites) i als paraboloides hiperbòlics, combinades amb les inicials C.G, que són una constant en tota la colònia. A l'interior, s'alternen columnes monolítiques amb altres de maó o bé mixtes, enllaçades per arcs catenaris i arquets (costelles) que sostenen la coberta plana. A efectes de distribució de l'espai, es tracta d'una nau única. La significació del temple ve donada, sens dubte, per la participació de Gaudí, el que li va valdre la inclusió a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Entre els seus valors hi ha el fet que l'arquitecte hi assajà diversos elements que posteriorment va aplicar en altres de les seves grans obres, però també ho és per mèrits propis per la combinació de materials i per la concepció de l'espai. Paral·lelament al traç de Gaudí, hi ha diversos elements significatius que corresponen a altres autors. L'església ha tingut fins a quatre altars majors al llarg de la seva història. L'actual és el tercer que s'hi va fer, dissenyat per Jujol, tot i que reconfigurat (en el que podem considerar el quart format) per tal d'adaptar-lo a les noves necessitats litúrgiques que emanaren del Concili Vaticà II. L'altar de la Sagrada Família també fou dissenyat per Jujol, i l'altar de la Mare de Déu de Montserrat és obra d'Isidre Puig Boada. Gaudí començà a treballar l'any 1898 en el projecte, tot i que les obres no començaren fins el 1908. S'interromperen el 1915, quan només s'havia acabat la cripta, que fou consagrada aquell mateix any. La mort d'Eusebi Güell l'any 1918 va suposar l'abandonament definitiu del projecte. L'edifici fou assaltat el 25 de juliol de 1936, cremant-ne alguns dels bancs i desballestant-ne els altars. Durant la guerra civil es va convertir en magatzem de la Unió de Rabassaires i caserna del Cos de Tren de les tropes republicanes. En aquesta mateixa època es va enderrocar la caseta on Gaudí tenia la maqueta polifunicular (que portava anys abandonada), la que es va considerar que ni tenia cap valor ni el projecte tindria continuïtat, un cop morts Eusebi Güell i el mateix Gaudí. L'any 1939 fou restaurada, convertint-se en parròquia el 20 de juliol de 1955 amb la benedicció del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Entre el 1999 i el 2002 la cripta fou restaurada de nou i se'n substituí la coberta provisional que es va fer quan Gaudí va ser separat de les obres.

Waypoint

Església parroquial de Santa Coloma de Cervelló

Església parroquial del poble, en la qual s'hi detecten evidències de com, al llarg del temps, la seva fesomia ha estat alterada. El temple original era d'estil romànic, i tenia el presbiteri orientat vers llevant. Aquesta capçalera estava rematada per un absis central i dues absidioles (tan sols se'n conserva l'absidiola sud), però és probable que tan sols tingués una nau. A l'exterior, ja comptaria amb un campanar. A més de l'absidiola sud, correspondrien a aquest primer edifici la façana de ponent (amb un aparell de carreus ben escairats, que sembla correspondre a un romànic tardà), la volta de canó un xic apuntada i, només en cas que l'edifici hagués tingut tres naus, també el mur lateral sud. D'un moment immediatament posterior dataria la base del primer campanar, que va obstruir l'accés a l'absidiola conservada. A finals del segle XVI es va obrir una capella a cada costat de la nau, en una posició centrada: la de Sant Antoni al lateral nord i la del Roser al sud. El canvi més notable, però, el va experimentar al segle XIX. Es van enderrocar l'absis central i l'absidiola nord de l'església per tal de prolongar la nau cap a l'est i alçar-hi la nova façana neoclàssica, alhora que a l'interior s'hi habilitava un cor. Per a la nova porta, s'hi va reutilitzar un portal del segle XVI. Lògicament, aquests canvis van obligar a traslladar el presbiteri a l'extrem de ponent. A finals del segle XX es va allargar cap al sud la capella del Roser, situant en aquest espai el nou presbiteri. L'origen del poble de Santa Coloma està lligat al de l'església de la qual pren el nom. L'any 1026 es cita (al cartulari de Sant Cugat) l'altar de Santa Coloma dins el Terme de Montpedrós. El 1089 l'església apareix ja documentada com a parròquia, dedicada a Santa Maria i a Santa Coloma. A partir del 1323 es comença a anomenar Santa Coloma de Cervelló. A partir de la fi del segle XVI, amb la darrera gran reforma de l'església, comença a haver-hi referències documentals als altars de Sant Antoni, de Sant Sebastià, de Sant Roc, etc Observacions: Recentment s'han trobat i estudiat unes restes de pintures, realitzades amb la tècnica de tremp, a la volta de l'església. Són de temàtica decorativa i motius vegetals, amb aplicacions de full d'or. Pertanyen als segles XVI i XVI. Són d'autor desconegut.

Waypoint

Caga tíos

Turó de Rabaixi (Sant Antoni xic)

Plaça de les Bruixes

El lloc conegut com a Plaça o Pla de les Bruixes reuneix moltes condicions pròpies dels llocs de pas: és una zona emboscada, amb una cruïlla de camins, alhora que un pas de carena i un punt intermig d'ascens al Montpedrós. Aquestes condicions han estat popularment i històrica associades a espais de trànsit entre allò terrenal i allò que és diví o màgic. El topònim, que trobem en altres contrades de Catalunya (com a suposat lloc de trobada de bruixes), porta associada en aquest cas una llegenda de la qual no estan fixats ni l'origen ni el relat exacte. El fil argumental explicaria com la Coloma, filla del senyor del Castellnou de Cervelló, és forçada a casar-se amb un home que no estima. Quan intenta desdir-se'n, els seus germans l'assassinen tallant-li el cap, que baixa rodolant fins la Plaça de les Bruixes. Observacions: També conegut com a Pla de les Bruixes. Al collet entre Can Gallina (Torrelles) i Can Via. Hi conflueixen el camí de Can Cartró a Sant Antoni i el que puja de Can Gallina i va cap a Santa Coloma.

Ermita de Sant Antoni

L'ermita de Sant Antoni és un edifici de planta rectangular de nau única, amb la façana d'accés orientada a nord-est, coberta amb volta de canó una mica rebaixada i un acabat exterior ondulat fet de formigó armat, coronat per una creu. L'interior està arrebossat, pintat de blanc, i té un sòcol de pedra de més d'un metre d'alçada. Sota coberta hi ha una línia d'imposta composta d'una cornisa de petites mènsules d'on arrenca la volta de la nau. La pavimentació està composta per rajola ceràmica vermella. Exteriorment, les façanes són de maçoneria arrebossada amb morter de calç en alguns punts i, en d'altres, amb morter de ciment pòrtland fruit de reparacions que s'hi han dut a terme. Les cantonades són de carreus d'arenisca vermella vistos, que també són presents delimitant les dues portes d'accés a l'edifici i definint una línia sota la coberta de la façana principal. L'edifici està situat sobre una banqueta que es pot observar a la façana sud-est. Per accedir a l'interior s'han de pujar quatre graons i entrar per una porta amb arc de mig punt definit amb dovelles. Al damunt hi ha una inscripció amb la data 1958, any de l'última reconstrucció. A cada costat de la porta hi ha un banc de pedra adossat a la façana. Damunt la porta hi ha un òcul emmarcat amb pedra vista. A la façana posterior també hi ha una porta d'entrada, rectangular, delimitada per carreus de pedra que permet l'accés a una planta semisoterrada que correspon a l'antiga cisterna del Castell. Per sobre aquesta porta també hi ha i un petit òcul. A l'entorn hi trobem una zona formigonada amb unes escales amb baranes metàl·liques que permeten salvar el desnivell existent al sector sud i que esdevenen un mirador excepcional del territori. El 16 de maig de 1292, Guerau de Cervelló va fundar un benefici a l'altar de Sant Antoni del castell Vell de Cervelló. Al desembre següent, se'n funda un altre en honor a Maria, de Sant Antoni Abat i de tots el Sants, per tal que es resés per ell i els seus familiars a l'altar de Sant Antoni Abat de la capella de Castellnou de Cervelló. Per al manteniment del culte, va concedir la meitat del delme que rebia dels molins nous de Sant Vicenç dels Horts i altres censos. Sembla, però, que el Castellnou de Cervelló i la seva capella van quedar força malmesos durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i després van quedar abandonats. En la visita pastoral del 17 d'agost de 1484 no hi havia ningú que servís la capella i s'esmentava com ermita ("capella heremitoriam"), tot i que encara conservava alguns elements. El 1498 la situació s'havia agreujat, ja que l'edifici amenaçava ruïna i es trobava sense cap altar ni ornament, per la qual cosa es va manar que es reparés. Tot i això, aquesta reparació no es va fer fins a finals del segle XVII. El 13 de maig de 1662, Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicenç, donava permís per reconstruir la capella a instància de Jaume Mas, rector de la parròquia de Santa Coloma, i dels jurats Rafael Julià i Rafael Via. La capella va ser beneïda el dia 27 de juliol de 1664 pel vicari general del bisbat de Barcelona, el reverend doctor Pere Màrtir Febrer, que havia estat rector de Santa Coloma de Cervelló. Es va fer una processó des de l'església de Santa Coloma, s'hi va celebrar una missa, un dinar popular i es va ballar una danseta. Des de llavors l'edifici va estar en ús fins a l'any 1836, quan la capella va tornar a ser abandonada. Hi havia mantingut el culte diferents ermitans, el darrer dels quals va ser Oleguer Forgas (1817-1836). La capella actual és fruit d'una reconstrucció feta el 1958 per iniciativa popular i amb pedres de l'antiga església i del castell. De fet, està parcialment construïda sobre l'antiga cisterna del recinte defensiu. Actualment s'hi celebra l'Aplec anual de Sant Antoni, que té lloc l'últim cap de setmana del mes d'abril. El 2019 s'hi ha celebrat el 65è aplec. Observacions: Cada any s'hi fa l'aplec de Sant Antoni. A la teulada hi ha el vèrtex un punt geodèsic 285127001

Montpedrós

El Montpedrós és una muntanya de 348 metres que es troba entre els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. Al cim podem trobar un vertic geodèsic (referència 285127002). El cim del Montpedrós, vist des de l'Est o l'Oest, es pot observar una forma plana, com la d'un volcà. Això és perquè a l'antiguitat era una fortificació de vigilància, se suposa que per evitar l'entrada dels Sarraïns, a l'anomenada Marca Hispànica. Es pot observar als voltants d'aquest cim, els murs i allò que serien les torres de vigilància. Cal destacar, que a uns 75 metres direcció nord, respecte de l'Ermita de Sant Antoni, podem trobar una pedra mil·lenària, tallada i dibuixada amb figures (((( Aparentment Asteques )))) també dir, que les 3 aristes de la pedra, enfoquen a la perfecció amb els 4 punts cardinals. L'entrada de vehicles resta prohibida a tota la muntanya, per arribar al cim, el millor és pujar pel carrer Ramon Berenguer de Santa Coloma de Cervelló, fins al punt més alt, deixar el vehicle, i pujar a peu. Són uns 30-40 minuts de recorregut

Paratge de la font de l'Artiga

Zona boscosa caracteritzada per la presència de pi blanc, alzina i roure. Al sotabosc hi creixen el marfull, l'aladern, l'aladern fals, el llentiscle, l'arboç, el galzeran, el bruc, i l'esparreguera, entre altres espècies. La frondositat i relatiu aïllament d'aquest paratge dona cabuda una riquesa faunística notable: s'hi troben l'esquirol comú, el toixó, la guineu, la geneta, el conill, el porc senglar i l'eriçó, a més de diverses aus com la mallerenga cuallarga, el mussol comú, el tudó, la tórtora, el gaig comú, la merla, el pit-roig, el xoriguer, el gamarús i l'òliba, i rèptils com la sargantana, el llangardaix i algunes serps. Aquesta zona era molt apreciada popularment com a lloc per a fer-hi berenades, especialment per la presència de la font de l'Artiga, actualment perduda. No gaire lluny de la font de l'Artiga hi havia una bassa d'aigua (popularment, la Bassota) on els carboners hi apagaven les brases. Observacions: Aquest paratge forma part del "Sender de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta", una ruta semicircular senyalitzada que enllaça el nucli antic amb la vessant oriental del Montpedrós.

Waypoint

Waypoint

Antic Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Edifici de planta quadrangular d'uns 130 m2 de superfície i dues plantes, amb coberta de dues crugies de teulada de ceràmica àrab. Situat al nucli antic del municipi, l'accés principal és des de la Plaça de la Constitució, on hi ha les dues portes d'accés. Totes les obertures de la planta baixa, incloses les portes, són rectangulars i estan rematades a la part superior amb arc rebaixat, mentre que les del pis superior, finestres i balcons, són rectangulars. Totes elles estan definides per un engruixit dels seus límits, fet d'obra, que sobresurt de la línia de façana i que ressalta les seves proporcions. Les finestres són de fusta pintada en blanc, i la barana dels balcons, la façana principal així com les obertures del carrer de l'església, són de forja. Per últim, en destaca la cornisa correguda feta de maó vist disposat a trencajunt, formant arcuacions cegues sobre permòdols a totes les façanes excepte la de ponent. A la façana principal hi ha 15 arcuacions i 22 a les altres. Entre els arcs, i en negatiu (és a dir inserit a la façana), hi ha obertures romboïdals amb forma de creu al centre que permeten la ventilació. Santa Coloma de Cervelló antigament no tenia un edifici propi com Ajuntament, i sembla que durant el segle XVI es reunien a l'Església de Santa Coloma, i al segle XVII a la rectoria. En la primera acta de sessió del ple de l'Ajuntament conservada, del dia 17 d'agost de 1844, es menciona que els membres del consistori es van reunir "en la sala consistorial de este Pueblo", que devia continuar sent encara la rectoria. El 1855, en concret el 30 de març, l'alcalde Francesc Mitjans, en un ple de l'Ajuntament acorda amb la resta de membres construir la Casa Consistorial del municipi, proposta acceptada per tots els presents. Per tal d'endegar i coordinar el projecte es creà una comissió composta pel mateix alcalde, així com Pere Cardona, Miquel Pascual, Jacint Llonch i el secretari, amb facultats per dirigir les obres, formar el pressupost i el seu repartiment entre els contribuents. Es va resoldre edificar-la en un terreny de Salvador Caldés, de la masia Can Caldés, que va cedir-lo a canvi de cobrar-ne 80 rals anuals de cens. Després de la seva construcció a l'última dècada del segle XIX i les dues primeres del segle XX, s'hi van fer algunes reformes i reparacions (1896 i 1921), canvis en la fusteria (1902 i 1912). Durant la primera meitat del segle XX, 1929 i 1930 es van fer reformes a l'interior, dirigides per l'arquitecte municipal, Francesc Berenguer i Bellvehí, fill de Francesc Berenguer i Mestres, ajudant de l'arquitecte Antoni Gaudí en edificis com ara la Cripta de la Colònia Güell.Francesc Berenguer i Bellvehí també fou autor de diversos edificis, avui catalogats, dins la Colònia. Segons l'inventari de béns de propietat municipal del 1971, aleshores l'estat de conservació de l'edifici ja era deficient i la planta baixa estava destinada a escola de nenes i a consultori, i el pis a habitatge de la mestra i a dependències municipals. Finalment, l'any 1997 es va produir el trasllat de l'Ajuntament a l'edifici actual, d'obra nova.

Masia Can Roc

La masia de Can Roc és un edifici de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab, i la façana principal orientada a sud-est. Té adossats diferents cossos annexes a la zona nord-est, formant un angle recte. Hi ha un altre cos que és el que configura el front de carrer, on hi ha la portalada d'accés realitzada amb maó ceràmic vist, amb un arc rebaixat de doble rosca i porta de fusta amb reblons. Aquest cos té l'alçada d'una planta, i està cobert amb un terrat. Entre els diferents cossos edificats queda un espai destinat a pati, tancat per un mur d'obra. A la part posterior de la masia hi ha un altre pati. A partir de la documentació conservada, en concret un inventari de béns de 20 de febrer de 1630 se sap que la casa comptava amb entrada, estable, cuina, sala, la cambra de la xemeneia, l'empostissat sobre del celler i la cambra principal. Per la distribució, podria correspondre a una masia típica de tres crugies paral·leles del segle XVI o XVII. A diferència d'altres masos del municipi, en aquest cas el nom no prové d'un cognom, sinó del nom d'un dels seus propietaris, en Roc Mas, que ho va ser entre les darreries del segle XVII i l'inici del següent. L'any 2011 l'Ajuntament adquireix la masia i es declarada BCIL pel Ple de 23 de maig de 2019, L'any 1612 el mas era denominat "Casa d'Andreu Mas olim, antigament Vendrell" el 1685 constava com "Casa Roch Mas de la plassa" i el 1658 com "Casa de Gabriel Mas antes Vendrell". El cognom Vendrell està documentat a Santa Coloma des del 1304, quan Pere Vendrell va comprar a Raimon Gombau una peça de terra que depenia del mas Ervig (actual Can Via). Tanmateix, es té notícia de l'edifici des de 1391, quan s'esmenta com a propietat de Bonanat Vendrell, situat a la sagrera de l'església de Santa Coloma, i amb les seves afrontacions perfectament definides. La nissaga Vendrell va mantenir-ne la propietat fins poc abans del 1612, quan ja hi era establert Andreu Mas. El seu hereu, Gabriel Mas, va casar-se amb Joana i van tenir tres fills, Benet, el primogènit, Marianna i Roc. El darrer, que va donar nom a la casa, fou qui l'heretà a l'inici de la dècada de 1680 i va llegar-la al seu fill Pau. La nissaga Mas va ser succeïda pels Gelabert, a mitjan segle XIX. Observacions: Es conserva una part del mobiliari i elements artístics, d'ús domèstic i eines de treball, Hi ha un fons documental que l'antiga propietària ha donat a l'Ajuntament, que es dipositarà a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, i que inclou un període temporal que va de finals del segle XIV fins a l'actualitat.

Societat Recreativa Santa Coloma de Cervelló

La Societat Recreativa es va fundar l'any 1967. L'esforç dels veïns del municipi va permetre que Santa Coloma es dotés d'un equipament sociocultural que ha estat, fins al dia d'avui, eix vertebrador de la vida social, cultural i esportiva d'aquest nucli de població. Durant aquests anys, la Societat Recreativa ha anat creixent i desenvolupant la tasca per què va ser creada: oferir un espai de relació i convivència. L'activitat cultural i social de la Societat Recreativa és molt important. El programa d'actes inclou cinema els diumenges, teatre amb el Grup de teatre de la Societat Recreativa i La Xarxa, balls de saló i actuacions de l'Esbart Montpedrós i la Coral Columba. I al desembre preparen un ampli programa d'actes per la Festa Major d'Hivern. També es programen diferents cursos i tallers, i és la seu de diferents entitats com són el Grup de Teatre de la Societat Recreativa, L'Esbart Montpedrós, la Coral Columba i l'Associació Excursionista Amics de la Muntanya. Edifici construït a la segona meitat del segle XX per allotjar la Societat Recreativa, una entitat que té com a finalitat fomentar la cultura i les activitats de caire lúdic i recreatiu. S'hi fan activitats durant tot l'any, i participa en les activitats culturals i lúdiques del municipi: Festa Major, Carnaval, Festa de la Cirera, etc. A més s'hi fan activitats pròpies, tallers, projecció de pel·lícules, etc. L'edifici disposa de diferents sales, així com d'un teatre i un bar a la planta baixa. Constructivament correspon a un edifici modern amb una cornisa ondulant i un rellotge a la façana. A l'interior hi destaca una àmplia escala de caragol. La societat disposa del seu propi grup de teatre, nascut a principis del segle passat. Als anys quaranta aquesta activitat es consolida i es crea un grup de teatre estable que no tan sols actua al municipi, sinó que fa també representacions pels pobles veïns. La inauguració de la Societat Recreativa representà un pas definitiu per l'entitat, perquè el grup disposà d'un local permanent i en condicions per fer teatre. Ambdós, tant la societat com el grup de teatre disposen d'un grup de Facebook on es va informant de les activitats. Pertany a la FAC Federació d'Ateneus de Catalunya. A inicis del segle XIX, la colònia Güell es trobava en plena efervescència, fins i tot el 1912 la Companyia General de Ferrocarrils Catalans havia inaugurat el seu baixador a la Colònia. Tanmateix el nucli antic de Santa Coloma, havia tingut una evolució diferent i a mitjans del segle XX, tot i l'ús més generalitzat de l'automòbil, la manca de transport públic encara feia que es trobés relativament aïllat i fora de l'abast de grans inversions. Tot i això, a finals de la dècada dels 1960 s'hi havia realitzat algunes construccions importants, com la Societat Recreativa, el 1967, per part del veïnat. En aquell moment, disposava de sala de teatre-cinema, locals de reunió i pista de bàsquet. Substituint en part les funcions que feia el local social del carrer Padró, actualment desparegut, amb sala de teatre-cinema i bar. Actualment, la Societat Recreativa s'ha adaptat a les noves necessitats de la societat, i continua fent la mateixa funció. L'any 2017 va celebrar el seu 50è aniversari.